Coneix-ne més

La ciència oberta

La ciència oberta es basa en el principi d'obertura i transparència en les activitats que desenvolupem a la universitat, educació, recerca i innovació, fomentant sempre que sigui possible, l'intercanvi de coneixement i la col·laboració entre els actors que hi participen. Aquestes pràctiques obertes i transparents afavoreixen i  reforcen valors acadèmics bàsics, i contribueixen a la millora de la qualitat, l'eficiència i la capacitat de resposta de la universitat davant els reptes de la societat.

La ciència oberta també és clau per augmentar la confiança de la ciutadania en la ciència i com a mitjà per despertar l'interès i fomentar la participació del públic en les activitats de recerca.

En els darrers anys la iniciativa de la ciència oberta ha anat evolucionant i progressivament consolidant-se. En el context europeu, ha passat a ser un dels elements cabdals en les noves polítiques de recerca i innovació (R+I), especialment en el programa marc Horizon Europe[1]. La Comissió Europea es refereix a la ciència oberta com un canvi en el sistema, i que consisteix en l'intercanvi de coneixements, dades i eines des de les primeres fases en el procés R+I en col·laboració amb tots els actors rellevants del coneixement, inclosos l'acadèmia, el sector productiu, govern i administració pública i els usuaris finals, ciutadans i societat en general. En aquest nou entorn, la ciència oberta té el potencial d'augmentar la qualitat, l'eficiència i l'impacte de l'R+I, i això comporta una major capacitat de donar resposta als reptes de  la societat i augmentar la confiança de la societat en el sistema científic.

L’estratègia de ciència oberta de la UAB està alineada amb la política de la Comissió Europea en aquest àmbit, així com amb l’Estratègia Catalana de Ciència Oberta[2] (del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement), que conté unes recomanacions generals i unes recomanacions prioritzades als voltant dels vuit eixos que han de permetre el desplegament de la ciència oberta a la Unió Europea:

• Recompenses i incentius
• Indicadors de recerca i mètriques de nova generació
• Futur de la comunicació acadèmica
• Núvol europeu de ciència oberta
• Dades FAIR
• Integritat de la recerca
• Habilitats i educació
• Ciència ciutadana

Altres referents a l’hora de definir aquesta estratègia, són Estrategia Nacional en Ciencia Abierta[3] del Ministerio de Ciencia e Innovación, els Compromisos de las Universidades ante la Open Science de les universitats espanyoles de la CRUE[4], i el  document Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta[5]

 

[1] https://www.ciencia.gob.es/dam/jcr:c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49/ENCA.pdf

[2] https://www.crue.org/wp-content/uploads/2020/02/2019.02.20-Compromisos-CRUE_OPENSCIENCE-VF.pdf

[3] https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379949_spa

[4] https://research-and-innovation.ec.europa.eu/system/files/2019-12/ec_rtd_factsheet-open-science_2019.pdf

[5] https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/01_departament_recerca_i_universitats/PNSC/pacte-nacional-per-a-la-societat-del-coneixement/index.html