Projectes ERC
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) compta en l'actualitat amb 12 ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC). Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1,5 i 2 milions d’euros de subvenció) té una durada de cinc anys i permet la contractació d’un equip de sis o set estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals.
Aquests són els projectes ERC en actiu a l'ICTA-UAB.
Liderat per Oriol Marquet
"Starting Grant" (StG)
El projecte «The active travel backlash paradox: opposition and acceptability determinants of built environment-based sustainable travel interventions (ATRAPA)» analitzarà les causes dels moviments d’oposició sorgits contra algunes de les ambicioses propostes públiques en matèria de transport, encaminades a reduir l’ús de l’automòbil i promoure sistemes de transport més sostenibles, equitatius i saludables.
Alhora, polítics de tot el món que han impulsat polítiques de desplaçaments basades en l'entorn construït s'han vist revalidats posteriorment amb importants victòries de reelecció o per resultats electorals millors del que s'esperava. Això podria suggerir l'existència d'una "paradoxa del contraatac al desplaçament actiu", on moviments d'oposició sorollosos podrien estar encobrint un suport silenciós substancial a les mesures que pretenen transformar l'entorn construït per fer-lo més transitable a peu i amb bicicleta.
El projecte tractarà de validar l'existència i conèixer millor aquesta paradoxa. Per això, el projecte utilitzarà un disseny multiescala i multimètode que s'aplicarà a vuit ciutats europees capdavanteres en polítiques de transport. Gràcies a dades electorals i a dades geolocalitzades sobre la transformació de l'ús del sòl, el projecte podrà avaluar les associacions entre el comportament electoral i les intervencions en matèria de desplaçaments sostenibles basades a l'entorn construït. Combinat amb enquestes d'opinió pública i entrevistes amb experts per comprendre els factors socioeconòmics, individuals i contextuals subjacents a l'acceptabilitat/oposició cap a aquestes polítiques, podran comprendre les causes d’aquesta oposició, així com la seva distribució espacial i social. Això permetrà explorar les vies futures cap a polítiques de transport sostenible eficients i àmpliament acceptades.
Web ATRAPA
Liderat per Johannes Langemeyer
"Starting Grant" (StG)
El projecte «Fostering Internet-based Values of the Environment (BIG-5)», liderat per Johannes Langemeyer, posarà en relleu el paper d’internet i les xarxes socials en la construcció de noves formes de relacionar-se amb la natura, un pràctica que està en declivi.
Hi ha la creença que aquest declivi provoca una disminució de l’apreciació social de la natura i un menor compromís amb la protecció ambiental. Langemeyer sosté que Internet esdevé un factor potenciador de les experiències a la natura, així com de creació de valors naturals i de foment de la protecció del medi natural.
El projecte BIG-5 introduirà els valors relacionals digitals (VDR) com a valors fonamentals dins de les comunitats virtuals, desencadenats per experiències indirectes de la natura. El projecte rastrejarà aquests valors en cinc tipus de paisatges, cinc grans xarxes socials i cinc llengües europees mitjançant enfocaments qualitatius i quantitatius (big data) de manera inductiva-deductiva.
Liderat per Isabelle Anguelovski
"Proof od Concept"
Identificar els processos que han portat a la gentrificació verda en els projectes verds existents és clau per assolir la justícia mediambiental i climàtica. Els planificadors municipals han de disposar d'aquest coneixement per poder actuar abans que es produeixi la gentrificació verda d'una manera proactiva i col·laborativa que recolzi millor les comunitats marginades.
En lloc de considerar els grups vulnerables climàtics i de justícia ambiental com a «víctimes» dels impactes climàtics i de les intervencions climàtiques no equitatives, aquest projecte es reuneix amb els residents amb «experiència» viscuda per empoderar-los a ells i les seves organitzacions comunitàries representatives mitjançant la incorporació del coneixement i la percepció dels riscos de gentrificació climàtica en eines de capacitat d'adaptació. El projecte promourà que els residents codissegin i posin a prova eines polítiques contra el desplaçament en una associació regional de la comunitat, organitzacions comunitàries i municipis. Aquest procés garantirà l'aplicació de l'eina política al llarg del temps, construint en darrer terme una pràctica futura de justícia climàtica urbana.
