"Calen periodistes que contrastin i validin les imatges"

19/12/2016

L'Observatori per a la Innovació dels Informatius a la Societat Digital (Oi²) va organitzar el seminari "Informatius a l'era digital" el novembre passat a la UAB. Es tracta de la segona trobada impulsada per la plataforma, que integren RTVE, la UAB i la Universitat CEU San Pablo. En un debat sobre el fenomen del periodisme ciutadà, va participar Marc Saikali, director de France 24, canal informatiu de televisió que emet en francès, anglès i àrab. Per a l'any 2017, France 24 preveu començar també les emissions en espanyol.

Avui dia, qualsevol pot jugar el paper de periodista amb un simple mòbil?

Avui dia, qualsevol té un mòbil, qualsevol pot registrar imatges i qualsevol està a tot arreu. Les primeres imatges de totes les notícies són d'aficionats, que hi són allà abans que arribi cap periodista professional. Però això no és suficient. No es pot declarar periodista qualsevol. A les xarxes socials, hi ha de tot: imatges falses, informacions falses i esdeveniments falsos. Estic íntimament convençut que calen periodistes que contrastin i validin les imatges.

S'ha convertit en un problema per als mitjans de comunicació com France 24?

Naturalment. Per això jo prefereixo, de vegades, no anar massa ràpid als informatius per tenir temps de verificar les fonts abans de donar una informació falsa. Perquè el desgast que provoca una informació falsa per a una cadena de televisió internacional com la nostra és enorme. Prefereixo agafar-me temps per verificar la informació.

Alhora, hi ha una pressió terrible per donar les notícies el més ràpid possible.

Sí, per descomptat, la pressió de pensar que l'últim en donar una notícia no es pot considerar un canal informatiu. Però ser els últims i prendre el temps necessari per verificar la informació són coses diferents. Nosaltres contrastem les notícies i ho fem molt ràpid perquè tenim uns equips excel·lents que treballen amb fonts molt bones. Per exemple: amb les enquestes, avui en dia, hi ha un 50% de possibilitats d'equivocar-se anunciant resultats. Som molt prudents amb els sondejos i no donem al segon la primera dada que ens arriba.

Aquí, els periodistes estan molt atents a Twitter. Passa el mateix a França?

Passa el mateix a tot arreu. Avui dia, abans que la primera imatge d'un aficionat, la informació arriba per un tweet. Fa anys, quan jo vaig començar a exercir, passaven uns vint o trenta minuts entre que es produïa un esdeveniment i arribava un periodista per enviar la primera nota, imatge o so. Ara és instantani, i el primer que rebem és sempre un tweet.

Quins són els beneficis i els riscos d’informar-se a través de les xarxes socials?

Evidentment, cal viure al nostre temps i amb els progressos d'avui dia. Les xarxes socials són una mina d'informació increïble; no tancarem Internet, com a Corea del Nord... Però les xarxes socials són només una de les fonts d'informació. Hi ha coses que ja haurien de ser ensenyades a les escoles: analitzar una informació o una imatge per saber si és certa, de quina font prové, qui l'ha publicat, quines altres coses ha publicat aquesta font, en quina data ha aparegut, etc.

Per tant, en una societat en què la comunicació és tan important, els ciutadans haurien de familiaritzar-se amb el periodisme des de petits.

Per això, a França, hi ha la setmana de la premsa a les escoles. Hem arribat a un acord amb l'educació nacional francesa per difondre un programa que es diu "Info ou Intox" (informació o intoxicació). Mostrem imatges als alumnes i els descobrim que són completament falses i per què ho són. Perquè no caiguin en el parany.

Es diu que la campanya electoral de Donald Trump es va beneficiar de la difusió d'informacions falses en les xarxes socials. Ha creat un perillós precedent que pot ser imitat?

No tot és blanc o negre en aquest assumpte. Tothom utilitza les xarxes socials per al seu benefici, sobretot a les campanyes electorals. Donald Trump s'ha beneficiat d'una sèrie de coses; ha jugat contra l'establishment i avui dia la gent detesta l'establishment a tot arreu. Cal estar molt alerta davant dels populismes i els extremismes que neixen de la idea que tots els periodistes, polítics i dirigents econòmics són el mateix, que tot està podrit i va contra el poble. És fals. Hi ha polítics que no són corruptes, no tots els periodistes són idiotes i no tots els empresaris són grans explotadors. Tampoc totes les persones del poble són uns angelets. Segurament, Trump s'ha beneficiat també del rebuig a un sistema de famílies polítiques: la família Bush, la família Clinton...

I quines són les expectatives de l'ascens de Marine Le Pen a França?

Que passi a la segona volta [de les eleccions presidencials de 2017], no és impossible. Sobre que guanyi les eleccions, tinc molts dubtes. França no és Estats Units. Com va dir Dominique de Villepin a l'ONU, "escoltin un vell poble que els parla". França, Espanya o Itàlia són pobles vells que tenen una història extremadament rica i dura, pobles que han patit i coneixen el preu de l'extremisme.

Però es pot beneficiar de missatges populistes o falsos?

No necessàriament. Le Pen apel·la més aviat als sentiments bàsics de la gent. És obvi que cal regular la immigració, però d'aquí a dir que els farem fora tots, que tancarem les fronteres... O que abandonarem l'euro! Hi ha gent que es pensa que les coses són molt més cares ara per culpa de l'euro. No obstant això, s'imagina el desgast econòmic que provocaria abandonar l'euro?

Més informació: OI2