Descobreixen glosses de Nicolau de Cusa en un manuscrit de la Biblioteca Vaticana
02/11/2015
El professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB José Martínez Gázquez ha identificat, en els marges del manuscrit Vaticà llatí 4071 de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, un nou grup d'anotacions i comentaris del filòsof i teòleg alemany Nicolau de Cusa (1401-1464) fruit de la seva lectura d'un Alcorà llatí.
Es tracta d'un descobriment rellevant perquè mostra l'interès del Cardenal a coadjuvar teològicament a l'estratègia "geopolítica" de Pius II cap a l'islam. Per a això va realitzar una atenta i profunda lectura de l'Alcorà que va donar origen a les glosses que paleogràficament i pel seu contingut es demostra que van sortir de la mà del Cardenal.
El descobriment, del qual s'ha fet ressó el diari L'Osservatore Romano, ha estat anunciat a la Pontifícia Università Antonianum, publicat a la revista «Medieval Encounters», i presentat amb més detall al LII Congrés Internacional del Centre Italià di Studi sul Basso Medioevo Accademia Tudertina dedicat a «Nicolò Cusano. L'uomo, i libri i l'opera », celebrat a l’octubre a Todi, Itàlia, (ciutat on va morir Nicolau de Cusa en 1464).
El Cardenal Nicolau de Cusa, des dels temps de la seva joventut, va tenir una gran preocupació i interès per l'islam i les relacions interreligioses. Amb referència a l'islam, el cardenal de Cusa va redactar tres obres fonamentals: De pace fidei, datada el setembre de 1453 (Caiguda de Constantinoble el 29 de maig de 1453), la carta adreçada a Joan de Segòvia de 29 desembre de 1454 i la Cribratio AlKorani de 1460-1461.
Per a la redacció d'aquesta última, Nicolau de Cusa va posar totes les seves energies intel·lectuals al servei d'aquest objectiu i rellegir de forma atenta i profunda l'Alcorà, anotant, segons el seu costum, tot allò que llegia. I fruit d'aquesta lectura són les glosses escrites de la seva mà en els marges del manuscrit Vaticà Llatí 4071 de la Biblioteca Apostòlica Vaticana en els anys 1459/1460. Un conjunt diferent a les glosses ja conegudes del ms. 108 de la Biblioteca de St. Nikolaus Hospital de Bernkastel-Kues. Gràcies a la identificació es pot comprendre millor el pensament de Nicolau de Cusa sobre l'islam i els arguments amb què va voler fer una desqualificació de l'Alcorà davant les veritats cristianes de l’Evangeli. Nicolau de Cusa mostra en la seva obra l'actitud cristiana d'hostilitat, tradicional al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna, davant la doctrina de l'Alcorà i les formes de vida dels musulmans.
Sobre el procés que ha dut a terme el descobriment, Martínez Gazquez destaca que "la identificació de les glosses de Nicolau de Cusa mostra una vegada més la fecunditat del retorn als manuscrits i a la lectura directa dels textos, que guarden encara innombrables secrets però que estan generosament disposats a revelar-se a qui amb paciència, treball i serietat estan disposats a interrogar-los, deixant de banda el camí fàcil de la repetició i dels llocs comuns".
Grup de Recerca Islamolatina de la UAB
El professor Martínez Gázquez dirigeix el Grup de recerca interuniversitari "Islamolatina", que analitza la percepció de l'Islam a l'Europa cristiana a través de l'estudi i edició de les traduccions llatines de l'Alcorà i la literatura llatina de controvèrsia. L'estudi d'aquests textos llatins permet analitzar la percepció de l'Islam i les relacions de controvèrsia i polèmica mantingudes per l'Europa cristiana medieval i moderna amb els musulmans.