Aquest enfocament traurà a la llum els coneixements i les percepcions espacials locals (per exemple, mitjançant un enfocament cartogràfic participatiu), a través del qual els residents podran compartir les seves pròpies nocions dels riscos, la capacitat i els recursos d'adaptació i el coneixement ecològic general dels carrers.
A Boston (2023-) i Barcelona (2024-), CLIMATEJUSTICEREADY pretén:
- Determinar en quina mesura les infraestructures resilients poden crear una vulnerabilitat més gran enfront de la futura gentrificació.
- Incorporar les perspectives de risc (i resiliència) dels residents, fora de l'àmbit exclusiu de l'investigador expert, valorant els enfocaments de ciència ciutadana i integrant-ne el coneixement vernacle.
- Proposar i provar una eina contra la gentrificació climàtica, donant prioritat a les veus i les preferències dels residents.
Liderat per Jeroen van den Bergh
"Advanced Grant" (AdG)
Influeixen les diferents opinions sobre les relacions entre creixement econòmic i medi ambienten el suport sociopolític a una política climàtica seriosa? El nou projecte "Climate Policy versus Economic Growth: Views, Models and Innovative Strategies" (CLIMGROW) intenta trobar una resposta a aquesta pregunta.
El projecte, que estarà liderat per l'economista de l'ICTA-UAB Jeroen van den Bergh, ha rebut una ajuda Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC). La motivació és que el canvi climàtic ha revifat el debat sobre els límits al creixement. El projecte considera que la investigació sobre el suport a la política climàtica descuida el paper d'aquest debat, així com les dinàmiques d'opinió associades. Per això, analitzarà en quina mesura les preocupacions sobre el creixement econòmic, que van des dels partidaris del creixement fins als seus opositors i detractors, obstaculitzen el suport sociopolític a una política climàtica ambiciosa, i com es pot posar remei a aquesta situació.
Mitjançant enquestes, experiments i entrevistes, els investigadors avaluaran en una primera part si les creences sobre el creixement i la seva repercussió sobre el medi ambient afecten les opinions de les parts interessades (votants, assessors, ONG, etc.) sobre la política climàtica, i si això es veu intervingut per les seves preferències respecte als instruments polítics, com ara normes o subvencions. A més, posa a prova el paper de la informació comparant l'atractiu comunicatiu i el criteri polític de les mètriques existents més enllà del PIB. A més, estudia com les preocupacions sobre el creixement han afectat el disseny dels compromisos de l'Acord de París, ja que delimiten les polítiques climàtiques nacionals.
Sobre la base de les dades i les percepcions recopilades, la segona part del projecte durà a terme una dinàmica de sistemes i una modelització basada en agents per estudiar la codinàmica del disseny i el suport de les polítiques climàtiques. El resultat serà un model del «cicle de suport a les polítiques», que inclou el disseny de les polítiques, el seu impacte a l'economia ia les emissions, la dinàmica de l'opinió pública (suport/resistència) i l'adaptació de les polítiques. Per això, es compararan les estratègies de creixement i les polítiques climàtiques amb diferents mètriques més enllà del PIB i es relacionaran amb la dinàmica d'opinió de les parts interessades. L'objectiu és avaluar quines vies polítiques dinàmiques poden comptar amb un suport estable i suficient a diferents escenaris econòmics i climàtics.
Basant-se en els resultats, explorareu si una estratègia de creixement (agrowth) pot augmentar el suport a una política climàtica ambiciosa. El creixement reflecteix la indiferència pels patrons del PIB, motivada pel fet que el PIB no mesura el veritable progrés.
Donada la diversitat de les parts interessades, faran entrevistes per formular estratègies a mida. També s'examinen propostes similars a l'augment, en particular sota l'etiqueta de postcreixement.
Liderat per Dan Brockington
"Advanced Grant" (AdG)
Projecte CONDJUST treballa amb models de conservació i comunitats de pràctica per desenvolupar noves teories i pràctiques de conservació descolonitzada socialment justa.
