Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores per a la primavera. La calidesa de les temperatures diürnes i la distribució de pluges pronostiquen pol·linitzacions importants de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres.

07/03/2017

Les pol·linitzacions primaverals han començat amb força puntualitat (algun any ho han fet abans) i estan essent molt fortes, superant en moltes ocasions les concentracions màximes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Aquests darrers anys estem aprenent que l’extrema suavitat tèrmica durant les hores de llum del dia s’imposa a les temperatures fredes i fresques dels vespres i les nits pel que fa a la maduració del pol·len a les plantes i l’inici de les pol·linitzacions.
 
La intensitat de la pol·linització ve lligada amb la disponibilitat d’aigua, i les precipitacions d’estiu i tardor han sigut adequades per a generar floracions importantíssimes. "Serà una primavera dura", ha explicat en roda de premsa la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya Jordina Belmonte, Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.
 
Belmonte ha explicat que “es preveuen quantitats de pol·len importants per aquesta primavera, especialment d’espècies com el plàtan d’ombra, la parietària i les gramínies, que són força agressius” i en ciutats com Barcelona “el 50% del pol·len que trobem és de plàtans d’ombra”.
 
Quan les pol·linitzacions coincideixen amb pluges es veuen afectades, perquè les gotes d'aigua arrosseguen el pol·len i les flors cap al terra. Ha passat de manera molt clara amb el pol·len de xiprer, avellaner, freixe, pollancre i om, que amb les pluges d’aquest hivern han disminuït sobtadament. Normalment, quan això passa, les pol·linitzacions queden escurçades en el temps i s’acaba recollint menys pol·len del que s’hauria pogut generar.
 
Però la mateixa pluja que neteja l'aire de pol·len (i la neu acumulada a muntanya quan es desgeli) serveixen de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions primaverals i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d'altres.
 
Alguna cosa podria canviar aquestes prediccions que ara mateix poden ser preocupants pels al·lèrgics? Sí, tot podria canviar si la primavera fos plujosa (sembla que els models assenyalen que no ho serà) i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera (això si sembla possible), perquè podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.
 
Patologia al·lèrgica
 
La presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Dordal, ha explicat en la presentació que “un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len”. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera “és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic”.
 
Malgrat que a les ciutats hi ha menys quantitat de pol·len que a les zones rurals, les malalties al·lèrgiques respiratòries són cada vegada més freqüents. La contaminació i l’ús ornamental d’espècies al·lergèniques semblen explicar aquesta situació, ja que “les partícules d’emissió dièsel produïdes pels cotxes i les calefaccions són capaces de modificar les característiques dels pòl·lens, fent-los encara més al·lergènics”, ha explicat Dordal. A més, l’anomenat canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. “Les plantes pol·linitzen ara durant més temps, amb més quantitat de pol·len i de manera més agressiva”.

 

Notícies relacionades

Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció

Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció

L’expedició científica Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees de l’EarthWatch Institute, liderada per l’investigador de la UAB i del CREAF Bernat Claramunt, descobreix per primera vegada l’espècie Hygrocybe spadicea a Andorra. Fins ara només ha estat citada cinc vegades a Catalunya. Llegir més

Totes les notícies