Sala de premsa Premsa i mitjans

"Si no deixes al teu fill assumir riscos mai sabrà el que és la llibertat"

StephenMoss
Autor independent, productor de la BBC i naturalista, l'Stephen Moss és un dels escriptors britànics i experts del món natural més coneguts del Regne Unit. Ha viatjat pels set continents a la recerca de la vida silvestre. Ha fet programes televisius i ha publicat llibres sobre aquest tema. Escriu la columna 'Birdwatch' al diari The Guardian.

10/09/2015

"El veritable perill està en no permetre als nens la llibertat de jugar a l'aire lliure i explorar el món que els envolta. Estem criant generacions de nens que no poden avaluar el risc i fer judicis raonables sobre el món. Els tenim tant sobreprotegits que els limitem".


Després d'haver tingut cinc fills propis, es dedica també a fer xerrades sobre la importància de tornar a connectar els nens amb el món natural. Ha escrit l'informe-llibre "Natural Childhood" sobre aquesta temàtica. Ha vingut al Congrés EECERA, sobre investigació en educació infantil, que s'ha fet al campus de Bellaterra del 7 a la 10 de setembre, per a impartir la xerrada titulada "Gestió del risc en un món temorós: per què els nens necessiten un sentit de l'aventura?".

-Què es el que heu explicat a la vostra conferència?
-Doncs bàsicament que els nens i nenes d'avui dia estan menys connectats amb l'exterior i amb el món natural que mai. Miren molt la televisió i es connecten a Internet, però poques vegades passen temps a l'aire lliure, gaudint del joc no estructurat. Les activitats a l'interior de les cases s'han convertit en la norma. De la mateixa manera que els seus pares i els companys també veuen que estar tancats entre quatre parets és "normal", mentre que estar a l'aire lliure està ple de pors i perills.

-Quin és el problema que hi veu actualment en els nostres nens i nenes?
-Els nostres nens i nenes mai han estat tant desconnectats de la natura com fins ara. La majoria d'ells no han pujat mai a un arbre ni han caçat papallones. Jo, que sóc de la generació dels 60, vaig tenir la sort de jugar molt al carrer i d'estar tot el dia corrent entre arbres. A mi quan em castigaven em deien "a l'habitació!", que era un lloc avorridíssim; ara, els nens tenen habitacions amb televisors, ordinadors, tablets...que et porten a molts llocs, i per ells és un premi estar tancats a l'habitació.

-I quin és el veritable perill, doncs?
El veritable perill està en no permetre als nens la llibertat de jugar a l'aire lliure i explorar el món que els envolta. Estem criant generacions de nens que no poden avaluar el risc i fer judicis raonables sobre el món. Els tenim tant sobreprotegits que els limitem. Els privem de conèixer i d'explorar per si mateixos tot allò que els envolta. Si no deixes al teu fill assumir riscos mai sabrà el que és la llibertat i l'aventura. La por és la força més potent que fa que els nens no gaudeixin de la llibertat. No els deixem anar sols pel carrer ni anar sols a l'escola. I en canvi, els tanquem a l'habitació, quan per Internet hi ha més perills que jugant al bosc o al carrer. Com contacten els pederasta amb les seves víctimes? Per Internet. Si permetem als nens tenir una llibertat mesurada i que no estiguin tot el dia entre cotó fluix, els nens acabaran creixent com a persones madures i saludables. De fet, tot aprenentatge humà prové de persones que han assumit riscos. Això els farà millors persones i la societat en sortirà beneficiada per tenir individus més sans i lliures.

-Hi ha algunes trabes a tot això...el trànsit a les grans ciutats, per exemple, no?
-Sí, i tant. Cal canviar coses, en aquest sentit. S'està demanant en molts països que es limiti la velocitat en les zones on hi ha escoles, que es tanqui el trànsit unes hores al dia en diferents carrers del centre de ciutats perquè els nens puguin jugar-hi (a Bristol, per exemple), que es permeti als nens d'una determinada edat anar sols a l'escola (sense que això comporti avisar als serveis socials! o a la policia!).

-En un país com el nostre,  en què les ratios mestre/nen a una escola són molt altes, com es pot introduir aquesta connexió de la natura amb els nens?
Bé, a Gran Bretanya també passa. Són ràtios de 20 alumnes per mestre. Cal introduir algunes mesures. Es necessiten professors ajudants i dividir la classe en petits grups. Es pot fer, però entenc que és difícil per al professor. 

-És una qüestió de tenir més recursos econòmics?
Bé, segurament hi ajudaria però potser no és tant això... Es pot ensenyar fora a l'aire lliure el mateix que faries classe però fer-ho en un espai obert. A Barcelona ho podeu fer millor que a Gran Bretanya, amb l'esplèndida climatologia que teniu! Els nens es concentren millor, estan més atents i se senten més motivats si surts a l'exterior a fer la classe que si els tens sempre tancats a l'aula.

-Si comparem el que està passant en els diferents països del món en aquest tema, com ho veu?
-Bé, el que veig és que a Gran Bretanya, i potser també a Estats Units, la majoria de professors i societat civil li dónen molta importància a la cura del medi ambient i al món natural, molt més que en d'altres països com Espanya o Itàlia. I en això, la veritat, anem un pas endavant nosaltres. Al meu pais tothom té clar que això és cabdal: estar a prop de la natura és confortable i bo per a la persona.

-Del que ha dit podem deduir que un nen creix millor en un poble que en una ciutat?
-Bé, jo crec que hi ha grans zones verdes i espais naturals a moltes ciutats que també permeten que els nens creixin connectats a la natura. A moltes ciutats d'Anglaterra és així, i a Barcelona també. Hi han grans parcs o espais naturals que permeten que el nen pugui pujar o amargar-se en un arbre, fer una cabana o fer la "croqueta" en una muntanyeta. Com que el 80% dels nostres nens viuen en ciutats el que cal és millorar les ciutats per fer-les amb més espais naturals.

-Els adolescents són més reticents a tot això, potser no?
-Està comprovat que si tú introdueixes el respecte per la natura i l'amor pel món natural en un nen abans dels 12 anys, això es manté quan aquest es fa adult. Però si ho intentes quan té 16 anys això és impossible ja d'arreglar-ho. Per això ho has d'intentar abans dels 12!

-Quins són els beneficis obtenen els nens que estan en contacte amb la natura?
-Són nens més equilibrats, saludables físicament, tenen millor salut mental, tenen una ment oberta perquè veuen que el món no es pot controlar (no pots controlar el vol d'un cell ni el temps que farà, per exemple), estan connectats amb les estacions i la climatolologia, i comprenen que nosaltres, les perseones, som part de la natura, som un més, i que cal respectar-la i cuidar-la. També els fa despertar la curiositat i el risc. Tot i això, els nens i nenes s'enfronten avui dia davant una força contra això.

-Quina?
-El principal problema és lluitar contra les forces de la comercialització. Si es queden a casa jugant a la play o mirant la televisió, segur que et demanaran coses que valen diners i voldran anar a passar la tarde al centre comercial. Si els portes al bosc o al parc, segur que no veuran la necessitat d'anar al centre comercial a comprar això o allò.