Compartir per WhatsAppCompartir per e-mail
Un projecte ERC Advanced Grant liderat per l’antropòleg Dan Brockington desenvoluparà a l’ICTA-UAB una nova investigació sobre la justícia de les dades de conservació, un camp científic emergent que explora les implicacions quant a la justícia de les dades utilitzades en la presa de decisions de conservació i especialment en els exercicis relacionats amb la priorització.
La importància de la justícia de les dades de conservació ha crescut en els darrers temps, especialment a mesura que comença a aplicar-se la nova resolució 30 x 30 de la Conferència de les Parts sobre Biodiversitat que va tenir lloc a Montreal. S’hi demana que es prenguin mesures eficaces de conservació en el 30 % de les terres i les mars del món per a 2030.
Però, en què s’ha de centrar la conservació? Què passarà amb les persones i la biodiversitat en funció dels diferents models de conservació que s’hi apliquin? Respondre aquestes qüestions requereix una tasca complexa de modelització, en la qual han d’intervenir molts tipus de dades. Tot i això, totes aquestes dades són susceptibles de presentar defectes derivats de biaixos i processos d’exclusió i omissió.
.
CONDJUST (Conservation Data Justice) qüestionarà les dades i els models de conservació i explorarà les comunitats epistèmiques que les produeixen, per desenvolupar noves teories de conservació socialment justa i basada en dades. Posarà en dubte les tendències colonitzadores del treball de priorització i buscarà alternatives descolonitzadores.
Liderat per Umberto Lombardo
"Consolidator Grant" (CoG)
Malgrat dècades de recerca, la importància relativa dels factors ambientals davant dels culturals en la determinació del creixement de la població prehistòrica continua sent un dels reptes científics més grans de l'arqueologia. Arribar a un acord sobre els impulsors de la dinàmica demogràfica és molt complicat a causa de la naturalesa fragmentària, incompleta i esbiaixada dels registres arqueològics. El projecte d'Umberto Lombardo DEMODRIVERS està dissenyat per superar aquest problema.
Aquest projecte interdisciplinari de cinc anys de durada investigarà els patrons i impulsors de la dinàmica demogràfica humana centrant-se en un estudi de cas regional, els Llanos de Moxos a l'Amazònia boliviana, que té un poder explicatiu potencialment inigualable. Aquesta regió, situada a l'extrem sud-occidental de l'Amazònia, acull un registre arqueològic gairebé complet, recentment descobert, compost per 4.700 jaciments que abasten 8300 anys i estan distribuïts en 100.000 km2. Aquest registre és únic al món i ens ofereix la primera oportunitat de quantificar fins a quin punt les tendències i els patrons demogràfics van respondre a variables exògenes (clima, paisatge) i endògenes (cultura, tecnologia). La investigació explorarà tot el potencial del registre arqueològic dels Llanos de Moxos adoptant un enfocament poc convencional: es mesurarà la densitat de l'ocupació i els límits espacials i temporals mitjançant l'estudi de 150 nuclis estratigràfics extrets de 100 jaciments arqueològics distribuïts uniformement.
El projecte inclou tres períodes de treball de camp a l'Amazònia boliviana durant un total de 9 mesos. L'enfocament és interdisciplinari, integrant l'arqueologia convencional amb la geoarqueologia d'avantguarda, els biomarcadors, la paleoclimatologia, la paleoecologia i la intel·ligència artificial. Els resultats del projecte proporcionaran un cas d'estudi molt ben documentat amb el qual es podran comparar altres models i reconstruccions basats en conjunts de dades incompletes, fragmentades i sovint esbiaixades. Els resultats del projecte tenen àmplies implicacions en diverses disciplines.
Liderat per Álvaro Fernández- Llamazares
"Starting Grant" (StG)
El projecte «Assessing long-term changes in Indigenous Environmental Knowledge», liderat per Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia (BABVE) de la UAB, analitzarà els sistemes de coneixement ambiental indígena (IEK) per determinar com canvien amb el temps i els impactes ecològics que això pot comportar.
Alguns estudis suggereixen l’existència de processos de deteriorament, adaptació i resiliència d’aquests coneixements que els indígenes tenen sobre el medi natural, però manquen dades sobre aquest possibles canvis en períodes llargs de temps i els seus efectes en cadena sobre la biodiversitat. Amb la col·laboració dels pobles indígenes tsimane’ de l’Amazònia boliviana, Fernández-Llamazares recopilarà de manera sistemàtica les dades etnobiològiques necessàries per analitzar com la pèrdua de memòria i coneixements col·lectiva repercuteix negativament en la conservació de la biodiversitat.
