L’embaràs modifica el cervell de la mare

Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionar-se amb el nadó. La recerca s'ha publicat a Nature Neuroscience.

19/12/2016

L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare.

Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.

Per dur a terme la recerca, els investigadors han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, les parelles homes de 19 d’elles, i un grup control format per 20 dones que no eren ni havien estat mai embarassades i les parelles homes de 17 d’elles. El seguiment va durar cinc anys i quatre mesos.

Els resultats de la recerca han mostrat una reducció simètrica en el volum de la substància gris a la línia mitjana cortical anterior i posterior, així com en seccions específiques de l’escorça  prefrontal i temporal en les dones embarassades. Aquestes zones formen un mapa que coincideix, en gran mesura, amb una xarxa que els neurocientífics associen amb els processos implicats en les relacions socials.

L’estudi, dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM, amb la col·laboració de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), ha permès determinar sense ambigüitat si una dona de la mostra havia estat o no embarassada en funció dels canvis en el volum d’aquestes àrees del cervell i, fins i tot, predir el grau de vincle amb el nadó després del part segons havien estat aquests canvis.

La reducció de matèria gris es dóna en totes les dones embarassades estudiades i és exclusiva d’elles, la qual cosa indica que probablement es tracta d’un canvi degut als processos biològics de l’embaràs, i no a canvis relacionats amb el naixement del nadó que també poden experimentar els pares.

“Creiem que la reducció es deu a un procés similar a la poda sinàptica que té lloc durant l’adolescència, on s’eliminen les sinapsis dèbils per afavorir un processament mental més madur i eficient” explica Susanna Carmona una de les líders de la investigació.

L’estudi ha tingut en compte les variacions tant en dones que havien seguit tractaments de fertilitat com en dones que havien quedat embarassades de manera natural, i les reduccions observades en la substància gris eren pràcticament idèntiques per als dos grups.

Els investigadors no han trobat que l’embaràs provoqui cap canvi ni en memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, creuen que la pèrdua de substància gris no implica cap dèficit cognitiu, sinó tot el contrari: “Els resultats apunten a que aquesta plasticitat cerebral inherent a l'embaràs té una fi evolutiva destinada a que la mare infereixi eficientment les necessitats del seu nadó” comenta Erika Barba-Müller, primera autora de l’article juntament amb Elseline Hoekzema. Es tractaria d’una reestructuració del cervell amb finalitats adaptatives, per tal d’incrementar la sensibilitat de la mare per detectar, per exemple, rostres amenaçants o per reconèixer més fàcilment l’estat emocional del seu nadó.

La recerca, publicada a Nature Neuroscience, ha estat dirigida per l’investigador de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva al Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB Òscar Vilarroya i coordinador del grup de recerca en Neuroimatge i Transtorns Mentals de l’IMIM, amb la col·laboració de Susana Carmona (investigadora de la UAB en el moment de la recerca, ara també de la Universidad Carlos III de Madrid i adscrita al Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM)). Elseline Hoekzema (investigadora de la UAB en el moment de la recerca, actualment a la Universitat de Leiden) i Erika Barba-Müller (UAB, amb la col·laboració en aquest estudi subvencionada en gran part per CONACYT Consejo nacional de ciencia y tecnología de México) són les primeres signants de l’article. També hi han col·laborat Cristina Pozzobon, Florencio Lucco i Agustín Ballesteros (Institut Valencià d’Infertilitat, IVI); Marisol Picado  (Hospital Clínic); Eveline A. Crone (Universitat de Leiden); David García-García i Manuel Desco (Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón y Universidad Carlos III de Madrid); Juan Carlos Soliva i Adolf Tobeña (UAB).

Article de referència: Elseline Hoekzema, Erika Barba-Müller, Cristina Pozzobon, Marisol Picado, Florencio Lucco, David García-García, Juan Carlos Soliva, Adolf Tobeña, Manuel Desco, Eveline Crone, Agustín Ballesteros, Susanna Carmona, Oscar Vilarroya. Pregnancy involves long-lasting changes in human brain structureNature Neuroscience. DOI: 10.1038/nn.4458

 

Notícies relacionades

Èxit de participació a la Nit de la Ciència de Sabadell

L’acte central de la Nit de la Ciència de Sabadell va omplir dijous passat, dia 18 de maig, l'Auditori Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell. En el decurs de l’acte es van presentar els contractes de recerca del projecte europeu P-SPHERE vinculats a l’àmbit de la salut. Llegir més

Totes les notícies