"La universitat ha de ser un centre totalment públic i gratuït, d'accés a tothom."

04/12/2018

La candidatura A està formada per: Estel Oleart Mariné (presidència), Albert Font Sancho (secretaria), Daniel Olivella Galindo (tresoreria), Júlia Vañó i Boira, Laura Roger i Anglada, Guillem Rojano Borreguero, Oriol Carmona Sànchez (vicepresidències).

1) Per què el Plenari ha de votar la vostra candidatura?

Estel: Entenem que el Plenari del Consell d’Estudiants ha patit diversos canvis des de finals del curs passat fins ara. Es va produir un punt d’inflexió en el moment que l’antiga Comissió Permanent va desaparèixer i es va posar en marxa el nou reglament que canviava una mica la situació. Des d’aquell moment nosaltres ja vam presentar una candidatura dirigida a garantir un nou funcionament, transparència, a apropar el Consell d’Estudiants a les necessitats de les alumnes i traspassar-lo a un terreny més proper.
Creiem que aquests mesos hem estat treballant per aquesta línia, el que passa és que entre la modificació del reglament i que nosaltres no havíem estat mai tan ficades en un òrgan d’aquestes característiques, no hem pogut fer tot el que volíem. Creiem que ara, amb l’experiència d’aquests mesos, podem donar un pas endavant amb la candidatura que ja presentàvem, que és una candidatura encarada a la formació de les representants de les estudiants, a la legitimació d’altres espais de representació estudiantil i a garantir la qualitat i la transparència de l’òrgan, així com també d’admetre posicionaments i entendre realment les inquietuds de les estudiants de la universitat.

2) Què us distingeix de l’altra candidatura?

Albert: Jo crec que realment portem una feina darrere que es porta fent a les assemblees de les facultats durant molt de temps i també el fet d’haver fet el pas amb una legislatura que no era molt llarga.  Ara tenim ja l’experiència de com funciona l’òrgan, el contacte amb la universitat i amb els altres àmbits acadèmics i institucionals.

E: Som una candidatura que algunes de les persones que hi formen part també estem a altres òrgans de representació i participació estudiantil com poden ser el Claustre o les juntes dels centres corresponents, i això ens dóna una experiència i punt de vista diferents. També hem intentat equilibrar la balança entre persones que portem més temps en aquest espai i persones de primer que venen amb moltes ganes i també un cert equilibri en que hi hagi representativitat a tots els centres. Malauradament, en aquesta candidatura no hem vetllat tant per la paritat i això és una cosa en la qual reconeixem que hem fallat. A la passada ho vam intentar garantir més però, tot i això, estem prou contentes de la candidatura que presentem. Apostem fort.

3) Quin model d’universitat defenseu?

A: Des del nostre punt de vista creiem que la universitat ha de ser un centre totalment públic i gratuït, d’accés a tothom, a totes les treballadores que no la puguin pagar  i que necessiten una beca. També ha de ser un centre de lluita feminista i de lluita contra totes les agressions i tot tipus de comportament masclistes, tant des de la institució com des de les aules de l’estudiantat. Sobretot, també ha de ser un espai crític de pensament i transformador.

4) Quins creieu que són els problemes més greus als que s’enfronten els estudiants de la universitat pública?

E: Hi ha problemes que ara una gran majoria de joves no experimenten perquè directament no poden accedir a la universitat. Estem parlant d’unes taxes altíssimes des de la pujada del 2012 que han limitat molt l’accés, de la reducció de les beques, l’encariment de la vida en general, el preu del lloguer si ets de fora de Barcelona o de Cerdanyola, el preu del transport públic, etc. Tot això limita molt l’accés i, fins i tot, la permanència de les estudiants. El que era el nostre tresorer a la candidatura anterior ha hagut de deixar la universitat a mig curs. Són moltes les limitacions en el sentit econòmic i material i és una cosa que, a vegades, potser no es reivindica prou. Aquest és el principal problema.

