Sala de premsa Premsa i mitjans

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica dels últims 2000 anys

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica dels últims 2000 anys
Foto: Santiago Giralt
Investigadors de l'ICTA-UAB han participat en un estudi dels sediments del llac de Cimera (Sierra de Gredos), que ha permès caracteritzar les condicions de temperatura i de precipitacions en el Sistema Central des del 200 A.C. fins a l'actualitat, amb una resolució temporal d'uns 10 anys.

04/10/2016

En la investigació hi han participat, entre d'altres, investigadors de l'ICTJA-CSIC, l'ICTA-UAB -com Pere Masqué-, el CREAF i la Universitat de Barcelona. (UB). L'article, publicat a la revista Quaternary Science Reviews, representa "un avenç significatiu per comprendre els mecanismes climàtics que han controlat part de la nostra història", segons la primera signant de l'article, la investigadora de l'ICTJA-CSIC, Guiomar Sánchez.

Per efectuar aquesta reconstrucció climàtica, els autors de l'estudi van agafar, durant l'hivern de 2012, nou testimonis de sediments de la llacuna Cimera (Sierra de Gredos), d'origen glacial i situada a 2.140 metres d'altitud. Segons Sánchez, "una llacuna com la de Cimera ens permet estudiar les variacions del clima dels últims 2000 anys sense les pertorbacions provocades per les activitats humanes. La senyal climàtica obtinguda va ser la més inalterada possible".

"Vam analitzar les mostres recollides a una resolució de 10 anys, obtenint una sèrie de dades molt precises per caracteritzar els diferents períodes climàtics i els principals factors que els han regulat", explica la investigadora.

Variacions climàtiques marcades en el centre de la Península

Els resultats obtinguts mostren que durant el Període Romà (200 ac - 500 de la nostra era) es van alternar en el centre de la Península els períodes càlids i freds, amb els hiverns càlids i humits i els estius també càlids. Durant la Baixa Edat Mitjana (500-900 de la nostra era) hi va haver un canvi cap a condicions més fredes, amb uns hiverns freds i secs i uns estius que encara eren càlids.

Durant la Anomalia Climàtica Medieval (900-1300 de la nostra era), el clima ibèric central es va caracteritzar per hiverns secs i càlids i per estius càlids. En el període següent, durant la Petita Edat del Gel (1300-1850 de la nostra era), va passar tot el contrari: els hiverns van ser humits i freds i els estius van ser també freds.

Els autors han caracteritzat també el període de l'Era Industrial, que s'estén entre el 1850 i el 2012. Durant aquest lapse els efectes del canvi climàtic han tingut una influència en el comportament de la llacuna que s'ha fet evident en els sediments analitzats. Guiomar Sánchez indica que "el clima més recent és molt més sec i càlid".

La influència de la NAO i l'EA al clima ibèric

Aquesta investigació, integrada amb reconstruccions climàtiques anteriors d'altres zones de la Península, ha permès establir amb precisió la influència dels principals patrons de circulació atmosfèrica: l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO) i el de l'Atlàntic Est (EA), fonamentals per entendre la dinàmica de la precipitació i de la temperatura peninsular. La NAO i l'EA mostren dues fases, una positiva i una negativa.

La fase negativa de la NAO es caracteritza per hiverns més humits al sud d'Europa mentre que la fase positiva provoca hiverns més secs. En canvi, durant la fase negativa de l'EA s'observen estius més freds que quan domina la fase positiva de l'esmentat patró. La interacció d'aquests modes en la mateixa fase provoca un clima més homogeni a la Península mentre que si la interacció es produeix en fases oposades s'observa més variabilitat climàtica.

Els gradients d'humitat observats durant el Període Romà i la Baixa Edat Mitjana indiquen una interacció entre la NAO i l'EA en fases oposades, mentre que l'absència d'aquests gradients durant la Anomalia Climàtica Medieval i en la Petita Edat de Gel mostra que els dos modes van actuar en la mateixa fase.

"Si bé les condicions climàtiques dominants durant els hiverns i els estius d'aquests 2000 últims anys ja eren bastant conegudes, aquest estudi ha permès determinar el paper la NAO i l'EA per establir aquestes condicions. Fins ara, ningú ho havia determinat amb tanta precisió ", afegeix Santiago Giralt, investigador de l'ICTJA-CSIC i coautor de l'estudi.

En l’ estudi hi han participat científics del ICTJA-CSIC, la Facultat de Ciències de Lisboa, el CREAF, el Centre d'Estudis Hidrogràfics (CEDEX), del Parque Nacional de la serra de Guadarrama, de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, de l'ICTA-UAB, així com investigadors d'Edith Cowan University d'Australia i la University of Western Australia.

Article: Sánchez-López, G., et al. (2016), Climate reconstruction for the last two MILLENNIA in central Iberia: El rol dels East Atlantic (EA), North Atlantic Oscillation (NAO) and their Interplay over the Iberian Peninsula, Quaternary Science Reviews, 149, 135-150, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2016.07.021