Vols fer un voluntariat? AIESEC pot ajudar-te!

26/04/2016

Encara no coneixes AIESEC? Les seves sigles volen dir Association Internationale des Étudiants en Sciences Économiques et Commerciales i és una organització global, apolítica, sense ànim de lucre. La seva activitat estrella són els voluntariats, que es poden fer per tot el món, entre 6 i 12 setmanes. Aquests voluntariats estan relacionats amb les carències dels països de destí, però els més comuns són els educatius o de medi ambient. L’únic requisit és tenir entre 18 i 30 anys i moltes ganes d’aprendre. Si vols conèixer exactament què fa AIESEC i com són aquests voluntariats, pots apropar-te a la Sala d’Actes de l’Edifici de l’Àgora el pròxim dimecres 4 de maig a les 12:00, on tindrà lloc una infosessió, a més a més d’una Fira Cultural amb paradetes dels diferents països.

Hem pogut parlar amb algunes persones que han fet voluntariats i tots volen repetir. L’Helena, el Miquel, el Victor i l’Alejandra ens expliquen com va ser aquesta experiència.
 
Helena Mallart, 21 anys

Vaig conèixer AIESEC el 23 d’abril de fa dos anys. Estava buscant un voluntariat quan a les paradetes de Sant Jordi de la Plaça Cívica vaig veure la d’AIESEC. Vaig apuntar-me i em van contactar en seguida. El procediment és senzill: has de registrar-te al web, sol·licites els projectes que t’interessen i passes una entrevista tant amb AIESEC com amb el Comitè del lloc on vols anar. Després d’això, comença l’aventura.
Al principi no volia sortir de la meva zona de confort i vaig sol·licitar un projecte de Polònia. No em van acceptar, però un projecte de Eskishehir, a Turquia, també em va cridar l’atenció i ells també s’havien fixat en mi, o sigui que ho vaig intentar. Realment, que Polònia no m’acceptes va ser el millor que em podia passar. Quan vaig arribar a Istanbul tot era molt diferent. Érem 30 voluntaris de diferents països: Pakistan, la Xina, Rússia, Egipte, Tunísia...
El projecte es basava en donar classes d’anglès a nens d’entre 14 i 18 anys, tant orals com escrites, i a perdre la por a parlar en públic en aquest idioma. El lloc era un casal on anàvem cada dia. L’horari de feina era des de les 9 fins les 5 de la tarda, i després ens reuníem voluntaris i alumnes i fèiem activitats i teníem temps lliure. Pel que fa a l’allotjament, que està inclòs al programa de voluntariat, en principi estàvem en una casa amb més voluntaris i després vaig anar a una host family amb un noi turc encantador que intentava que la meva estància fos el millor possible.
A mi em va canviar la vida. Un any després vaig anar a fer un voluntariat cultural a Algèria, per promocionar el país turísticament. El que més em va cridar l’atenció va ser l’amabilitat de la gent. A més a més, va coincidir que era el Ramadà i ho vaig fer perquè volia integrar-me completament. Va ser dur però molt reconfortant. El Ramadà no és només el fet de deixar de beure i menjar, sinó que està envoltat d’espiritualitat i familiaritat. Ells tenen un xai i el parteixen en tres parts: una part per a ells, un altra per a familiars i amics i la restant per a qui no tingui menjar. S’organitzen taules a la nit on es posa el menjar per a aquesta gent. El fet de veure això amb els teus ulls et fa esborrar tots els prejudicis.
 
Miquel Molina, 21 anys

Jo vaig conèixer AIESEC gràcies al meu germà, que havia fet un voluntariat. Vaig anar a Florianópolis, Brasil. El meu projecte era educatiu, en una escola pública amb nens. Tots els projectes estan destinats a les carències que té cada país, i en el cas del Brasil es necessita ajuda educativa. Érem al voltant de 50 voluntaris de 30 nacionalitats diferents, i això et permetia tant conèixer la cultura del país on vas com dels països dels voluntaris. Vivíem en cases d’acollida o d’estudiants. Encara mantinc el contacte amb molta gent que vaig conèixer al Brasil. El fet que tothom sigui voluntari fa que les coses es facin de forma desinteressada. A més a més, la gent que organitza els voluntariats també ha marxat abans a fer-ne un, o sigui que saben de què parlen.

Victor Martínez, 19 anys

El meu voluntariat va ser a Taiwan. Estava molt interessat en la cultura asiàtica, i per això ho vaig triar. Vaig estar sis setmanes fent de professor de nens de 12 a 15 anys. Quan vaig decidir fer un voluntariat no pensava que em canviés tant la vida. M’esperava un xoc cultural, però no una experiència com la que vaig viure, que em va permetre comprendre la realitat i els problemes de la gent. Quan vaig tornar em sentia tan bé amb mi mateix que volia que tot el món també marxés. El meu voluntariat va ser diferent al d’altres persones. No hi havia cap altre voluntari més, només hi era jo, o sigui que vivia amb una persona que també treballava a l’escola. Vaig poder veure la realitat des de tres punts de vista: el dels nens, el dels pares i professors i el de la persona que em va acollir a casa seva. A mi no m’agrada sentir-me com un turista, i a Taiwan mai no em vaig sentir així gràcies a la meva integració. La pròxima vegada que faci un voluntariat aniré a l’Amèrica Llatina o l’Àfrica.

Alejandra Badelon, 20 anys

El país que vaig escollir va ser Bolívia, concretament Santa Cruz de la Sierra. M’agradava la idea d’anar a l’Amèrica Llatina, i el projecte que es feia allà em va enamorar. Van ser 8 setmanes, des de juny fins a setembre. Jo treballava en un orfenat amb nens amb pares i mares que els havien abandonat o maltractat o que no tenien recursos econòmics. La situació d’aquests nens és molt difícil i pensava que em costaria adaptar-me, però no va ser així. Ells estaven molt acostumats a estar en contacte amb voluntaris de tot el món o sigui que no vaig tenir cap problema. Jo vivia a l’orfenat durant la setmana i els caps de setmana podia visitar altres llocs de Bolívia. Em va servir sobretot per valorar allò que tinc. Només penso en tornar, trobo molt a faltar els nens que vaig ajudar.