Barcelona atrau talent però el distribueix de forma desigual
18/07/2016
Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es publica avui a la revista de divulgació de demografia “Perspectives Demogràfiques” (juliol 2016, n.3), proporciona una nova evidència sobre els processos de segregació territorial a la ciutat de Barcelona en un article titulat “Atracció de talent i polarització socioeconòmica a Barcelona”.
L’estudi posa èmfasi en el paper clau de la mobilitat residencial i de les migracions com a mecanisme que accentua les diferències socioeconòmiques del territori.
Les dades mostren que Barcelona té molt poder per atraure població jove altament qualificada. Una mitjana d’unes 80.000 persones han arribat anualment al municipi de Barcelona durant el període 2011-2014. El 45% d’aquesta població procedia de la resta de Catalunya, el 35% de l’estranger i el 20% d’altres punts d’Espanya. La meitat de la població d'entre 25 i 39 anys té estudis universitaris (el 43% dels homes i el 55% de les dones), una proporció que ha anat en augment durant el període estudiat (al 2014 va assolir el 47% entre els homes i el 58% entre les dones).
La població de nacionalitat estrangera procedent de la resta de Catalunya i Espanya és la que presenta un nivell de formació més baix, amb un 30% d’adults-joves amb estudis universitaris.
En canvi, més del 65% de la població adulta-jove que procedeix d’altres punts del món, ja sigui de nacionalitat espanyola o estrangera, i la de nacionalitat espanyola que arriba des de la resta d’Espanya té estudis universitaris.
Si es compara amb la resta de municipis metropolitans, el 56% de la població de 25 a 39 anys que va arribar a Barcelona (entre 2007 i 2011) tenia estudis universitaris, mentre que només tenien el mateix nivell d’instrucció el 32% de persones que van arribar als municipis metropolitans.
Selecció per barris
Tot el poder que Barcelona té per atreure a població qualificada, li falta per distribuir-la uniformement als barris de la ciutat. La població de nacionalitat espanyola es concentra de forma notable al barri de la Vila de Gràcia, tot i que també es localitza preferentment a tots els barris de l’Eixample, així com a Sants-Montjuïc (Sants i Poble Sec), Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí. La població amb estudis universitaris de nacionalitat estrangera es concentra de forma destacada als barris del districte de Ciutat Vella.
Els barris més allunyats del centre de la ciutat sobresurten com a àrees de destinació de població menys formada: els districte de Nou Barris i d’Horta-Guinardó,els barris de la ribera del Riu Besòs, i els de la Marina de Port i de la Marina del Prat Vermell a Sants-Montjuïc. Entre la població de nacionalitat estrangera, també destaca de forma notable l’assentament als barris del Raval i Poble Sec.
La població amb estudis universitaris que inicia el seu canvi de domicili als barris amb rendes més baixes té el doble de probabilitats de situar la nova residència en un barri de major renda que la població amb estudis primaris (el 60% contra el 30%). Conforme augmenta el nivell d’estudis, menor és la probabilitat de canviar de domicili als barris amb menor renda. En canvi, les probabilitats d’arribar a un barri de rendes altes s’incrementen a mesura que augmenta el nivell d’instrucció en tots els grups de barris d’origen.
Tot plegat està alimentant el procés de polarització socioeconòmica de la ciutat de Barcelona, en la línia del què succeeix a altres ciutats europees.
L’atracció de població molt formada té efectes al mercat de l’habitatge, que ha traduït aquesta pressió en un recent augment dels preus als sectors en què es concentra la demanda.
De l’experiència d’altres ciutats que s’han especialitzat en atreure població altament qualificada es sap que en determinats sectors de la ciutat l’habitatge s’ha convertit en un bé exclusiu (i excloent) i que aquesta àrea d’exclusivitat s’expandeix des dels barris centrals, generant una progressiva suburbanització de la pobresa.
L’autor de l’estudi, Antonio López Gay, explica en l'article que “per a que Barcelona no mori d’èxit, el model a seguir ha d’incorporar polítiques redistributives dels beneficis que genera l’atracció de població qualificada; l’articulació metropolitana d’aquestes polítiques és essencial”.
ARTICLE DE REFERÈNCIA: López-Gay, Antonio: "Atracció de talent i polarització socioeconòmica a Barcelona”, Revista Perspectives Demogràfiques, núm. 3, juliol 2016.