Per altra banda, també ens trobem amb problemes en la mateixa línia de conciliar la vida laboral i l’estudiantil. Hi ha centres d’aquesta universitat que no garanteixen l’avaluació única. Si t’exigeixen un 80% d’assistència a les classes no pots conciliar-ho amb la vida laboral, que, per exemple, és el meu cas. També trobem altres problemes a nivell de masclisme dins del campus, tant de professors i de catedràtics que ja fa més de dos anys que denunciem; com a propis sistemes estructurals, que en aquest sentit la universitat està fent una bona feina, i també d’agressors que ens han vingut al campus. També destaquem la presència d’ultradreta i feixistes al campus, que és una cosa que fa més de tres anys que es denuncia i pel qual s’estan prenent accions en aquesta línia, però no tantes com s’hauria ni prou contundents.

Així doncs, es teixeix com un mapa molt complex amb molts fronts, que resulta molt difícil atacar-los tots des d’una mateixa posició i entenem que des del CEUAB no podrem donar solucions perquè són coses que no depenen de nosaltres. Però, com a representants de les estudiants, la nostra feina és assenyalar-los, identificar-los tots i estrènyer perquè des dels espais que es pot fer més feina directa es faci.

5) Creieu que els estudiants estan suficientment representats a la universitat?

A: A títol personal jo diria que no perquè en els òrgans de decisió la representació que tenen és mínima.

E: Al Consell Social hi ha un estudiant i som 31.000 estudiants a la UAB. Al Consell Social és on realment hi ha les empreses; quan es prenen decisions importants, només hi ha una sola estudiant. A tots els òrgans de representació som menys d’un 30%, a excepció del CEUAB. La majoria d’estudiants no són conscients d’això i, per tant, es fa difícil garantir aquesta representativitat real. Per altra banda, hi ha altres espais de participació estudiantil que arriben a més gent com ho són les assemblees, que són de participació directa i obertes, però que no gaudeixen de la legitimitat per part de la institució. Això ens situa en un paradigma doble perquè quan ens organitzem nosaltres no se’ns reconeix i els espais organitzats que se’ns ofereixen no tenen incidència real.

6) Al programa expliqueu que un dels problemes és que els estudiants desconeixen les estructures internes. Què proposeu per canviar aquesta situació?

E: Formació. Molts cops jo encara tinc dubtes a l’hora de saber amb qui parlar. Si nosaltres mateixes tenim aquests dubtes, la majoria d’estudiants, estiguem representant o no, també les tenim. Volem intentar suplir aquestes mancances, primer, a nivell de Plenari i de Consell i, poc a poc, traslladar-ho a les sales d’estudiants amb les formacions.

7) Quins punts heu assolit al llarg d’aquesta legislatura?

E: Per una banda diem que tenim uns objectius més interns de gestió perquè, al final, estar a la Comissió Executiva és també feina del dia a dia. Sí que hem fet neteja del correu, que era un dels grans temes, hem intentat agilitzar el sistema comunicatiu entre nosaltres, hem donat molta importància a la transparència a l’hora de prendre decisions, dels plenaris que hem fet –que no hem pogut fer oficialment cap per falta de quòrum- sempre els hem transformat en plenaris extraordinaris i informatius per poder debatre obertament però sense prendre decisions; entenem que encara que estem a l’executiva som exactament igual que qualsevol de les representants.

Per tant, jo crec que, a nivell intern, la gestió del dia a dia de la comunicació, la transparència i la voluntat d’establir ponts entre representants són les tres coses en les que ens hem centrat més en aquesta legislatura. A nivell més polític, ens hem organitzat amb el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i l’hem prioritzat com a espai suprauniversitari de retroorganització, ens hem posicionat a favor de la vaga del 28 i 29N i tenim sobre la taula diversos posicionaments pel que fa a la presència de feixistes al campus. Hem intentat ser un recurs pel CEUCAT sobre altres coses que a la UAB tenim més assolides com el Protocol contra agressions masclistes del campus per a que altres universitats també ho puguin implementar.

Tenint en compte que hem tingut l’estiu pel mig, hem fet el que hem pogut i estem prou satisfets. De cara a la propera ens centrarem més en la formació, que no l’hem pogut implementar, i en altres coses.

Més informació: Programa electoral de la Candidatura A