El caràcter innovador del projecte rau en què se centra no només en els canvis en el contingut de l'IEK (per exemple, els usos de les plantes), sinó també en els contextos dels canvis (per exemple, els paisatges bioculturals) i els seus impactes ecològics entrellaçats (per exemple, la pèrdua de boscos).
Liderat per Panagiota Kotsila
"Consolidator Grant" (CoG)
El projecte IMBRACE és un estudi nou, comparatiu i en profunditat que obrirà nous camins per a la recerca sobre el nexe entre clima, salut i immigració.
El canvi climàtic, la salut humana i la immigració són alguns dels problemes més destacats, duradors i desafiadors del nostre temps, amb importants implicacions per a la justícia. Els estudis sobre la relació entre aquestes qüestions s’han centrat molt en el canvi climàtic com a factor que dificulta la salut i, per tant, impulsa la migració. Tot i això, encara no se sap gaire bé com afecta el clima a la salut dels immigrants als llocs de destinació.
Conèixer les possibles injustícies climàtiques i sanitàries encara és més difícil pel fet que les comunitats d’immigrants a Europa no són homogènies, i sovint són grups racialitzats de gran diversitat ètnica.
A partir de l’estudi de sis ciutats europees, IMBRACE pretén examinar els factors que determinen la vulnerabilitat dels immigrants davant el canvi climàtic, i com els seus coneixements i pràctiques poden influir en les capacitats de resposta pròpies i en l’adaptació climàtica urbana en general. L’objectiu és obtenir enfocaments més eficaços i justos. Per això, el projecte se centra en els dos impactes climàtics més rellevants per a les zones urbanes d’Europa i amb implicacions importants per a la salut: l’augment i la prolongació de la calor, i els episodis de pluges intenses i inundacions. Per fer-ho, utilitzarà un enfocament pioner d’ecologia política feminista que combina l’etnografia participativa, el discurs crític i l’anàlisi de polítiques i la producció de coneixement transdisciplinari.
Liderat per Gara Villalba
"Proof of Concept Grant"
El projecte NUTRISOIL pretén abordar l'empobriment i la qualitat del sòl agrícola urbà i periurbà per aplicar l'agricultura urbana a les ciutats de manera sostenible.
Actualment moltes polítiques públiques promouen l'agricultura urbana i periurbana amb l'objectiu d'augmentar l'autonomia alimentària a les ciutats, minimitzar les pèrdues d'aliments i reduir l'impacte mediambiental associat al transport, la producció de fertilitzants minerals i la gestió de residus.
No obstant això, fins a la data, la majoria de les ciutats de la Unió Europea tenen una baixa producció de cultius locals i els agricultors s'enfronten a sòls degradats a causa de la intensificació de la llaurada del sòl amb maquinària pesada, i l'augment de l'ús de fertilitzants orgànics o químics sovint amb excedents de nitrogen i fòsfor.
Tot i que els cultius generen grans volums de residus rics en nutrients, la recuperació d'aquests nutrients mitjançant el compostatge i les aigües residuals no és possible i continua sent anecdòtica a l'agricultura urbana. Què impedeix la circularitat dels nutrients per aplicar-los a les zones urbanes i què es pot fer per superar els obstacles?
A través del seu projecte, Gara Villalba aposta per la circularitat dels recursos dins de la ciutat, i proposa que els residus urbans com les restes de biomassa de poda de parcs urbans, boscos i agricultura rics en carboni orgànic s'utilitzin per millorar la funció de la microbiota del sòl, contrarestar l'acumulació de carbonats, afavorir el diner i la drena. Per fer-ho, portaran a terme un conjunt d'experiments amb combinacions de residus de poda amb nutrients recuperats en què s'analitzaran la qualitat i la quantitat dels cultius, les emissions ambientals i la qualitat dels sòls.
