Les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi de l'ICTA-UAB a Guatemala. Els investigadors estableixen que els sòls empleats per a la seva producció triguen 25 anys a tornar a ser fèrtils.

istockphoto/migin

15/06/2017

L'expansió del cultiu de la palmera d'oli africana (Elaeis guineensis) està generant un enorme impacte ambiental a nivell mundial, molt aguditzat en països del Sud-est Asiàtic i Amèrica Llatina on aquestes plantacions estan substituint en un 40% als boscos tropicals i en un 32% a les pastures naturals i les àrees de cultiu de gra bàsic. Així es desprèn d'una investigació realitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que estableix que, en països com Guatemala, l'expansió de la palmera d’oli ha augmentat en un 600 % en l'última dècada. Els científics alerten que aquest tipus de cultius genera conseqüències devastadores en els sòls transformant grans hectàrees de terres en infèrtils i, en alguns casos, inutilitzables.

La pèrdua de biodiversitat, la desaparició de l'hàbitat d'espècies com els goril·les i la contaminació de les aigües i de l'aire pels grans incendis són alguns dels impactes ambientals més controvertits i coneguts fins ara provocats per les plantacions de la palmera d’oli, que també té efectes nocius per a la salut de les persones.

No obstant això, un estudi realitzat per la investigadora de l’ ICTA-UAB, Sara Mingorría, al Valle de Polochic, a Guatemala, posa en evidència que una de les grans conseqüències ambientals d'aquests cultius és la infertilitat que provoquen en els sòls. Segons Mingorría, aquest monocultiu demana una gran quantitat de nutrients, i elimina la capa orgànica del sòl.

Anàlisis comparatives de l'estat dels sòls realitzats per Mingorría després de la producció de diferents tipus de cultiu demostren que es requereixen 25 anys per aconseguir que la zona en la qual es va plantar palmera torni a ser fèrtil ja que "el sòl queda tan afeblit que, per més que s'adobi, els components es perden i desapareixen, i els sòls de la palmera resulten tan fèrtils que els sòls d'una casa ", comenta Mingorría que afegeix que aquestes plantacions són conegudes com "deserts verds" perquè "aquest tipus d'arbre fa molta ombra, el que no permet que es formi vegetació al seu voltant. Tres anys després de ser plantada, sota la palmera no creix ni vegetació".  Alhora, la intensitat productiva provoca un esgotament devastador per al sòl.

La palmera d’oli té una vida útil de 25 anys. Passat el seu cicle és necessari matar la plantació per poder extreure-la i fertilitzar el sòl per després tornar a plantar. Segons la investigadora, aquesta acció no és econòmicament rendible donat al fet que el cost és molt elevat i el sòl no torna a recuperar-se. És per això que les empreses busquen nous boscos o terrenys erms i fèrtils per poder generar noves plantacions de palmera d'oli a gran escala.

"N'hi ha que defensen l'existència de plantacions de palmera perquè, segons diuen, poden ser plantades de manera sostenible i genera llocs de treball, però l'impacte ambiental és en molts casos gairebé irreversible i genera grans desastres ecològics". Afirma que aquests tipus de monocultius atreuen epidèmies, pestes i molts tipus d'insectes que acaben perjudicant els treballadors de la zona i les comunitats properes. "Al Valle de Polochic s'ha denunciat l'aparició de colobres que causen picades en els treballadors", afegeix.

El creixement de les plantacions de palmera d'oli africana es deu a la gran demanda per part dels països del Nord per a la producció de biocombustibles, lubricants, cosmètics i alimentació. Segons dades de l'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) de l'ICTA-UAB, que recull els conflictes ambientals a nivell mundial, el Sud-est Asiàtic concentra la major extensió de cultiu de palmera amb 8 milions d'hectàrees conreades a Indonèsia i 4 milions d'hectàrees a Malàisia . A Amèrica Llatina les majors extensions es troben a Colòmbia, amb 400 mil hectàrees, seguit d’Equador amb 280 mil i Hondures amb 250 mil.

A causa de la seva versatilitat i el seu ús tan diversificat, la seva expansió està creixent amb molta velocitat i s'estima que la producció es triplicarà d'aquí a tres anys, generant danys irreversibles en el medi ambient.

Segons el EJAtlas, a l'actualitat hi 72 casos mundials registrats de conflictes relacionats amb la producció de palmera d’oli. Un exemple és el "ecocidi" al riu la Pasión a Guatemala on es va produir la mort generalitzada de més de 1.000 peixos després de la instal·lació d'una empresa processadora de l'oli de palma a les rodalies del riu afectant més de 11.000 persones. Segons el Laboratori de Toxicologia de la Universidad de San Carlos (USAC), el motiu d'aquesta mort massiva de peixos en més de 150 quilòmetres del riu, va ser l'alt grau de contaminació causada pel malatió, un plaguicida utilitzat per eliminar mosques en la fruita de la palmera.

 

Notícies relacionades

Troben gravats del Paleolític Superior a la Cova Gran de Santa Linya

Troben els gravats prehistòrics més antics de Catalunya

Investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB) han descobert diversos gravats del Paleolític Superior a les parets de la Cova Gran de Santa Linya (La Noguera, Lleida). Es tracta de les manifestacions artístiques més antigues identificades fins ara a Catalunya. Llegir més

Totes les notícies