"El gust per la lectura es transmet als nens quan l'adult gaudeix amb la situació"

07/10/2016

Michèle Petit, professora a la Universitat de París I, membre del Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS) de França i especialista en temes relacionats amb la lectura, va participar en el simposi "Deu anys de literatura infantil i juvenil", que el grup GRETEL de la UAB va organitzar, els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, amb motiu de la desena edició del seu Màster en Llibres i Literatura Infantil i Juvenil. Petit va oferir la conferència "Els llibres i la jungla" sobre lectura en contextos de crisi i, concretament, en el cas de les persones refugiades.

Com contribueix la lectura a la construcció de la subjectivitat?

La gent, en diversos ambients, m'explicava com la literatura els havia permès, quan eren nens, tenir un espai propi, evadir-se d'ambients angoixants o expressar alguna cosa d'ells mateixos. Trobaven un ressò d'allò que sentien d'una manera desplaçada, metaforitzada. Un llibre, de vegades una sola frase, els havia permès trobar una mica de pau per la possibilitat de simbolitzar el què els passava sense poder expressar-lo.

Té molta importància, en aquest sentit, la identificació amb els personatges literaris?

Quan llegim, sovint estem dient "aquest sóc jo, aquest no sóc jo...". Però no és això només; em va sorprendre veure que, entre tota la gent que vaig entrevistar, no era tan freqüent la identificació amb un personatge. Es donava, més sovint, la possibilitat de simbolitzar la seva experiència, d'expressar alguna cosa amb paraules de les quals hom s'apropia.

Vostè ha estudiat la lectura en el cas dels joves que viuen en contextos socials difícils com barris marginats, etc.

Durant anys, vaig dirigir i vaig participar estudis en àrees rurals i barris desfavorits a França -particularment barris amb gran població d'immigrants- i després vaig passar un temps estudiant les experiències desenvolupades per promotors de lectura en contextos de crisi a Amèrica Llatina. El punt en comú és que, en ambdós casos, la majoria de les vegades es tractava de gent que havia crescut molt allunyada dels llibres.

És un tòpic la idea que es llegeix menys o hi ha menys interès en la lectura en aquests ambients socials més desfavorits?

És una realitat estadística, no ho negaré. Però fins i tot en ambients desafavorits hi ha famílies en què el gust per la lectura es transmet a través d'un pare, d'una tia, d'una àvia, etc.

Vostè comenta a Nuevos acercamientos a los jóvenes y la lectura (Fondo de Cultura Económica) que "gràcies a la lectura, molts joves d'origen immigrat conjuguen els universos culturals als quals pertanyen, en comptes de que aquests universos lluitin entre si".

Això ho vaig escriure quan vaig estudiar les banlieues fa uns quinze anys. La situació, ara, és molt més difícil a França. Segueixo pensant això però també crec que, per facilitar la integració de tots dos universos culturals, no n'hi ha prou amb donar suport a l'apropiació d'obres de les nostres cultures: cal impulsar la transmissió cultural entre generacions en la gent immigrada. Les dificultats d'integració no només tenen relació amb la xenofòbia, la desocupació o la relegació espacial, sinó també amb una forta desculturització. No s'ha de repetir amb els refugiats el que hem fet malament a França amb els immigrants.

Com es converteix una persona en lector?

La majoria de les vegades, és un assumpte familiar. Es transmet a través d'un o diversos personatges en la família i a través de situacions clàssiques com la lectura en veu alta. No pots estar segur que algú es convertirà així en un lector però la transmissió passa per aquestes situacions si l'adult hi gaudeix. Si ho fa perquè creu que això l'ajudarà després a l'escola, no funciona. O, si es diu al nen que s'ha de quedar quiet mentre li llegeixen, tampoc. Es tracta de compartir un moment joiós. Llavors, pot ser que deixi una empremta que faci que el nen, després, tracti de recuperar aquest plaer.

I altres situacions?

Una altra situació típica es produeix en famílies en què el nen veia llegir als seus pares. Per exemple, jo veia els meus pares sempre amb el nas ficada en un llibre i em preguntava: "on són, on tenen el cap, per què els dóna tant de plaer, quin és el misteri?" I en tenia enveja. Aquesta és una escena que després vaig sentir descriure en molts casos. Però tampoc és una cosa automàtica. En una mateixa família, amb aquestes mateixes situacions, tres nens es convertiran en lectors i el quart no, perquè es construirà en oposició als altres.

Cal prendre-s'ho com una disciplina?

No hem d'obsessionar-nos amb formar lectors a qualsevol preu. Si cantes al teu nadó, no estàs pensant que així es tornarà músic: ho fas per compartir un moment feliç amb ell, sense preocupar-te pel que passarà després. Per què, doncs, aquesta obsessió amb la lectura? Una gran pressió té l'efecte contrari del que preteníem. L'important és compartir moments grats tot incorporant fragments de literatura, de ciència o d'art: passejar pel barri, descriure coses, compartir moments narratius, poètics... Sense obsessionar-se per la productivitat. Preguntar-se "per a què serveix" quelcom és legítim perquè ens preocupa que els nostres fills tinguin les millors possibilitats d'èxit, però la pressió no és bona.

Va escriure vostè també que "la lectura entesa com a descodificació o desxiframent del text inhibeix l'emoció i impedeix la identificació".

Depèn. Hi pot haver també un plaer en aprendre l'art de desxifrar el text. El pitjor és quan hi ha una obsessió utilitarista. Per a mi, els llibres, l'art o les biblioteques són com platges. És important, sobretot en aquests temps, preservar espais on puguem respirar i tenir una relació no utilitarista amb el món.

És, d'alguna manera, la cultura audiovisual un "obstacle" per fomentar l'interès per la lectura?

No forçosament. Nosaltres vam tenir la sort d'apropiar-nos dels llibres i passar d'aquí a una sèrie de televisió, a una novel·la gràfica, a escoltar música... I ho vam fer sense pensar-ho. Però no posis al teu nadó, des de molt petit, només davant de pantalles. Cal regular-ho. Sóc partidària de facilitar les articulacions, conjugar unes arts amb les altres.

No creu que hi ha una resistència al paper en els joves? O potser la lectura digital és el futur?

Entre l'experiència de la lectura en paper i la lectura digital, hi ha moltes coses en comú i altres de diferents. Per exemple: quan veus un nadó que agafa un volum i el toca, és freqüent que se'l posi sobre el cap com un sostre, cosa que no crec que faci amb una pantalla. Hi ha quelcom en la materialitat del llibre que canvia l'experiència. Els nens petits necessiten intercanvis humans, paraules, jocs, cossos materials... No s'ha de substituir aquestes experiències fonamentals i tan grates amb pantalles.

Més informació: GRETEL