Feroz Khan: “El bloqueig de l’estret d’Ormuz colpeja els més pobres”

En aquesta entrevista, Feroz Khan analitza com la dependència estructural de les importacions i el potencial impacte ambiental d’un accident o atac poden desencadenar una catàstrofe humanitària per a milions de persones.

Quins riscos planteja un bloqueig de l’estret d’Ormuz des de la perspectiva de les desigualtats socials?

El bloqueig de l’estret d’Ormuz exerceix una enorme pressió sobre un sistema que ja és extremadament desigual. És important recordar algunes coses: el petroli i el gas no són les úniques matèries primeres que passen per l’estret. Aproximadament el 50% del subministrament mundial d’urea i un terç del comerç marítim de fertilitzants en general passen per l’estret d’Ormuz. El bloqueig està tenint, per tant, grans impactes en l’agricultura dels països que depenen en gran manera d’aquests inputs.

Quins són aquests països?

Exactament aquells que van ser objecte de les reformes de l'era de la Revolució Verda, on les pràctiques agrícoles locals van ser substituïdes per una agricultura industrial a gran escala dependent de fertilitzants. Però el petroli també importa, és clar. El Banc Mundial ha assenyalat països com el Pakistan, el Sudan, Somàlia, Etiòpia i Myanmar com especialment vulnerables, en especial a les alteracions en els preus dels combustibles perquè tenen escasses reserves domèstiques de petroli, un baix poder adquisitiu i no compten amb tantes eines per obtenir fonts alternatives de combustible, a diferència, per exemple, de la Xina, que ha acumulat reserves de petroli, o de l’Índia, que està pivotant cap a la compra de petroli rus. Si no es prenen mesures urgents, cal esperar una “cascada” d’impactes al llarg del pròxim any.

Quins impactes preveu la comunitat internacional davant l’escassetat de fertilitzants i l’augment dels preus dels aliments?

La FAO adverteix de greus alteracions; la manca d’accés a fertilitzants alterarà la finestra temporal per a la sembra de cultius, les collites seran menors i el preu dels cultius bàsics augmentarà en moltes d’aquestes regions. Es tracta d’impactes regressius, perquè afecten de manera desproporcionada els més pobres, que destinen la major part dels seus ingressos familiars a l’alimentació bàsica. Les desigualtats dins d’aquestes nacions, i entre elles i el món ric, no faran més que agreujar-se si la situació continua. Aquests impactes també perjudiquen de manera desproporcionada les dones i les nenes: ONU Dones ha advertit de com l’augment de la pressió sobre els sistemes de salut i la pèrdua de mitjans de vida poden traduir-se en una major càrrega de treball de cures no remunerat que recau sobre dones i nenes, fet que sovint està vinculat a repunts de la violència contra les dones.

Ja s’estan sentint aquests efectes? Quins són els principals problemes que està causant aquest conflicte geopolític?

Sí, els impactes ja s’estan sentint. Les alteracions en els preus dels combustibles generaran inflació, perquè el combustible és un input central en els sistemes. Al Sudan, per exemple, les infraestructures d’aigua depenen en gran manera del dièsel —importat íntegrament del Golf— i, amb les interrupcions en el subministrament, els preus s’han disparat al voltant d’un 80%. Cal recordar també que el Sudan ja s’enfronta a una greu crisi humanitària com a conseqüència de la guerra finançada i provocada per les activitats dels Emirats Àrabs Units i les seves milícies; si s’observen les exportacions totals del Sudan i el paper que l’or sudanès juga en l’economia de luxe dels EAU, aquestes relacions queden clares i l’agressió dels EAU ha estat àmpliament condemnada. Les alteracions en els preus del combustible es propaguen en cascada per tot, des de l’aigua fins a l’alimentació i els serveis bàsics, i quan l’ajuda humanitària també es retarda i no pot arribar —de nou, perquè l’estret està bloquejat— ens trobem davant d’una emergència composta.

Hi ha grups socials o regions que estiguin sent especialment afectats?

Si s’observa un mapa del flux d’embarcacions des de l’estret d’Ormuz abans de la guerra i es compara amb l’actual, són els països del sud i sud-est asiàtic i els de l’Àfrica central i meridional els que es veuran més perjudicats. Les escoles al Pakistan ja estan parcialment tancades, i els funcionaris al Vietnam i Sri Lanka han hagut de reduir la seva jornada laboral. La seva dependència de les importacions tampoc és casual: la història de la injustícia en el desenvolupament global deixa clar que aquestes dependències van ser creades i sostingudes per polítiques imposades per institucions com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI), a través d’instruments com els Programes d’Ajustament Estructural. Els intents de desenvolupar sistemes agrícoles més sobirans i sostenibles es veuen obstaculitzats i bloquejats per les reformes de l’era de la Revolució Verda. Això va quedar àmpliament de manifest durant les protestes dels agricultors a l’Índia fa uns anys, però ha estat estudiat en profunditat per nombrosos acadèmics en camps com els estudis agraris crítics.

En la seva opinió, hi ha formes de protegir les poblacions més vulnerables?

Hi ha l’urgent i després l’important, és a dir, la transformació estructural que es necessita a més llarg termini. De manera urgent: una de les principals demandes del Comitè Internacional de Rescat, per exemple, és l’establiment d’un corredor humanitari que garanteixi que l’ajuda d’emergència —inclosos medicaments i molts altres subministraments urgentment necessaris que en aquests moments estan encallats al Golf— pugui passar per l’estret d’Ormuz. A llarg termini: a escala global, aquesta crisi posa de manifest que la dependència contínua dels combustibles fòssils —per a tot, des de l’agricultura fins a les bombes d’aigua, el transport o l’electricitat— és imprudent i insostenible. Necessitem una transició cap a la descarbonització i una economia postfossilista de manera immediata. No és casualitat que països com Espanya i altres que han invertit fortament en energies renovables siguin els que tenen més marge de maniobra en aquesta situació i poden posicionar-se amb més força. La sobirania energètica, la descarbonització i estratègies com el decreixement tenen un paper fonamental a exercir.

Quins canvis estructurals considera necessaris per evitar futures crisis com l’actual?

No vam aprendre la lliçó de la crisi de la Covid, que va posar al descobert com tantes cadenes de subministrament estan optimitzades per a l’eficiència i no per a la resiliència, fet que les fa vulnerables a les alteracions. Necessitem urgentment una transformació que ens allunyi dels combustibles fòssils, del sistema del petrodòlar, i ens apropi a models de planificació econòmica més resilients, sostenibles i de postcreixement. També necessitem reparacions. Aquests anys de guerra —a Palestina, l’Iran, el Sudan, el Líban, el Iemen i altres llocs— han imposat enormes càrregues de sofriment a les poblacions d’aquestes regions. És fonamental que els estats agressors, com Israel, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units, paguin reparacions pels danys causats per les seves activitats. Es tracta d’un mecanisme consagrat en el dret internacional i, com va argumentar recentment Pedro Sánchez a Pequín, necessitem urgentment construir un nou ordre mundial multipolar centrat en què els estats protegeixin el dret internacional en lloc de recórrer a la “llei de la jungla”.

Quin paper pot jugar Espanya davant aquestes crisis?

Espanya ha exercit un paper excepcionalment sòlid en aquest sentit, i hauria de continuar fent-ho gràcies a la seva aposta per la sobirania energètica. Pot fer molt més adoptant models econòmics de postcreixement més resilients i liderant la combinació de sostenibilitat amb resiliència davant les alteracions.