En marxa una nova campanya d’excavacions a La Draga

Durant els propers dos mesos, s’hi extrauran uns 150 pilars de fusta que formaven part de les cabanes i d’altres construccions del poblat neolític. En els treballs, coliderats per la UAB, hi participen unes cinquanta persones, entre elles un grup d'alumnes del Grau d’Arqueologia. També s'hi duran a terme diverses activitats de divulgació.

Imatge: Extracció d'un gran pilar de fusta de roure

16/06/2017

Els treballs es centraran en l’anomenat sector A, prop d’on es van iniciar les excavacions al jaciment i com a continuïtat dels treballs duts a terme entre els anys 2013 i 2016, durant els quals es va excavar una àmplia superfície. S’hi treballarà en la documentació i l’extracció dels pilars de fusta que formaven part de les cabanes i altres construccions del poblat. Els investigadors preveuen extraure aproximadament 150 pilars. Simultàniament, s’hi durà terme l’estudi i anàlisi d’aquests elements, de vital importància per entendre l’organització de La Draga. Tots els pilars seran convenientment mostrejats per identificar el tipus d’arbre emprat, com va ser talat, la seva edat i també altres aspectes com seva determinació genètica en base a l’anàlisi d’ADN.

En la campanya d’aquest any participa una cinquantena de persones, que col·laboraran en les diverses tasques vinculades a l’excavació. Tot i que els participants provenen majoritàriament de diversos punts de la geografia catalana, motivat en gran mesura per la participació d’alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB, s’hi desplaçaran també persones d’altres universitats de l’Estat i d’Europa.

Jornades de portes obertes

Durant el període d’excavació s’hi duran a terme 6 jornades (20, 22, 27, 29 de juny i 4 i 6 de juliol, de 16h a 17 30 h) de portes obertes, durant les quals es podrà conèixer de primera mà la feina dels arqueòlegs.

També continuen les activitats endegades en campanyes anteriors, anomenades “neolítics a la fresca” (1 i 15 de juliol a les 20,30h), que permeten conèixer alguns dels darrers avenços més significatius de la recerca.

Finalment, el Parc Neolític de La Draga oferirà els dissabtes i els diumenges, a les 11,30h, visites guiades, i el primer diumenge de mes demostracions d’activitats neolítiques.

Canvis importants

Enguany La Draga experimenta una sèrie de canvis importants, com ara la finalització de l’excavació del sector A, la cloenda del projecte quadriennal finançat pel Departament de Cultura i la incoació del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de Govern de la Generalitat de Catalunya. A més, aquesta tardor s’inaugurarà una gran exposició monogràfica sobre el jaciment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Aquesta situació, avalada pels resultats de gran impacte científic i projecció internacional aconseguits en els darrers anys i pel nombre creixent de visitants que any rere any rep el Poblat Neolític de La Draga, permet preveure un futur prometedor per al projecte de recerca i de difusió construït al voltant del jaciment, segons els investigadors.

La singularitat del jaciment

El poblat neolític de La Draga es troba situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles (Girona). La seva descoberta es va produir l’any 1990 i des de llavors s’hi duen a terme excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles.

Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 s’ha estructurat un nou projecte de recerca al seu voltant, on hi participen la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona). La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.

La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al Nord-est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència.

El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies