La UAB rep vuit ajuts RecerCaixa, amb una dotació de 605.000 euros
10/03/2015
Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació Bancària ”la Caixa” i Roberto Fernández, secretari de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), han refermat el seu compromís amb la recerca d’excel·lència amb la renovació del conveni de col·laboració per seguir impulsant el programa RecerCaixa durant el període 2015-2019.
L’Obra Social ”la Caixa” i l’ACUP han lliurat a CosmoCaixa els 26 nous ajuts atorgats als projectes seleccionats en la cinquena convocatòria del programa RecerCaixa, adreçat a impulsar i estimular la recerca a Catalunya i evitar així la fuga de talents.
En la convocatòria RecerCaixa 2014 es van presentar 221 projectes, procedents de 47 institucions diferents; d’aquests, se n’han seleccionat 26, als quals s’han destinat 2 milions d’euros. La UAB n’ha rebut 8 ajuts amb una dotació total de 604.811,39 euros.
L’any 2010, l’Obra Social ”la Caixa” i l’ACUP van posar en marxa el programa RecerCaixa per impulsar la recerca d’excel·lència a Catalunya, una convocatòria d’ajuts a la investigació que té la intenció d’impulsar els millors projectes de recerca dels grups i investigadors que treballen a Catalunya, procedents tant d’universitats públiques i privades com de centres de recerca. Des de l’inici, l’Obra Social ”la Caixa” ha destinat 9 milions d’euros als 120 projectes seleccionats; d’aquests, 87 pertanyen al camp de les ciències socials, mentre que 33, a les ciències de la salut. Al llarg d’aquests cinc anys, s’han presentat un total de 1.706 projectes, dels quals s’han seleccionat 120 presentats per 29 universitats i centres de recerca de tot Catalunya.
A més de fer efectiva la renovació del conveni, s’han ofert els resultats i el treball de dos projectes de recerca seleccionats en convocatòries anteriors que constitueixen dos exemples d’èxit en la contribució a la millora del benestar social en l’àmbit de la salut pública i la inclusió social. Concretament es tracta dels projectes SENS-AGE: cura intel·ligent amb sensors per a un envelliment actiu i saludable, liderat pel Dr. Francisco Javier Andrade, investigador Ramón y Cajal del Grup de Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i també líder de l’Innovation Hub situat a la Facultat de Química de Tarragona, i Trastorn de l’espectre alcohòlic fetal en el col·lectiu de nens adoptats a l’Europa de l’Est: diagnòstic i intervenció, liderat pel Dr. Óscar García Algar, professor de la UAB, investigador del Grup de Recerca en Infància i Entorn de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (GRIE-IMIM) i pediatra de l’Hospital del Mar.
PROJECTES DE LA UAB SELECCIONATS EN LA CONVOCATÒRIA
HumanismePlural.com: Investigació i desenvolupament d’una eina a Internet per a la participació en la construcció de coneixement col·lectiu sobre la societat xarxa a Catalunya
Amparo Moreno Sardà, Universitat Autònoma de Barcelona
L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar una plataforma web anomenada HumanismePlural.com que proporcioni una metodologia i uns continguts per facilitar la participació individual i de persones expertes en humanitats i ciències socials en la construcció d’un nou coneixement col·lectiu, de forma cooperativa i en xarxa, orientat a fomentar la convivència democràtica i fer visibles la pluralitat i la diversitat de veus que conformen les societats contemporànies.
EINES: Eines i procediments per a la informatització massiva de les fonts històriques de població
Josep Lladós Canet, Centre de Visió per Computador
Albert Esteve Palós, Centre d’Estudis Demogràfics
El projecte EINES es proposa desenvolupar instruments i procediments que facilitin la informatització massiva de les fonts demogràfiques del passat, orientada a la construcció de bancs de dades d’ús públic i a la millora de la consulta de documents dels arxius. Investigadors en visió per ordinador i investigadors en demografia històrica facilitaran la construcció d’eines analítiques per generar genealogies i establir trajectòries individuals i familiars. El projecte fomentarà la participació ciutadana en la construcció i la validació dels bancs de dades.
Modes emergents de protesta política: vies cap a la inclusió política
Eva Anduiza Perea, Universitat Autònoma de Barcelona
El projecte es proposa analitzar les formes emergents de protesta política i els factors que poden facilitar la participació dels sectors més alienats respecte a la política (joves, minories, sectors desafavorits), així com l’efecte que pot tenir l’ús d’una retòrica populista en la participació d’aquests ciutadans i les conseqüències que té la participació en aquestes formes de protesta, per entendre en quina mesura actuen com a mecanismes d’apoderament ciutadà. El projecte contribuirà al coneixement de les condicions que permeten una participació menys condicionada pels recursos socioeconòmics dels individus, i una democràcia amb capacitat per incorporar una participació política no conformista.
