La Revolució Industrial va posar fi a 1800 anys de refredament dels oceans

09/09/2015

L'elevada freqüència i magnitud de les erupcions volcàniques podria haver estat la causa del refredament progressiu de la temperatura de la superfície dels oceans al llarg de 1800 anys. Així es desprèn d'un estudi internacional participat per l'investigador P. Graham Mortyn de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Geografia de la UAB, publicat recentment a la revista Nature Geoscience.

La investigació destaca que aquesta tendència es va veure truncada amb l'inici de la Revolució Industrial i el conseqüent escalfament global provocat per l'activitat humana. A més, posa de manifest que les temperatures més baixes en els primers 1800 anys de l'Era Comuna es van registrar entre els segles XVI i XVIII, un període conegut com la "Petita Edat de Gel".

Investigacions prèvies ja havien demostrat que les explosions volcàniques provoquen el refredament de l'atmosfera. L'estudi actual posa de manifest que els oceans poden absorbir i capturar més calor que l'atmosfera durant períodes de temps més llargs, atenuant a curt termini els canvis en la temperatura global. Aquestes alteracions de la temperatura poden arribar a ser prolongades quan les erupcions volcàniques es concentren en un breu període de temps.

Els resultats aporten una nova perspectiva a l'estudi de les variacions de la temperatura de la superfície oceànica a escala regional i global al llarg dels segles, abans de l'aparició del canvi climàtic antropogènic, és a dir, provocat per l'activitat humana.

Per primera vegada, els investigadors han combinat 57 treballs previs sobre l'evolució de la temperatura de la superfície marina, calculada a partir de restes fòssils marins extrets en oceans de tot el món, des d'àrees polars fins a regions tropicals. Els resultats es van poder comparar amb dades procedents d'indicadors terrestres, com ara anells dels arbres o testimonis de gel. Aquests van revelar una tendència al refredament similar.

Per investigar les causes d'aquest refredament, més robust entre el 800 i el 1800, van utilitzar models climàtics i van examinar com la superfície oceànica reaccionava davant factors com l'activitat solar, els canvis en els paràmetres orbitals terrestres, els usos de la terra, els gasos d'efecte hivernacle i l'activitat volcànica. Aquesta última va resultar rellevant. Per analitzar les tendències a llarg termini, l'equip va agrupar les dades en períodes de 200 anys.

P. Graham Mortyn forma part del grup de treball Ocean2k de PAGES (Past Global Changes), que compta amb més de 75 membres connectats a una xarxa formada per prop de 600 científics amb una àmplia experiència. Mortyn destaca la manera en què el grup ha treballat amb les dades de publicacions prèvies a disposició del públic i bases de dades arxivades que compleixen amb criteris molt rigorosos, així com mitjançant teleconferències regulars per Skype, la creació i l'ús compartit de documents de Google, i altres nous recursos tecnològics.

Els investigadors destaquen que entendre com aquests factors van provocar canvis en la temperatura dels oceans en el passat pot obrir una finestra sobre els futurs canvis climàtics.

Article de referència:
Robust global ocean cooling trend for the pre-industrial Common Era. Helen V. McGregor et al. Nature Geoscience 8, 671–677 (2015) doi:10.1038/ngeo2510