Estudien la gestió del coneixement a societats indígenes

24/02/2016

En les societats indígenes encara existents en el nostre planeta, els individus que gaudeixen d'un major coneixement dels recursos naturals, de les seves tradicions i les seves creences mil·lenàries tenen una major capacitat per obtenir aliments i per protegir la seva salut. No obstant això, malgrat la seva privilegiada situació, aquests individus no gaudeixen d'un millor estat nutricional o de major benestar general que la resta de membres del grup, probablement degut a que en aquestes societats predomina  l'intercanvi d'informació i en el repartiment general i igualitari dels recursos.

Així es desprèn de la investigació duta a terme per un grup de científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderats per la Dra. Victoria Reyes-García, en el marc d'un projecte que els ha permès estudiar la naturalesa adaptativa de la cultura i els beneficis del coneixement ambiental local a partir de l'anàlisi de tres societats indígenes de Borneo, el Congo i l'Amazònia.

Subvencionat amb un import d'1 milió d'euros a través d'una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (en el Setè Programa Marc de la Unió Europea) concedida a Victoria Reyes-García, el projecte ha analitzat en profunditat aquestes tres societats indígenes durant cinc anys per entendre millor els seus sistemes de coneixement, sovint oblidats. Tot i que les societats estudiades semblin molt allunyades de la nostra realitat, els resultats han permès arribar a conclusions que apunten a formes alternatives de produir i usar el coneixement, el que podria tenir una profunda rellevància en la nostra "societat del coneixement".

"Apel·lem a la nostra pròpia societat com la" societat del coneixement" però es tracta d'un coneixement mercantilitzat; si aprenem a utilitzar el coneixement d'una altra manera, com ho fan aquestes poblacions indígenes, podem resultar molt beneficiats", explica la Dra. Reyes-García. Els membres del grup de recerca van viure durant un any i mig integrats en les comunitats dels punan Tubu (caçadors recol·lectors de Borneo, a Indonèsia), els baka (semi-nòmades de la conca del riu Congo) i els Tsimane '(recol·lectors-horticultors de l'Amazònia boliviana).

El coneixement ambiental local (CAL) analitzat durant la investigació engloba tots aquells coneixements ancestrals que els membres del grup tenen dels recursos naturals i de les funcions i dinàmiques dels ecosistemes, així com les pràctiques de gestió, les creences, les tradicions i les institucions associades a aquest i desenvolupades per la seva societat durant milers d'anys. El CAL és dinàmic, es transmet de generació en generació de forma no escrita per observació i imitació, i facilita l'estratègia adaptativa dels pobles indígenes davant els canvis. No obstant això, els investigadors destaquen que aquests coneixements estan perdent importància en aquestes societats indígenes, que poc a poc abandonen l'economia de subsistència i van adoptant noves formes d'economia basades en el mercat, així com l’educació formal i els sistemes moderns de salut.

El projecte va analitzar els coneixements relatius a la caça i a les plantes medicinals. En les societats indígenes, conèixer millor les tècniques de caça garanteix la consecució d'aliments diaris, mentre que conèixer les plantes medicinals resulta clau per a la supervivència d'aquests grups amb un accés als sistemes nacionals de salut molt limitat.

"Vam voler determinar si les persones que atresoren més coneixements (CAL) per a la caça o sobre plantes medicinals gaudeixen de millors condicions de vida; per exemple si en conèixer millor les plantes medicinals patien menys malalties o si en obtenir més caça gaudien d’un millor estat nutricional ", explica la Dra. Reyes-García. Els resultats van demostrar que els individus amb més coneixements de caça van capturar més animals per hora invertida i que els que coneixien millor les plantes medicinals van reportar un menor nombre de dies malalts. Malgrat aquests resultats, els científics van trobar que aquestes persones no gaudien necessàriament d'un millor estat nutricional.

La resposta a aquesta paradoxa sembla trobar-se en la prevalença de l'intercanvi i la reciprocitat en les tres societats estudiades, dinàmiques que afecten tant al coneixement com als recursos obtinguts. "Comparteixen tant la informació de les propietats d'una planta o la seva ubicació al bosc, com la carn de la caça, i ho fan entre tots els membres de la comunitat. La freqüència amb la qual es comparteix la informació i els recursos pot ser la raó o que explica per què l'estat nutricional de les persones no es relaciona directament amb el seu nivell de CAL".

Els investigadors suggereixen que el coneixement dels sistemes de CAL no només s'ha de tenir en compte a l'hora de plantejar polítiques relatives als pobles indígenes, sinó que ha de ser contemplat des de la perspectiva de les societats europees com "formes alternatives de produir, transmetre i utilitzar el coneixement".

Després de la finalització d'aquest projecte "La naturalesa adaptativa de la cultura. Anàlisi transcultural dels beneficis del coneixement ambiental local en tres societats indígenes (LEK) ", els membres del grup han elaborat un informe complet amb les principals conclusions que pot ser consultat en castellà, anglès i francès.