Un estudi geomètric de les cèl·lules del cervell podria canviar les estratègies contra l'Alzheimer
09/12/2015
Emprant els models matemàtics que s'utilitzen per estudiar les galàxies o les interaccions entre partícules elementals, investigadors de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb l'Hospital General de Massachusetts a Boston, han analitzat com es distribueixen espacialment els astròcits, unes cèl·lules cerebrals indispensables per al correcte funcionament de les neurones.
Els científics han observat que aquestes cèl·lules semblen fugir de les plaques amiloides. La formació d'aquestes plaques s'associa al desenvolupament de la malaltia i nombroses estratègies terapèutiques estan orientades a reduir la seva formació i a eliminar-les. Fins ara, els investigadors creien que els astròcits es desplaçaven fins a les plaques amiloides i les devoraven, per la qual cosa potenciar la seva activitat podia ser un bon remei contra el desenvolupament de la malaltia. No obstant això, l'anàlisi de la distribució dels astròcits ha mostrat tot el contrari: els astròcits semblen fugir de les plaques.
"Es tracta d'un descobriment molt important, ja que l'eliminació de les plaques d'amiloide per part de cèl·lules del mateix cervell és una de les estratègies terapèutiques més rellevants en desenvolupament per curar la malaltia d'Alzheimer. Clarificar, per tant, quines cèl·lules poden eliminar o no a les plaques és essencial per a l'obtenció de teràpies efectives", afirma la investigadora de l'Institut de Neurociències de la UAB, i professora ICREA Elena Galea.
La investigació ha consistit a identificar les forces que modelen la interacció entre els astròcits i les plaques amiloides per obtenir una representació de les posicions relatives que adopten en l'espai. Per a tal fi han utilitzat tècniques emprades en física estadística per determinar, per exemple, l'evolució de les galàxies a partir de les forces d'interacció entre les estrelles que les componen. En lloc de galàxies i estrelles, els científics han analitzat imatges tridimensionals dels astròcits de l'interior del cervell de ratolins model de la malaltia d'Alzheimer.
L'anàlisi estadística d'aquestes imatges tridimensionals mostra que els astròcits es repel·leixen entre ells, i també que són repel·lits per les plaques amiloides. D'aquesta manera, el balanç entre totes aquestes forces de repulsió manté l'"organització territorial" dels astròcits, i en el cas que hi hagi moltes plaques, introdueix una tensió espacial en els astròcits. Segons Elena Galea, potser la informació més important que aporta l'estudi és que "al contrari del que solen considerar els investigadors que estudien l'Alzheimer, els astròcits no trenquen aquesta organització per desplaçar-se cap a les plaques i fagocitar-les. Més aviat s'allunyen lleugerament d'elles".
Tot i així, alguna cosa han de "sentir" quan es formen les plaques, ja que quan això passa incrementen la producció de la proteïna que més els caracteritza, la GFAP. "Això suggereix que els astròcits podrien actuar contra la formació de plaques amiloides modificant la seva funció, més que canviant de posició" conclou Galea.