"Trump no materialitza les seves iniciatives però enrareix l’ambient"

Les polítiques anunciades pel president nord-americà, Donald Trump, han situat la migració de població entre Mèxic i Estats Units al centre de l'actualitat. Silvia Elena Giorguli va visitar la UAB per impartir un seminari sobre el tema al Centre d'Estudis Demogràfics.

21/09/2017

Silvia Elena Giorguli és professora i investigadora del Centro de Estudios Demográficos, Urbanos y Ambientales-CEDUA del Colegio de México (COLMEX). Giorguli és també la primera dona que ha assolit la presidència del COLMEX, responsabilitat que ocupa des del 2015. El 18 de setembre, va impartir el seminari "¿Hacia un nuevo escenario migratorio en México? Retos y reflexiones" al Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB.

Quina evolució ha seguit durant els últims anys la població mexicana?

La particularitat del sistema migratori mexicà enfront de les altres migracions llatinoamericanes és que els Estats Units és gairebé l'únic destí: més del 90% dels fluxos va cap al nord. La història de la migració mexicana és en realitat la història de la relació entre Mèxic i els Estats Units. Porta cent anys en evolució; comença com una migració laboral relacionada amb la demanda de treball per a la construcció del ferrocarril. Primer està molt concentrada en una regió de Mèxic i després es diversifica per tot el país. Ara, a pràcticament tots els municipis de Mèxic hi ha alguna migració als Estats Units. I allà, la migració mexicana està molt concentrada en tres punts: Califòrnia, Texas i Illinois. Encara que, durant les últimes dècades, s'han diversificat les destinacions.

Mèxic és un país que envia més emigrants a l'exterior o que rep més immigrants?

Mèxic està ara en una situació inèdita en aquest segle: un saldo zero, o proper a zero, cosa que no vèiem des dels anys trenta de la Gran Depressió, quan hi va haver una deportació important de mexicans. Entre la caiguda de l'emigració, que s'estabilitza al voltant de les 140.000 persones a l'any, i el retorn de mexicans que estan retornant amb els seus fills, el saldo queda gairebé compensat. Però un saldo zero no vol dir que no hi hagi migració: hi ha encara una mobilitat molt important perquè, si sumes els fluxos d'anada i vinguda, hi ha gairebé 300.000 persones que canvien el seu lloc de residència d'un país a l’altre cada any.

Què suposen, per a l'economia mexicana, l'enviament de remeses de diners dels emigrants que estan a l'exterior?

Les remeses segueixen sent una font d'ingressos molt important per al país i segueixen sent la font principal per a moltes llars a Mèxic. Però han passat dues coses. Una és que la gent ha anat marxant amb les seves famílies per no tornar-hi. El 80% dels mexicans als Estats Units porten més de deu anys al país i el més probable és que ja tinguin tota la família allà. Els llaços es van debilitant i, d'ara endavant, és d'esperar un desgast en l'enviament de remeses. L'altra cosa és que, a partir del 2007 i 2008, la crisi econòmica va provocar la pèrdua d'ocupació dels mexicans als Estats Units. I ara Trump amenaça amb aquesta idea de taxar l'enviament de remeses. Per tant, hi ha incertesa respecte a si les remeses poden evitar que les famílies caiguin en la pobresa. Hauríem de veure-les com una cosa temporal més que no pas com una estratègia de vida.

Les polítiques i declaracions de Donald Trump han tingut ja algun efecte en el flux migratori de Mèxic als Estats Units?

El canvi en el patró migratori es va començar a observar amb claredat el 2008. Això vol dir que no és un efecte de Trump: la caiguda de l'emigració per la política econòmica i per les polítiques antiimmigrants de control fronterer i deportacions és de l'època de Obama. Trump és molt poc efectiu en materialitzar les seves iniciatives però sí que té un pes pel que fa a l'enrariment de l'ambient i pel que fa a l'augment de la vulnerabilitat dels que ja estaven abans en una situació vulnerable. Si analitzem el cas d'Arizona, l'efecte de fets com el perfil racial de detenció o tenir personatges com el xèrif Arpaio suposen una pèrdua de la qualitat de vida: la gent té por de sortir, de fer ús dels serveis mèdics, de posar denúncies en cas de patir delictes o una violació de drets laborals... L’enrariment de l'ambient afecta la població mexicana en general, inclosos els que són també ciutadans nord-americans. Hi ha moltes llars mixtes on, per exemple, els nens són ciutadans reconeguts perquè van néixer al país però els pares són indocumentats.

I què representa per a Mèxic el flux migratori de la seva frontera sud?

Significa un gran repte en moltes dimensions. A nivell de política nacional, implica ser capaços d'aplicar a casa el mateix discurs de defensa dels drets dels mexicans a l'exterior. I implica construir institucions que, efectivament, puguin implementar mesures per disminuir la corrupció i la violació de drets humans. No només passa que els migrants centreamericans estan més exposats al crim organitzat sinó que, en moltes ocasions, són les pròpies institucions governamentals mexicanes les que estan involucrades en la corrupció. És quelcom no resolt tot i les bones intencions d'alguns programes i iniciatives legals. I, a nivell local, també implica la necessitat d'una major congruència i acceptació de qui és diferent, ja que hi ha discriminació contra el centreamericà. Afortunadament, a Mèxic, cada vegada es parla més de discriminació; cal parlar-ne per crear consciència i prendre mesures.

Finalment, com a presidenta del Col·legi de Mèxic, quins reptes de futur considera que ha d'afrontar la institució?

El repte és sostenir el COLMEX en les àrees que tradicionalment l'han convertit en la institució excepcional que és: el treball en història de Mèxic, en lingüística de l'espanyol mexicà, en estudis internacionals, i en ciències socials i humanitats en general. El Col·legi està en una etapa molt particular a nivell intern. Fa deu anys, va iniciar un molt assertiu programa de jubilació que ha resultat molt reeixit. La plantilla del Col·legi és de 180 professors i, en una dècada, s'han jubilat prop de seixanta. Cal aprofitar aquest moment de renovació generacional per renovar l'agenda i les metodologies. I l'altre gran repte és la transició digital: aprofitar el que s'obre en termes de recursos digitals i formes de transmissió del coneixement.

Més informació: Centre d'Estudis Demogràfics

 

Notícies relacionades

SetmanaMobilitat2014

Setmana de la mobilitat sostenible i segura

La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a la UAB, que es farà del 23 al 27 d'octubre, inclourà diferents activitats dirigides a tota la comunitat universitària. El personal d'administració i serveis podrà compensar-se les hores d'algunes d'aquestes activitats. Llegir més

Totes les notícies