"La millor manera de motivar consisteix en trobar un sentit al que es fa"

Amb un llarg bagatge com a psicòleg d'esportistes d'alt nivell, el psicòleg Pep Marí aporta reflexions en aquesta entrevista al voltant de la motivació, l'assoliment de l'èxit, el rendiment, l'esforç, etc... Després de ser el cap de Psicologia del CAR de Sant Cugat durant més de 25 anys, ara es dedica a impartir conferències sobre aquests temes.

07/04/2017

"No n'hi ha prou amb fer, també cal creure en el que es fa per tenir opcions d'èxit. Si creus que ho pots aconseguir, tens opcions d'assolir-ho; si no, no cal que ho provis".

Pep Marí Cortés ha estat cap del Departament de Psicologia de l'Esport del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat (Barcelona) durant més de 25 anys. És llicenciat en Psicologia i màster en Psicologia de l'Esport per la UAB. Oferirà una xerrada el dimecres, 26 d'abril, a les 13 hores, la Sala d'actes de Rectorat, organitzada per Alumni UAB, titulada "Estratègies per la motivació", en el marc de la Setmana Saludable i Sostenible de la UAB que té lloc aquesta setmana.

Aquest Alumni UAB dóna xerrades i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha col·laborat amb la Federació Espanyola d'Hoquei, durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, el RCD Espanyol de Barcelona, la selecció espanyola femenina de waterpolo i la quarta edició del programa Operación Triunfo. Ha escrit dos llibres: "Aprender de los campeones", i el darrer, "La felicidad no es el objetivo".

-Fins a quin punt creure's un mateix que pot aconseguir un repte (esportiu, acadèmic, professional) és tant o més important que estar preparat per aconseguir-lo? Els/les que tenen una autoestima més alta ho tenen més fàcil?
-Si creus que ho pots aconseguir, tens opcions d'assolir-ho. Si no, no cal que ho provis. Diuen que qui fa tot el que pot, no està obligat a més. Jo crec que sí, està obligat a creure que, fent tot allò, se'n sortiria. No n'hi ha prou amb fer, també cal creure en el que es fa per tenir opcions d'èxit.

-Quina és la millor estratègia per la motivació? (tema central del xerrada que oferiràs a la UAB).
-L'estratègia més senzilla per motivar és variar la manera de fer les coses. Per això els equips esportius canvien d'entrenador quan tenen una llarga crisi de resultats. Potser la millor manera de motivar consisteix en trobar un sentit al que es fa. Esforçar-se per esforçar-se, no mola. Però esforçar-se amb un sentit, pot ser apassionant.

- Et defineixes com un psicòleg del rendiment. Moltes persones tenen la idea que per arribar lluny en el món de l'esport, d'alt nivell, s'ha de patir molt, has de sacrificar la teva vida personal i estar exclussivament concentrat en aquell esport. Si no s'aconsegueix arribar a l'alt nivell, després de tot aquest sacrifici, què ens emportem?
-Andrés Iniesta va dir: "L'important no és arribar, sinó disfrutar del camí". En el teu camí cap els teus objectius has de disfrutar tant, aprendre tant i créixer tant que, encara que finalment no arribis, haver caminat tant ja hagi valgut la pena. Si, a més, finalment ho aconsegueixes, doble premi.

-Quins principis o tècniques que has aplicat a la teva feina com a psicòleg d'esportistes d'alt nivell al CAR també servirien per a un estudiant i/o futur professional que vol aconseguir l'èxit en els seus resultats? (a nivell acadèmic, a nivell professional, ...)
-Tot el que faig amb un esportista és aplicable a un estudiant i a un professional que vulgui apropar-se a la seva millor versió. Els principis psicològics que regeixen el rendiment són els mateixos per a qualsevol activitat. La cosa sempre va de tolerar la pressió, de corregir ràpidament les errades, de mantenir la motivació i de tenir estabilitat anímica.

-Com afrontar l'angoixa i nervis davant d'una prova de foc, després d'haver estat temps preparant-se per allò?
-El problema no és posar-se nerviós, tothom s'hi posa, és el normal. El problema són totes aquelles coses que canvies en la teva forma d'actuar per culpa de posar-te nerviós. Són aquests canvis, no els nervis, els que et fan fallar. Es tractaria, per tant, de prendre consciència d'aquests canvis per tal de deixar-los de fer. D'això en direm aprendre a tolerar la pressió, no canviar res en situacions límit, no fer res especial.

-Què és el que podem "aprendre dels campions"? (com diu el títol del teu llibre)
-Dels campions podem aprendre un munt de valors i d'hàbits que ens acosten a la nostra millor versió. També podem aprendre les regles del joc del rendiment i estratègies per tolerar la pressió, facilitar l'aprenentatge i mantenir la motivació. Per exemple, hi ha dues menes d'esportistes: els que van cercant una excusa per poder fallar, i els que van rera d'una solució per poder encertar. Voleu dir aquesta regla del joc no es pot aplicar també als estudiants?

-La por és una emoció o sentiment que apareix sovint davant dels grans reptes. Tú dius que, en la seva justa mesura, pot ser fins i tot bona. Com s'explica això?
Les persones donem el nostre millor rendiment quan tenim un cert nivell d'activació, de tensió, de revolucions, de canya. Per sota d'aquest interval òptim, estem massa relaxats i arribem tard a tot. Per sobre, estem passats de voltes i cometem errades per precipitació. De vegades, una mica de por, ens pot ajudar a col.locar dins d'aquest rang ideal d'activació.

-Dius que un psicòleg és un gestor de persones. Extrapolant el món de l'esport a la feina, quins principis hauria de tenir clar un psicòleg davant d'un equip de professionals que treballen plegats per aconseguir el millor i màxim rendiment?
-Els equips que fan coses grans reuneixen tres condicions: comparteixen el mateix objectiu (busquen el mateix), comparteixen el mateix sentit (li donen la mateixa importància al que busquen), i comparteixen el mateix nivell de compromís (s'esforcen igual per aconseguir l'objectiu). Diuen que la unió fa la força. Dit així, no hi estic d'acord. Pel fet de treball junts, l'un al costat de l'altre, no som més forts. La unió fa la força quan es comparteixen aquestes tres coses; quan es treballa en equip.

-Què vols dir quan dius que "la felicidad no es el objetivo"? En el llibre dius que "allò que ens omple no és tant allò que fem, sinó el sentit que li donem a allò que fem".
-Sí! Una de les necessitats psicològiques de les persones és el sentit. Només invertim esforços, si creiem que val la pena. La psicologia no és el que passa (això és la realitat), és el que creiem que passa (això són les creences).

INFORMACIÓ I PROGRAMA SETMANA SALUDABLE I SOSTENIBLE: http://blogs.uab.cat/campussis/2017/03/22/programa-de-la-setmana-saludable-i-sostenible-uab-2017/

PER A MÉS INFORMACIÓ DE LA CONFERÈNCIA: aquí.

VÍDEO DE LA CONFERÈNCIA: aquí.