L’agricultura social: Anàlisi econòmica i avaluació del retorn a la societat
Antoni F. Tulla Pujol, Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest projecte vol demostrar com les activitats de l’agricultura social (AS; en anglès social farming), que comporten beneficis socials directes en termes d’ocupació, educació, formació, teràpia o rehabilitació de col·lectius en risc d’exclusió social, retornen a la societat les inversions públiques i privades en forma de contribucions, especialment en tres àmbits: a) el desenvolupament local en àrees rurals i periurbanes; b) la cohesió social, i c) un balanç més equilibrat entre ingressos i costos per a la societat de l’AS. El projecte se centrarà en l’avaluació del retorn a la societat de les activitats d’AS i de la viabilitat econòmica de les explotacions ja existents d’AS, amb l’objectiu de contribuir a l’expansió del sector i afavorir la creació de noves experiències.
La transició de la presó a la comunitat: Programa experimental de reintegració social de persones empresonades amb risc de reincidència
Josep Cid Moliné, Universitat Autònoma de Barcelona
Antonio Andrés Pueyo, Universitat de Barcelona
El procés d’alliberament esglaonat —a partir del règim obert i de la llibertat condicional— dóna molt bons resultats però inclou només una part de la població empresonada. A partir d’aquesta realitat, es formula la pregunta que orienta la recerca, relativa a si seria factible avançar cap un sistema en què tota persona que sortís de presó tingués un pla de reintegració a la comunitat. El projecte és innovador en un doble sentit: d’una banda, es basa en un disseny experimental, que consisteix a establir un pla d’ajuda a la reintegració a un grup de persones i valorar el resultat en referència a un grup de control; i de l’altra, suposa la participació de la comunitat, a partir de les entitats del tercer sector i el voluntariat, en la implementació del pla experimental.
Avaluació de l’impacte de l’acció comunitària en la salut de la població
Raquel Gallego Calderón, Universitat Autònoma de Barcelona
L’objectiu d’aquest projecte és descriure l’acció comunitària i avaluar l’impacte que té sobre la salut de la població en barris de baix nivell socioeconòmic de la ciutat de Barcelona. L’acció comunitària aborda els factors col·lectius i relacionals que afecten la salut de la població, i es basa en l’actuació de diferents agents i en la participació de la mateixa comunitat. L’avaluació es farà a partir d’un mètode quasi experimental, comparant l’evolució de la salut als barris on l’acció comunitària s’ha desenvolupat de forma continuada amb els barris on no ha existit. Per interpretar-ne el resultat, s’estudiarà també el procés d’implementació dels programes de salut comunitària en diferents barris, per tal d’identificar els punts crítics i les claus d’èxit en cadascun.
Homes cuidadors: Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura
Dolors Comas d’Argemir Cendra, Universitat Rovira i Virgili
Diana Marre Cifola, Universitat Autònoma de Barcelona
La implicació dels homes en els treballs de cura és un repte pendent en termes d’igualtat de gènere, però també a l’hora d’afrontar el considerable increment de les situacions de dependència vinculades a l’edat i les necessitats de cura en la nostra societat. La recerca es proposa analitzar com els homes s’introdueixen en les activitats de cuidar, els canvis i les resistències, i identificar les barreres culturals i d’oportunitat que dificulten la implicació dels homes en aquestes tasques, tant en les remunerades com en les no remunerades, diferenciant la cura de la infància de la de persones adultes. Identificar els models emergents és un altre dels objectius de la recerca.
Promoció de l’autocura, l’alfabetització per a la salut i el capital social
en persones grans de zones urbanes socioeconòmiques desfavorides: Assaig clínic per reduir les desigualtats
Sergi Blancafort Alias, Fundació Salut i Envelliment, UAB
Rosa Monteserín Nadal, Equip d’Atenció Primària EAP Sardenya
Aquesta recerca vol reduir les desigualtats en salut mitjançant una intervenció que promou l’autocura, l’alfabetització per a la salut i el capital social en persones grans que viuen en zones urbanes socialment i econòmicament desafavorides. L’objectiu és que els resultats es tradueixin en una millora de la salut percebuda, un increment del suport i de la participació social, i una incorporació d’hàbits saludables en la vida quotidiana de les persones grans. També s’espera que l’estudi contribueixi a l’augment de la sensibilització de la ciutadania envers les desigualtats en salut i els mecanismes que poden contribuir a mitigar-les.