L'ús inadequat de les bases de dades científiques invisibilitza el paper dels pobles indígenes en la conservació
La comunitat científica sovint fa un ús inadequat de les grans bases de dades globals de biodiversitat, aplicant-les a anàlisis i investigacions per a les quals mai van ser dissenyades.
Així ho revela un nou estudi liderat per l'ICTA-UAB que, després d'estudiar la distribució d'espècies d'arbres a Bolívia mitjançant tres bases de dades diferents, adverteix sobre les greus deficiències d'algunes d'aquestes metodologies geoespacials.
La recerca, publicada a la prestigiosa revista npj Biodiversity, demostra que basar l'avaluació de la riquesa natural exclusivament en l'extracció massiva de dades (big data) pot distorsionar la realitat sobre el terreny i contribuir a invisibilitzar les contribucions clau de les comunitats locals i indígenes a la protecció del planeta. Per això, recomana als científics avaluar minuciosament l'abast de les seves fonts i adoptar pràctiques de recopilació amb base local.
El treball, que analitza la distribució de les espècies a les terres indígenes, les àrees protegides i altres territoris de Bolívia, evidencia la falta de solidesa de les investigacions que depenen a cegues d'eines internacionals com la Llista Vermella de la UICN o el Fons Global per a la Informació sobre Biodiversitat (GBIF). En comparar aquestes bases de dades globals amb registres nacionals de Bolívia, l'equip va comprovar que la selecció d'una o altra font ofereix resultats totalment contradictoris sobre quines zones o espècies han de ser prioritàries per a la conservació. Aquesta inconsistència es deu al fet que aquests arxius no són mapes homogenis, sinó acumulacions heterogènies d'inventaris antics, expedicions botàniques puntuals i col·leccions de museu amb objectius molt diferents dels d'un estudi de distribució territorial.
«Les bases de dades no estan dissenyades per oferir una representació exhaustiva de la distribució completa de les espècies. Si s'utilitzen amb aquesta finalitat, introdueixen biaixos significatius a les anàlisis. Per exemple, la meitat de les espècies arbòries registrades a la Llista Roja de Bolívia pertanyen a la família dels cactus, tot i que només representen l'1 % de la flora arbòria nativa del país», explica Sven Kock, director de l'estudi.
Així mateix, els autors critiquen que la pràctica científica habitual intenti comprimir dinàmiques culturals i sistemes de coneixement ancestrals en simples recomptes numèrics d'espècies. “Quan es processa la informació de manera descontextualitzada i s’emmagatzemen les dades en institucions del Nord Global sense documentar la procedència de la informació ni la tasca de les comunitats locals, la mateixa metodologia científica pot acabar desafavorint els territoris indígenes en els mapes globals de conservació”, indica Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB.
Per corregir aquestes males pràctiques, l'equip de l'ICTA-UAB insta la comunitat investigadora a deixar d'assumir que les dades massives són neutres o objectives. L'estudi reclama avaluar de forma crítica el context de cada arxiu abans d'utilitzar-lo i exigeix redissenyar els projectes científics integrant els pobles indígenes no com a mers proveïdors d'informació al camp, sinó com a col·laboradors en el disseny de les investigacions, la interpretació de les dades i la presa de decisions.
Article de referència: Kock, S., Llopis, J.C., Fernández, M. et al. Characterizing tree species richness in Indigenous Peoples’ lands: addressing often-overlooked data limitations and biases. npj biodivers (2026). https://doi.org/10.1038/s44185-026-00153-6