L'ICTA-UAB contribueix a la consolidació de l'Etnobiologia a Bolívia
20/04/2016
Actualment l'Estat Plurinacional de Bolívia es troba en un procés de canvi polític que inclou la defensa de la identitat indígena i la revalorització dels coneixements tradicionals, així com una gestió ambiental des del punt de vista intercultural. En aquest procés es denota un interès creixent per la etnobiologia, és a dir, l'estudi interdisciplinari de les relacions dinàmiques entre els pobles, la biota i el medi ambient. Tot i la importància que ha adquirit en els últims anys la etnobiologia a Bolívia, les universitats del país encara no compten amb programes de formació en aquesta disciplina. En aquest context, un projecte de cooperació interuniversitària finançat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) ha plantejat un intercanvi d'avenços científics en etnobiologia entre l'Herbario Nacional de Bolívia (HNB) de la Universidad Mayor de San Andrés (UMSA) i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En el marc d'aquest projecte es van realitzar les Jornades de Etnobiologia a La Paz, Bolívia, del 15 al 18 de març de 2016, coordinades per la Dra. Mònica Moraes, investigadora de l'HNB i del Instituto de Ecología de la UMSA. Quatre investigadors de l'ICTA-UAB (Isabel Díaz-Reviriego, Álvaro Fernández-Llamazares, Maximilien Guèze i Victoria Reyes-García) van participar en les jornades al costat de diversos etnobiòlegs de diferents institucions bolivianes (Daniel Larrea, Wendy Townsend, Gabriela Aguirre, Narel Paniagua- Zambrana, i Rainer Bussman). L'objectiu d'aquestes jornades va ser de donar a conèixer la etnobiologia com a disciplina i les seves possibles aplicacions des d'una perspectiva inclusiva, oberta i transversal, ampliant així l'oferta acadèmica etnobiológica a Bolívia. Les Jornades es van desenvolupar amb la participació de gairebé un centenar de persones, incloent professors, estudiants i professionals de diferents disciplines com la biologia, l’agronomia, l'antropologia o la geografia. La sessió de cloenda, que va comptar amb la presència de la vicedegana de la Facultat de Ciències Pures i Naturals de la UMSA, va incloure la lectura i aprovació del Manifest de les Jornades de Etnobiologia, que va recollir les principals conclusions de les xerrades, tutorials i taules rodones dutes a terme durant les Jornades.
En paral·lel a la realització de les Jornades, els investigadors de l'ICTA-UAB han contribuït a crear un fons documental etnobiològic a la Biblioteca Botànica del HNB. Fundada el 1984, la biblioteca de l'Herbari és una part essencial dins de les activitats de recerca de l'Herbari. A data d'avui, l'èmfasi de la col·lecció està en la literatura taxonòmica d'espècies vegetals amb una recent adquisició de llibres relacionats amb etnobotànica, pobles i llengües indígenes, entre d'altres. No obstant això, membres del HNB-UMSA van manifestar el seu interès a ampliar el fons documental amb publicacions i llibres en l'àmbit de la etnobiologia. En aquest context, l'enfortiment de la línia d'investigació etnobiològica a la UMSA va ser acompanyada amb la creació d'un fons documental especialitzat. En termes generals, en aquest fons es van catalogar els documents etnobiològics relatius a la societat Tsimane’, un dels majors grups indígenes de l'Amazònia boliviana, amb els qui el Laboratori d’Etnoecología (ICTA-UAB) ha treballat durant les darreres dues dècades.
Així mateix, en base a aquesta estratègia de devolució de resultats, es van realitzar diverses activitats de difusió científica sobre la etnobiologia a Bolívia. A nivell nacional, i en el marc de les Jornades de Etnobiologia, es va realitzar la presentació i llançament de dos llibres de etnobiologia boliviana, un co-editat per una investigadora de l'ICTA-UAB i el seu col·lega bolivià (Reyes-García i Huanca 2014, Cambio local, cambio global. La sociedad tsimane’ ante la globalización) i un altre editat per una investigadora de l'HNB-UMSA (Moraes 2014, Palmeras útiles de Bolivia. Las especies mayormente utilizadas para diferentes fines y aplicaciones). Es van presentar conjuntament els dos llibres a la societat boliviana a les ciutats de La Paz i Rurrenabaque i es van donar còpies dels mateixos a les principals universitats, biblioteques i institucions científiques del país.