La llet va ser un element important durant la neolitització del mediterrani nord
17/11/2016
Les comunitats neolítiques del nord del Mediterrani van començar la producció de la llet fa entre 9000 i 7000 anys, des de l’inici de l’agricultura, tan aviat com van introduir la domesticació d’animals.
La llet va ser un aliment important, que hauria contribuït significativament a l’expansió de les primeres comunitats camperoles, proveint-les d’aliment i productes duradors. També hauria estat un factor clau per a l’adopció i l’extensió de la domesticació animal a la regió.
Així ho indica una recerca internacional publicada a PNAS, que aporta noves evidències i una perspectiva regional sobre l’explotació dels primers animals domèstics en aquesta àrea geogràfica.
L’estudi, liderat per les Universitats de York i Bristol i el Centre National de la Recherche Scientifique (França), amb participació de la UAB, ha combinat, per primera vegada, l’anàlisi de residus de greixos animals –lípids- en 567 fragments de recipients ceràmics, amb l’anàlisi dels perfils de mortalitat – l’edat de la mort dels exemplars– de les principals espècies d’animals domèstics trobades a 82 jaciments del nord del Mediterrani i de Pròxim Orient, datats entre el setè i el cinquè mil·lenni aC.
Els resultats mostren una gestió animal diversificada a inicis del neolític. L’obtenció de llet i el seu processat van tenir una implantació variable per la regió, per bé que la majoria de comunitats van començar a explotar aquest producte paral·lelament a la domesticació d’animals. La troballa de residus lactis en ceràmica del 7000 aC evidencia la importància de la producció làctia tant a l’est com a l’oest; mentre que al nord de Grècia, la intensitat hauria estat molt més baixa, amb una producció d’aliments basada en la carn, principalment de porc.
La importància de la producció de carn i llet al neolític mediterrani és objecte de debat entre els experts, amb recerca prèvia suggerint que l’atracció per la llet podria haver estat clau per a la domesticació de remugants com vaques, cabres i ovelles.
La professora del Departament de Prehistòria de la UAB i coautora de l'estudi, Maria Saña, assenyala que “la troballa té una especial rellevància, perquè la integració de la producció de llet a les pràctiques de subsistència va remodelar l’economia i l’alimentació humana de tal manera que encara és perceptible actualment”.
Cabres i ovelles a la Península Ibèrica
Els jaciments del neolític antic analitzats de la Península Ibèrica evidencien que les ovelles i cabres haurien estat el component principal dels primers ramats d’animals domèstics en aquesta àrea més occidental del mediterrani, documentant-se també una forta correlació entre les edats a les què cabres i bous es destinaven al consum humà i la presencia de residus d’àcids làctics en recipients ceràmics.
Pel que fa a les causes que podrien haver influït a l’hora d’orientar o no els ramats a la producció làctia, els investigadors apunten que, a més dels factors ambientals, també podrien haver estat importants les diverses dinàmiques i tradicions culturals que caracteritzen les comunitats del neolític inicial del nord del Mediterrani.
La recerca també obre interrogants sobre com es va processar aquesta llet per tal de fer-la digerible i agradable al paladar per als primers camperols del neolític, molts d’ells, probablement, intolerants a la lactosa.
Article: Cynthianne Debono Spiteri, Rosalind E. Gillis, Mélanie Roffet-Salque, Laura Castells Navarro, Jean Guilaine, Claire Manen, Italo M. Muntoni, Maria Saña Segui, Dushka Urem-Kotsou, Helen L. Whelton, Oliver E. Craig, Jean-Denis Vigne, Richard P. Evershed. Regional asynchronicity in dairy production and processing in early farming communities of the northern Mediterranean. Proceedings of the National Academy of Sciences, 2016; 201607810 DOI: 10.1073/pnas.1607810113