Programari lliure
La ciència oberta sovint es representa com un ampli paraigua que engloba diverses pràctiques destinades a fer el coneixement científic més accessible, transparent i col·laboratiu. Inclou des de l'accés obert a les publicacions i dades de recerca (principis FAIR) fins a l'educació oberta i les metodologies obertes. Sota aquest mateix paraigua, el programari lliure s'ha consolidat com un pilar fonamental de la pràctica científica contemporània.
El programari lliure, definit per les quatre llibertats essencials (ús, estudi, modificació i distribució), actua com una condició necessària per a la transparència, la reproducibilitat i la reutilització del coneixement. En permetre que les eines i els mètodes computacionals siguin examinats, validats i adaptats, contribueix directament a la robustesa i a la verificabilitat de la recerca.
Segons la Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta:
"El coneixement científic obert també fa referència a la possibilitat d'obrir les metodologies de recerca i els processos d'avaluació. Així, els usuaris tenen accés lliure a: (...)
d. programari de codi obert i programari amb codi font obert, que generalment inclou el programari el codi font del qual es posa a disposició pública de manera oportuna, en un format fàcil d'utilitzar, llegible per a humans i màquines, mitjançant una llicència lliure que atorga a altres usuaris el dret a utilitzar el programari, accedir-hi, modificar-lo, ampliar-lo, estudiar-lo, crear obres derivades i compartir el programari i el seu codi font, disseny o concepte. […]"
En línia amb aquests principis, el programari lliure garanteix les llibertats necessàries perquè el coneixement científic sigui realment accessible, verificable i reutilitzable. Poder estudiar, modificar i compartir programari no només permet la «construcció conjunta» d'infraestructures digitals obertes i transparents, sinó que també facilita l'escrutini dels mètodes, la validació dels resultats i l'adaptació d'eines a noves necessitats. Tot això contribueix a una ciència més robusta i col·laborativa.
Cal recordar que el moviment del programari lliure és anterior a la ciència oberta. La seva història ha inspirat moltes de les pràctiques actuals de transparència, col·laboració i governança comunitària que ara considerem essencials en l'àmbit científic.
El desenvolupament i el manteniment del programari lliure depenen d'infraestructures i dinàmiques comunitàries que en reforcen la sostenibilitat i la sobirania. Aquestes pràctiques permeten la reutilització del coneixement, eviten la duplicació d'esforços i, cada cop més, reconeixen el programari com un resultat de recerca valuós per si mateix, que mereix ser compartit i preservat adequadament.
Programari lliure
El programari lliure (en anglès free software) és programari que respecta la llibertat dels usuaris i de la comunitat. En termes pràctics, això significa que els usuaris són lliures d'executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar i millorar el programari. L'accés al codi font és un requisit previ per exercir aquestes llibertats.
El concepte, promogut per la Free Software Foundation (FSF), no és principalment tècnic, sinó ètic: sosté que el control del programari hauria d'estar en mans dels qui l'utilitzen, no dels qui el desenvolupen o el distribueixen.
Les quatre llibertats essencials
Perquè un programa es consideri programari lliure, ha de garantir les llibertats següents:
- Llibertat 0: Fer servir el programa per a qualsevol propòsit (personal, acadèmic, comercial, etc.).
- Llibertat 1: Estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats. Això implica tenir accés al codi font.
- Llibertat 2: Distribuir còpies del programa per ajudar altres usuaris.
- Llibertat 3: Millorar el programa i fer públiques aquestes millores, perquè tota la comunitat se'n beneficiï. Això també requereix accés al codi font.
Un programa és programari lliure si els seus usuaris tenen totes aquestes llibertats.
(Fonts: Free Software Foundation - https://www.fsf.org/)
Perquè un programari sigui lliure, s'ha de distribuir sota una llicència que garanteixi explícitament les quatre llibertats. Hi ha diverses llicències que compleixen aquest requisit, i l'elecció de la llicència determina com es poden reutilitzar i compartir les modificacions.
Les llicències de programari lliure es poden agrupar en dues grans categories:
- Llicències permissives: Permeten que el programari es modifiqui i es redistribueixi en termes diferents (inclosos els propietaris), sempre que es conservi l'atribució als autors originals i l'exempció de responsabilitat. Són compatibles amb projectes que volen maximitzar l'adopció, fins i tot en entorns no lliures. Exemples: MIT, Apache 2.0, BSD.
