Sala de premsa Premsa i mitjans

L'historiador de la Ciència Robert Fox participa en el 20è aniversari del CEHIC

CEHIC
Robert Fox, catedràtic emèrit d'Història de la Ciència de la Universitat d'Oxford, participa el 23 d’octubre en els actes de celebració, amb una conferència sobre la universalitat de la ciència abans i després de la Gran Guerra.

21/10/2015

El proper divendres 23 d'octubre, a les 12h, tindrà lloc al Centre d’Història de la Ciència CEHIC (Mòdul de Recerca C) el segon dels actes acadèmics de celebració del 20è aniversari de la fundació del Centre i la seva reubicació al Mòdul de Recerca de Ciències. El professor Robert Fox, catedràtic emèrit d'Història de la Ciència de la Universitat d'Oxford, pronunciarà la conferència “Ciència sense fronteres. Cosmopolitanisme i interessos nacionals a l'Europa contemporània”. Fox parlarà de les visions universalistes de la ciència abans de la I Guerra Mundial i de l’impacte que va tenir la Gran Guerra en aquestes aspiracions.
 
Robert Fox es doctorà en història de la ciència a la Universitat d’Oxford, després d’una llicenciatura en física. La seva tesi, titulada “The study of the thermal properties of gases in relation to physical theory from Montgolfier to Regnault” (1967), fou dirigida per Alistair Crombie, una de les grans figures de la disciplina.
 
Després de vint anys a la Universitat de Lancaster, fou nomenat director del Centre de recherche en histoire des sciences et des techniques (CRHST), a la Cité des Sciences et de l’Industrie (La Villette) de Paris (1986–88), i es convertí posteriorment en el Professor d'Història de la Ciència a Oxford (1988-2006). Com a Professor Emèrit, ha estat professor visitant en diverses universitats, com la Johns Hopkins University, l’East Carolina University o l’Oregon State University, entre d’altres. També ha estat el president fundador de la European Society for the History of Science (2003-2006), i actualment és l’editor de la prestigiosa revista Notes and Records of the Royal Society.
 
Robert Fox ha dedicat la seva recerca fonamentalment a la història de la física i a les relacions entre la ciència, la tecnologia i la indústria a Europa (segles XVIII-XX), amb una especial referència al cas de França. El seu interès pel multiculturalisme l’ha portat a crear en tots aquests anys una veritable escola de recerca d’història de la ciència amb una empremta cosmopolita i plenament europea. La seva recerca ha anticipat probablement algunes de les tendències actuals, dirigides a un estudi més global i transnacional del fenomen científic, i a la necessitat d’utilitzar noves categories historiogràfiques que vagin més enllà del marc de l'estat-nació.
 
El seu llibre The savant and the state (2012) ha culminat recentment la seva perllongada i brillant contribució a l’estudi de la cultura científica de la França del segle XIX; i un altre llibre, de pròxima aparició el 2016, Science without frontiers. Cosmopolitanism and national interest in the world of learning, 1870-1940, examina amb detall el paper de les exposicions universals, la política, i la circulació de la informació científica a través de diferents ciutats i nacions en un període especialment clau de la història d’Europa.