"És possible viure millor sense creixement econòmic"

14/01/2015

El llibre compta amb la participació dels principals experts mundials en aquest corrent de pensament –economistes, sociòlegs, politòlegs, etc.-, que exposen les limitacions del creixement econòmic i les alternatives socials i polítiques per aconseguir propostes concretes de decreixement a nivell local, nacional i mundial.

Què proposen com a estudiosos i defensors del decreixement?
Proposem abandonar l'obsessió pel creixement econòmic, que beneficia uns pocs i arruïna la majoria. Com a alternativa, hem de perseguir polítiques públiques i estils de vida que contribueixin a tenir una vida bona, a la justícia social i la sostenibilitat ecològica. El creixement ha fracassat en la consecució d'aquests objectius. Les recerques demostren que no està relacionat amb el benestar de les persones i nosaltres creiem que es pot tenir prosperitat sense creixement.
 
Per què el terme “decreixement”?
En aquests temps, en què molts intel·lectuals, polítics i economistes ens diuen que res del que ells consideren fonamental pot ser qüestionat, el decreixement és un terme provocador que posa en discussió el fals consens que necessitem creixement econòmic.

El concepte no ha d'entendre's literalment. Amb ell defensem la hipòtesi que és possible viure millor amb una vida més senzilla i en comú, mitjançant un altre tipus de societat i economia, centrades en la redistribució dels recursos, la sostenibilitat de la vida i del medi ambient i una democràcia real.

La nostra proposta no és reduir el PIB perquè no hi ha res pitjor que una societat que persegueixi el creixement sense ell, sinó generar noves preguntes i buscar alternatives a la societat que tenim avui dia, basada en un sistema econòmic capitalista que pretén créixer il·limitadament.

Creiem que el creixement és més del mateix i la recessió menys del mateix; per això amb el decreixement pretenem crear una societat diferent.
 
Alguns veuen el decreixement com una utopia...
La veritable utopia, en el sentit de falta de realisme, és pensar que podem seguir amb un creixement econòmic infinit en un món finit. Hem comprovat ja que el creixement té un cost molt elevat que afecta pilars bàsics de la nostra vida. No solament és impossible, tampoc és necessari ni desitjable. Ja ho va dir el 1977 André Gorz, fundador de l'ecologia política i el primer en utilitzar la paraula decreixement: "La falta de realisme consisteix a imaginar que el creixement econòmic encara pot donar lloc a un major benestar humà". Ha arribat el moment de fer-li cas.

També hi ha qui ho vincula a menys riquesa econòmica o benestar.
Espanya és una economia madura i és poc probable que pugui tornar a créixer al 3-4% com abans. De fet, la bombolla immobiliària demostra que ha estat necessari endeutar-se per créixer. Ara, hauríem de créixer per pagar el deute, la qual cosa resulta en una lògica perversa.

La qüestió central no és generar més riquesa, sinó redistribuir la que tenim. De fet, Espanya és el país de l'OCDE on, amb la crisi, més han augmentat les desigualtats econòmiques. És necessari revertir aquesta tendència. Una prioritat, per exemple, seria afrontar l'atur amb mesures com la reducció de la jornada laboral, el repartiment del treball i una renda bàsica ciutadana.

Com convèncer als governs de la necessitat de no seguir creixent?
Els governs es canvien amb les eleccions. Hi ha una efervescència política a Espanya que és prometedora. Hi ha partits que parlen de decreixement des de fa temps i que ha criticat l'obsessió pel creixement econòmic. D'altra banda, cada vegada són més les persones que es pronuncien de manera individual o en col·lectius socials contra el creixement il·limitat i les seves conseqüències.

I també hi ha investigadors i acadèmics estudiant i elaborant alternatives. El nostre col·lectiu, per exemple, Recerca & Decreixement (Research & Degrowth), ha realitzat vàries propostes de polítiques públiques a favor d'una prosperitat sense creixement i que poden facilitar una transició cap al decreixement. Entre elles estan abolir el PIB com a indicador de progrés econòmic, establir límits ambientals, implantar una renda bàsica i una màxima, reestructurar i eliminar part del deute, optimitzar l'ús del parc immobiliari, transformar a llarg termini el sistema fiscal o eliminar ajudes a activitats contaminants per destinar-les a d’altres sostenibles.

En el llibre que hem editat tractem aquestes propostes, realitzades pels més prestigiosos investigadors en decreixement. Amb ell pretenem contribuir a generar debat social i mobilitzar als actors públics i privats per aconseguir una societat econòmicament més justa, solidària i respectuosa amb el medi ambient.

Quina importància té la societat civil en la seva implantació?
La societat civil té un rol clau, però l'important és perseguir diferents estratègies que -entre si- són complementàries. Necessitem recerca, activisme, experimentació i innovació, així com política parlamentària i dels sindicats.

Creiem igualment que a més de la societat civil també es necessita la societat incivil, és a dir aquell activisme que qüestiona les normes convencionals de la societat i constitueix formes de resistència que rebutgen els principis fonamentals de les economies de mercat contemporànies.

Què esteu fent els investigadors i investigadores de l’ICTA que promoveu el decreixement?
Formem part del col·lectiu Recerca & Decreixement, que ja he esmentat anteriorment. R&D és una associació de caràcter acadèmic dedicada a la recerca i difusió del decreixement. A més d'investigar i realitzar publicacions acadèmiques i de divulgació, co-organitzem les conferències internacionals sobre decreixement cada dos anys (París 2008, Barcelona 2010, Venècia 2012, Leipzig 2014). En 2014 organitzem també una escola d'estiu que va tenir un gran èxit de participació, amb gairebé un centenar d'estudiants internacionals.

En general, R&D s'esforça per reunir els científics, la societat civil, els professionals i els activistes per pensar, imaginar, discutir i crear propostes de decreixement sostenible.

El llibre apareixerà pròximament en espanyol?
Si, es publicarà el proper mes d'abril, editat per Icària Editorial.