La crisi econòmica fa augmentar els estudiants que combinen estudis i feina

02/05/2017

En l’última dècada, i en especial coincidint amb la crisi, s’ha reduït el perfil tradicional de l’estudiant universitari que estudia a temps complet i ha augmentat el de l’estudiant que compagina feina i estudis, especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida. Això mostra que els estudiants adapten les seves estratègies per assistir a la universitat al context actual, però hi pot estar generant nous mecanismes de desigualtat interna.

Així ho indiquen investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la UAB, que han publicat un estudi a l’European Journal of Education, en què han analitzat l’experiència de compaginar estudis i feina dels graduats universitaris.

La recerca s’ha centrat en veure l’evolució del fenomen entre el 2005 i el 2014 en relació al rendiment acadèmic i la inserció laboral futura, en termes de qualitat ocupacional, així com l’impacte de la crisi econòmica. També ha valorat la influència del nivell educatiu del pares, com un factor relacionat amb l’origen social i econòmic dels joves universitaris.

Les dades analitzades, extretes d’enquestes de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, indiquen que els estudiants que compaginaven estudis i feina van passar a de ser el 59% al 2008 al 67% l’any 2014.

Aquest augment va ser generalitzat en tots els perfils d’estudiants -i especialment entre els d’origen mitjà i alt-. Però només entre el grup d’origen social més desafavorit es va produir un augment dels percentatges tant dels que treballaven a temps parcial com dels que ho van fer a temps complet, que van passar del 38 al 47%.

Estudiar i treballar alhora penalitza acadèmicament els estudiants, que obtenen pitjor nota que els que no treballen. Coincidint amb la crisi, per exemple, els que tenien una feina a temps complet relacionada amb els estudis van ser els que van treure pitjor nota, probablement per centrar-se, en una època difícil per a l’ocupació, en mantenir el seu lloc de treball.

A més, és especialment negatiu per als joves d’origen familiar educatiu més baix, que són els que treballen més a temps complet i en feines no relacionades amb els estudis, el què els comporta una pitjor qualitat ocupacional en la inserció laboral futura. Les dades palesen que les condicions de vida d’aquests estudiants a la universitat han empitjorat, tenint en compte que al fet de ser ja una minoria entre l’alumnat cal sumar que necessiten contribuir més a l’economia familiar.

“L’accés, les condicions de vida i la participació a la universitat poden esdevenir nous eixos de desigualtat que suposin nous obstacles per als estudiants amb necessitats econòmiques que han de treballar durant els estudis i una barrera per a la seva continuïtat educativa, ja que han de competir amb notes més baixes per a l’accés a beques i a estudis de tercer cicle”, destaca Albert Sànchez-Gelabert, qui ha liderat l’estudi junt amb Marina Elias.

Per tant, indiquen els investigadors, fóra necessària una intervenció a nivell institucional, amb la introducció de mecanismes de suport específics per a aquests estudiants. Algunes de les propostes passen per l’ampliació de l’oferta d’estudis semi presencial, serveis d’ajuda en plataformes virtuals, una millora en l’accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar.

Importància del capital social

Els investigadors han comprovat també que, segons els nivells formatius familiars, es van donar diferències al nivell ocupacional dels estudiants coincidint amb el període de crisi: els fills amb pares amb majors nivells educatius van trobar més i millor feina, probablement degut a la capacitat de mobilitzar el seu capital social -relacions d’amistat i familiars-.

En termes generals, tanmateix, combinar feina i estudis té efectes positius per a  una millor qualitat ocupacional un cop finalitzats els estudis, sobretot en el cas que el treball ha estat relacionat amb la disciplina estudiada.

“Els resultats estan en línia amb d’altres que hem dut a terme, que indiquen que entre 2008 i 2014 l’estratificació interna a les universitats sembla haver augmentat. Per exemple, en les dades de matriculació pre i post crisi hem observat més matriculacions en els títols amb major inserció laboral, probablement perquè, en molts casos, ja durant la carrera els estudiants han de compaginar-los amb la feina. També estem veient que els joves de famílies amb menys recursos es decanten més per titulacions amb una bona inserció laboral, però també més barates i més fàcils d’acabar ”, apunta Marina Elias.

L’estudi no ha analitzat l’impacte de la implantació de Pla de Bolonya sobre el fenomen, perquè els graduats estudiats al 2014 no havien experimentat la reforma, però apunta que la situació es pot haver tornat més difícil per als estudiants que estudien i treballen alhora, perquè requereix una major presència física de l’alumnat i fa més difícil poder complir amb els requisits de les institucions.

Article: Albert Sanchez-Gelabert, Mijail Figueroa, Marina Elias. Working whilst studying in higher education: The impact of the economic crisis on academic and labour market success. European Journal of Education. DOI 10.1111/ejed.12212.