Liderat per Giorgos Kallis, Jason Hickel & Julia Steinberger
"Synergy Grant"
Ens enfrontem a múltiples crisis interrelacionades, des del canvi climàtic fins a la inseguretat geopolítica. Hauríem de reconsiderar la nostra comprensió de l'economia i allunyar-nos de la dependència del creixement? El projecte REAL té com a objectiu oferir noves vies per a allò que els investigadors anomenen una era "post-creixement", en què s'assoleixi el benestar humà universal dins dels límits planetaris i s'elimini la dependència del creixement econòmic.
En aquesta recerca, els investigadors se centren en possibilitats, polítiques, política i provisió, i després en la implementació a la pràctica. Més específicament, desenvoluparan escenaris equitatius de convergència Nord-Sud, modelaran l'assoliment del benestar humà i articularan paquets de polítiques postcreixement.
Entre els objectius de la investigació es troben desenvolupar models democràtics de sistemes de provisió per assegurar que les futures poblacions tinguin accés adequat a necessitats bàsiques com energia, aliments, habitatge, salut i seguretat social, i identificar els passos polítics i pràctics necessaris per assolir acords postcreixement.
REAL es basa en la premissa que les transicions postcreixement poden desbloquejar un futur molt més ecològicament estable i socialment pròsper que les trajectòries actuals. En moure la investigació postcreixement de l'economia cap a les ciències socials més àmplies, la investigació combina la modelació de recursos/energia, l'economia política i l'anàlisi sociopolítica.
Liderat per André Colonese
"Consolidator Grant" (CoG)
TRADITION és un projecte que avaluarà el desenvolupament a llarg termini de la pesca a petita escala a Amèrica de Sud i el seu llegat en la seguretat alimentària actual i la reducció de la pobresa.
El nostre equip interdisciplinari, dirigit per André Colonese, investigarà l'ecologia històrica de les pesqueries de subsistència al llarg de la costa de bosc atlàntic del Brasil durant els principals esdeveniments culturals i ambientals per provar la hipòtesi que la pesca va tenir un paper important en la expansió agrícola a l'època precolombina i durant la colonització històrica i la urbanització d'aquesta regió, i que això encara té repercussió entre les pesqueries artesanals actuals.
El coneixement tradicional de la pesca a petita escala es considera cabdal en els debats i polítiques actuals sobre la pesca sostenible i la biodiversitat, però aquestes pesqueres i els seus actors són històricament invisibles en la majoria de les regions tropicals i subtropicals. Un reconeixement complet de la seva importància socioeconòmica i ecològica requereix una comprensió de l'escala de la interacció humana amb els ambients i recursos marins que transcendeix les avaluacions modernes i la majoria dels registres històrics.
Liderat per Gara Villalba
"Consolidator Grant" (CoG)
Gara Villalba lidera el projecte ERC Consolidator Grant "Anàlisi del Sistema Integrat de Vegetació Urbana i Agricultura" (URBAG). Avui dia, moltes ciutats estan implementant infraestructures verdes tot i tenir poc coneixement quantitatiu i integral sobre quines estratègies d'infraestructura són més efectives per promoure la producció d'aliments, la qualitat de l'aire i la temperatura, i reduir al mateix temps l'impacte ambiental .
La investigació de Gara Villalba té com a objectiu descobrir com les infraestructures verdes urbanes poden ser més eficients per contribuir a la sostenibilitat urbana, per tal de millorar el funcionament de les ciutats, en suport de la qualitat de vida dels seus habitants i els seus entorns. Avaluarà quines combinacions d'agricultura urbana, periurbana i espais verds donen com a resultat el millor acompliment en termes d'impacte ambiental local i global.
Aquests són els projectes ERC que hem desenvolupat en els darrers anys i que han finalitzat recentment.
Liderat per Eric Galbraith
"Consolidator Grant" (CoG)
L'objectiu general del Projecte BIGSEA és desenvolupar nous mètodes quantitatius per incloure l'activitat humana com un component directament acoblat dels models de sistema de la Terra. L'oceà global és un banc de proves ideal per a aquest enfocament, donada la naturalesa relativament simple de l'activitat humana en l'oceà i els ràpids desenvolupaments en la simulació de l'ecosistema marí des de la física oceànica.
