La supervivència demogràfica de més de 4.000 municipis espanyols penja d'un fil

La supervivència demogràfica de més de 4.000 municipis espanyols penja d'un fil

Un estudi del CED-UAB alerta del greu problema demogràfic que afecta 4.200 municipis per falta de població i de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir la seva supervivència. 1.840 d'aquests municipis han estat identificats com a espais rurals en risc de despoblació irreversible.

19/07/2017

L'estudi “La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida” que publica avui el Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB en la revista Perspectives Demogràfiques alerta del greu problema de despoblació que afecta uns 4.200 municipis d'Espanya i de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir la seva supervivència.

“En els últims anys les causes demogràfiques de la despoblació rural han canviat significativament. L'emigració ha perdut empenta i han cobrat més importància les pèrdues de població per una natalitat molt baixa i una major mortalitat per envelliment, però l'escenari s'ha agreujat i presenta ja un seriós problema de sostenibilitat demogràfica”, explica Joaquín Recaño, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED. “Una vegada que els efectes de la crisi econòmica han diluït la il·lusió de la immigració com a panacea per resoldre-ho, la crua realitat ens ofereix un espai que es debat entre la necessitat d'una transformació radical i el risc d'extinció” afegeix.

El 60% dels municipis espanyols té menys de 1.000 habitants, ocupa el 40% de la superfície del país però amb prou feines concentra el 3% de població. L'autor de l'estudi els ha analitzat per estudiar els factors que dibuixen el panorama demogràfic actual. En total ha identificat 4.925 municipis, caracteritzats per una gran heterogeneïtat.

L'envelliment, l'emigració i la proximitat a espais més poblats han marcat, per aquest ordre, les diferències demogràfiques entre ells. Els de el sud d'Espanya i els contigus a la costa mediterrània i a l'atlàntica gaudeixen d’estabilitat demogràfica. Suposen un 15% del total de la mostra -725- i van augmentar la seva població entre el 1981 i el 2016. Per contra, els gairebé 4.200 restants, situats al centre i nord del país, han vist reduïda la seva població des de principis de la dècada dels vuitanta del segle passat.

Una anàlisi més detallada dels gairebé 5.000 municipis estudiats mostra el desigual impacte de l'envelliment, la desnatalitat -manca de naixements- i l'escassetat de dones en els trams centrals de la seva piràmide demogràfica, la qual cosa permet establir tres tipologies ben diferenciades:

- Espais rurals de resiliència demogràfica: 1.463 municipis. Localitzats en la perifèria de la Meseta, de major grandària, majors densitats i menor impacte de l'emigració. Amb una certa estabilitat demogràfica.

- Espais rurals d'emigració: 1.622 municipis. Situats en una altitud elevada, amb 175 habitants de mitjana, pèrdua de població, nombre important de residents masculins, relatiu envelliment i alt impacte de l'emigració.

- Espais rurals en risc de despoblació irreversible: 1.840 municipis que poden arribar fins i tot a l'extinció demogràfica. Mitjana de 110 habitants, màxima altitud, molt baixa densitat, envelliment sever i emigració femenina molt elevada.

L'Espanya buida

L'anàlisi de les estructures demogràfiques d'aquests espais ens mostren dades molt contundents del problema que afecta els municipis de l'Espanya buida i condicionen el seu futur. En els dos últims grups estudiats, la seva supervivència està en joc”, assenyala Joaquín Recaño. “Els que estan en risc de despoblació irreversible són els que tenen les taxes de natalitat més baixes, les més altes de mortalitat, una major emigració neta i la menor atracció de la immigració exterior”, afegeix.

Els municipis amb pitjors perspectives de futur -segon i tercer tipus d'espais rurals- es localitzen a les àrees circumdants de Madrid. Especialment Castella-Lleó, amb totes les seves províncies implicades en major o menor grau i Castella-la Manxa, amb una situació d'insostenibilitat demogràfica en els municipis més petits de Guadalajara i Conca. També destaquen Aragó, amb especial protagonisme de Terol i, finalment, La Rioja.

Per contra, els que presenten una major resiliència demogràfica es troben a les províncies de la Vall de l'Ebre, l'espai al sud que uneix Càceres i Toledo, la muntanya pirinenca i les regions mediterrànies.

“Astúries i Galícia no han pogut ser estudiats perquè les dades agregades municipals no permeten constatar la veritable dimensió dels problemes demogràfics de les seves zones rurals, caracteritzades per un poblament dispers”, aclareix l'investigador.

El miratge demogràfic de la immigració

El fenomen de la immigració estrangera sorgit en els anys de bonança econòmica ha passat de puntetes per la majoria de les àrees rurals espanyoles. El conjunt dels municipis analitzats ha captat només l'1,85% dels immigrants, un valor fins i tot menor del pes que representa la seva població a Espanya (3,1%).

“El seu comportament ha generat un miratge demogràfic i les dades analitzades ens indiquen que molts dels qui van arribar als municipis amb més problemes demogràfics han tornat a marxar, probablement en experimentar els mateixos factors que expulsen la població autòctona”, assenyala Joaquín Recaño.

La clau de la supervivència

Les perspectives de futur dels municipis estudiats varien segons les àrees geogràfiques. En algunes zones, la seva capacitat per adaptar-se i superar les dificultats va lligada a activitats econòmiques relacionades amb el turisme rural, les segones residències o els recursos lligats al territori i, en menor mesura, al manteniment d'uns mínims de població.

Però la major part no poden retenir els habitants més joves, especialment les dones, i no són especialment atractius per als potencials immigrants.

Aquest grup de població és l'únic que pot redreçar la malmesa situació demogràfica actual de la població rural, la clau de la seva supervivència”, indica l'investigador, “però no s'albiren canvis en aquesta direcció si no es potencia la inversió pública que fomenti el seu establiment i arrelament al territori”.

“Cercar solucions al problema passa per tenir en compte l'heterogeneïtat dels municipis, avaluar ràpidament els factors que expliquen aquesta varietat i identificar aspectes que afavoreixin la seva supervivència demogràfica i econòmica”, conclou.

Article de referència: Recaño, J. (2017) “La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida”, Perspectives Demogràfiques, nº7, pp.1-4
http://ced.uab.es/PD/PerspectivesDemografiques_007_CAT.pdf

Imatges:

Piràmides de població segons la tipologia dels espais rurals.
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/CED-UAB-SostenibilidadDemografica_Figura1cat.jpg
Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades del Padró Continu de 2016.

Localització espacial de las tipologies de municipis rurals a Espanya (2016)
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/CED-UAB-SostenibilidadDemografica_Figura2cat.jpg
Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades del Padró Continu de 2016.

 

Notícies relacionades

Troben gravats del Paleolític Superior a la Cova Gran de Santa Linya

Troben els gravats prehistòrics més antics de Catalunya

Investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB) han descobert diversos gravats del Paleolític Superior a les parets de la Cova Gran de Santa Linya (La Noguera, Lleida). Es tracta de les manifestacions artístiques més antigues identificades fins ara a Catalunya. Llegir més

Totes les notícies