- Llicències copyleft: Aquestes exigeixen que les obres derivades es distribueixin sota la mateixa llicència que l'original, la qual cosa garanteix que el programari i les seves modificacions continuïn sent lliures. El copyleft utilitza el dret d'autor per garantir que aquestes llibertats es transmetin a totes les versions modificades. Exemples: Llicència Pública General de GNU (GPL), Llicència Pública Menor General de GNU (LGPL).
Dins del copyleft, hi ha diferents nivells d'intensitat: la GPL (copyleft fort) exigeix que qualsevol obra derivada completa es publiqui sota GPL (de vegades anomenades llicències "virals"), mentre que la LGPL (copyleft feble) permet enllaçar el programari amb mòduls sota altres llicències sense que aquests hagin de ser lliures.
Totes aquestes llicències són reconegudes per la FSF com a llicències de programari lliure.
Per a una llista completa, consulteu: Llicències de programari lliure - GNU Project
El desenvolupament col·laboratiu de programari lliure depèn de diverses plataformes i serveis que faciliten l'allotjament de codi, el seguiment d'incidències i la col·laboració entre equips, com ara:
- GitHub, una plataforma que allotja milions de dipòsits de programari lliure i de codi obert, tot i que és propietat de Microsoft.
- GitLab, una alternativa que ofereix una versió comunitària de codi obert que es pot instal·lar als propis servidors i que allotja centenars de milers de projectes.
- Codeberg (Forgejo), com a alternativa ètica a les plataformes comercials (que exploten el codi allotjat o proporcionen serveis a organitzacions militars), Codeberg destaca com una instància pública del programari lliure Forgejo, gestionada per l'organització sense ànim de lucre Codeberg e.V. Amb una adopció creixent a Europa, especialment en projectes del sector públic i en entorns acadèmics, representa un compromís amb la sobirania tecnològica.
- Software Heritage, tot i que no és una eina de col·laboració, aquesta iniciativa de la UNESCO permet l'arxivament i la preservació de tot el codi font disponible públicament, garantint-ne la conservació a llarg termini com a patrimoni científic i cultural.
Aquestes plataformes (i d'altres massa nombroses per esmentar) acullen projectes insígnia de programari lliure que qualsevol pot utilitzar, explorar i modificar, i que per tant s'utilitzen àmpliament en la recerca i altres camps, com ara:
- GNU/Linux, un sistema operatiu complet (el nucli Linux més les eines GNU) que forma la base de moltes infraestructures científiques.
- Mozilla Firefox, navegador web que promou la privacitat i la web oberta.
- WordPress, sistema de gestió de continguts que fa funcionar gairebé la meitat de tots els llocs web d'internet.
De la mateixa manera, hi ha projectes de programari lliure dissenyats específicament per donar suport a la recerca i la comunicació científica.
L'adopció i el desenvolupament de programari lliure en l'entorn acadèmic ofereix nombrosos beneficis que estan directament alineats amb els principis de la ciència oberta:
- Sobirania tecnològica: les institucions retenen el control sobre les seves eines i dades de recerca, sense estar lligades a proveïdors o llicències restrictives.
- Transparència i reproductibilitat: en poder examinar el codi font, altres investigadors poden verificar els mètodes computacionals, reproduir resultats i detectar errors potencials.
- Reutilització i col·laboració: el programari lliure pot ser adaptat i millorat per la comunitat, evitant la necessitat de reinventar la roda i fomentant la col·laboració entre grups.
- Visibilitat i impacte: compartir el programari desenvolupat permet que altres el citin, la qual cosa augmenta el reconeixement de la feina i facilita noves col·laboracions interdisciplinàries.
- Sostenibilitat: les comunitats al voltant del programari lliure contribueixen al seu manteniment i evolució, la qual cosa redueix la càrrega individual i els costos a llarg termini.
- Estalvi d'esforç: disposar de codi obert evita duplicar la feina de desenvolupament i permet concentrar els recursos en l'avanç del coneixement.
Sabies que...
- Un nombre creixent de revistes científiques exigeixen, com a part de les seves polítiques editorials, que el codi utilitzat per generar els resultats es posi a disposició pública sota una llicència oberta (polítiques conegudes com a Open Code Policy). Publicar el programari sota una llicència lliure facilita el compliment d'aquests requisits i reforça la credibilitat de la investigació.
- Les agències d'avaluació de la recerca valoren que les aportacions presentades per a l'obtenció d'un sexenni incloguin programari o codi, i que aquest constitueixi una contribució al programari lliure.