El Projecte BIGSEA està desenvolupant un marc de modelatge unificat, amb restricció de dades i basat en quadrícules per representar les interaccions més importants del sistema global humà-oceànic. El treball explora noves formes de representar l'activitat humana, el benestar i el comportament social dins d'una estructura física.
En considerar el sistema humà-oceànic des d'aquest punt de vista, sorgeixen algunes preguntes clau com ara:
- Com pot l'experiència humana, quantificada individualment, per hora, relacionar-se amb l'activitat pesquera d'una manera simple i limitada de dades?
- Com influeixen els animals en el flux de partícules orgàniques que s'enfonsen, i què significa això per a les zones mínimes d'oxigen, el reciclatge de nutrients i l'estequiometria de nutrients?
- ¿S'ha alterat la biogeoquímica oceànica per la reestructuració dels ecosistemes marins causada per la pesca?
Liderat per Joan Martínez-Alier
"Consolidator Grant" (CoG)
L'ambientalisme va sobre justícia. El nostre sistema econòmic produeix injustícies socials i ambientals. Massa persones, animals i plantes són contaminats, desplaçats i assassinats. Sovint, això està vinculat a les empreses que ens proporcionen materials, aliments, aigua i energia. Les comunitats i les persones intenten resistir aquestes pressions, però les forces econòmiques force de manera cada vegada més violenta les excavacions i els abocaments en llocs cada vegada més vulnerables i poblats. Hi ha pràctiques i narratives alternatives a l'economia insostenible que ens mostren el camí a seguir.
El projecte ENVJUSTICE mapeja els conflictes ambientals al llarg de la cadena de subministrament.
El Pla d'Acció de ENVJUSTICE comprèn diversos punts:
- L'expansió i actualització de la base de dades EJAtlas.
- La producció d'articles científics basats en l'anàlisi de la base de dades EJAtlas.
- L'expansió del vocabulari dels moviments de decreixement i justícia ambiental.
- Activitats per a crear consciència i contribuir a el moviment de justícia ambiental global.
Liderat per Jeroen van den Bergh
"Advanced Grant" (AdG)
El projecte “Behavioral-evolutionary analysis of climate policy: Bounded rationality, markets and social interactions” (EVOCLIM)
El projecte estudia el disseny de la política climàtica dins un marc conductual-evolutiu. Això ofereix tres avantatges:
(1) avaluar l'eficàcia d'instruments de política climàtica molt diferents de manera coherent i comparativa;
(2) estudiar combinacions de polítiques considerant la interacció sinèrgica entre instruments des d'una perspectiva tant conductual com sistèmica;
(3) avaluar limpacte de les polítiques a través d'una combinació de mercats i interaccions socials.
El projecte utilitza enquestes (de ciutadans i experts), enquestes experimentals (consumidors) i models basats en agents (incloses les xarxes socials). El projecte culmina amb un assessorament millor en matèria de política climàtica.
Liderat per Isabelle Anguelovski
"Starting Grant" (StG)
GREENLULUS (Green Locally Unwanted Land Uses) analitza les condicions sota les quals els projectes d'urbanització ecològica en barris deprimits redistribueixen l'accés dels grups històricament marginats als serveis ambientals. L'estudi es porta a terme en 40 ciutats d'Europa, Estats Units i Canadà.
La nostra investigació avalua en quina mesura els projectes d'ecologització urbana com parcs, vies verdes o corredors ecològics fomenten i/o acceleren la gentrificació, atès que aquests projectes han demostrat recentment que són factors que contribueixen a l'exclusió i marginació dels residents. A través d'un innovador índex FUG (Fair Urban Greening), vam analitzar quines ciutats distribueixen de manera més equitativa els beneficis de la ecologització. També proporcionem noves eines perquè els encarregats de la presa de decisions municipals realitzin una anàlisi d'acompliment d'equitat ambiental de serveis ecològics nous o restaurats. Finalment, la nostra investigació va incloure una anàlisi en profunditat dels casos de mobilització i contestació de la comunitat, i de les polítiques i mesures que els municipis desenvolupen per abordar l'exclusió en veïnats "ecològics". La nostra hipòtesi és que les desigualtats socials i racials presents en els projectes de sostenibilitat fan que els serveis ecològics siguin usos locals de la terra localment (LULU) per als residents pobres i les persones de color.
Liderat per Victoria Reyes-García
"Starting Grant" (SG)
Aquest projecte va recopilar dades del món real per analitzar el camí mitjançant el qual el coneixement cultural podria millorar l'estratègia adaptativa humana: l'individu recorre al coneixement culturalment evolucionat i específic de l'entorn. El projecte es va basar en sis conjunts de dades de panell comparables recollits en tres societats recol·lectores: els Tsimane' (Amazònia), els Baka (Conca del Congo) i els Punan Tubu (Borneo).
Es va utilitzar un mètode culturalment específic però comparatiu entre cultures per avaluar el coneixement local individual relacionat amb: 1) aliments silvestres comestibles; 2) medicina; 3) agricultura; i 4) predicció meteorològica.
L'estratègia d'anàlisi de dades va estimar els beneficis del coneixement sobre: a) la pròpia salut i dels fills, b) l'estat nutricional, i c) la productivitat agrícola i de recol·lecció.
Les principals troballes de l'estudi van ser:
- Els sistemes de coneixement ambiental local són dinàmics, característica que orienta l'estratègia adaptativa dels pobles indígenes.
- Tot i que el coneixement ambiental local no es distribueix de manera uniforme entre els membres d'una societat, els beneficis obtinguts en aplicar aquest coneixement es comparteixen en gran mesura.
Liderat per Victoria Reyes-García
"Consolidator Grant" (CoG)
LICCI - Indicadors locals dels impactes de l'canvi climàtic: la contribució de el coneixement local a la investigació de l'canvi climàtic - és un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) l'objectiu és portar el coneixement indígena i local a la investigació sobre el canvi climàtic.
A través de la ciència d'avantguarda, ens esforcem a aprofundir la nostra comprensió dels impactes percebuts de l'canvi climàtic, així com a portar el coneixement indígena i local als processos de formulació de polítiques i influir en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic. L'equip de LICCI es dedica a crear una àmplia xarxa, que abasta investigadors, professionals i el públic en general interessats en els sistemes de coneixement indígenes i locals i el canvi climàtic.
Liderat per Antoni Rosell-Melé
"Advanced Grant"
Els climes tropicals estan canviant ràpidament en les regions més poblades del planeta. Els canvis són conseqüència, en gran part, d'alteracions en la circulació de Hadley impulsades per factors naturals i antropogènics, els rols relatius i variabilitat temporal no estan clars. Aquestes llacunes de coneixement es deuen en part a la manca de mètodes per estudiar la circulació atmosfèrica abans de la posada en marxa de les observacions instrumentals i satel·litals, i es veuen agreujades per les contradiccions entre els models i les dades paleodinàmics.
L'objectiu del projecte és desenvolupar un enfocament innovador utilitzant pròxims climàtics per investigar el rang natural de variabilitat de la circulació de Hadley durant episodis passats de calor i fred extrems. L'enfocament es basa en l'explotació com a indicador climàtic d'un material molt comú i sense explotar científicament en sediments marins: el carboni pirogènic (PyC) derivats d’incendis de sabana i praderies als tròpics, i transportat pel vent.
Mitjançant la caracterització espacial geoquímica i isotòpica del PyC, juntament amb l'anàlisi de pols mineral al oceà tropical profund modern, i un model biogeoquímic del PyC, es construirà un marc interpretatiu de la deposició del PyC en els sediments de les aigües profundes. La seva aplicació en les seqüències del Pliocè-Plistocè de l'Atlàntic i el Pacífic permetrà la reconstrucció dels canvis meridionals i zonals passats a la Zona de Convergència Intertropical i els vents de l'hemisferi sud, així com acotar la variabilitat natural de la circulació de Hadley i els hidroclimes associats.
PALADYN és possible gràcies a la combinació de dades geoquímics i satel·litals d'avantguarda, i metodologies GIS, amb una àmplia experiència interdisciplinària en l'estudi paleoclimàtic de sediments marins. L’objectiu és proporcionar nous conjunts de dades importants del PyC d'aigües profundes transportats pel vent per provar i refinar els models de predicció de la circulació atmosfèrica, el cicle del carboni, la precipitació i els incendis forestals, qüestions que són d'importància mundial des del punt de vista científic i social.