Els pobles indígenes tenen un paper clau en la conservació de les praderies marines
La conservació i la restauració de les praderies marines requereixen reconèixer i reforçar el paper dels pobles indígenes en la gestió d'aquests ecosistemes. Aquesta és la principal conclusió d'una revisió científica elaborada per investigadors de la Universitat de Helsinki, i l'ICTA-UAB, publicada recentment a Current Opinion in Environmental Sustainability.
El treball recopila evidències sobre com els sistemes de coneixement i de governança dels pobles indígenes han contribuït durant mil·lennis a mantenir la salut d'aquests ecosistemes costaners i planteja la seva integració en les futures polítiques de governança marina.
Les praderies marines són ecosistemes altament productius que sustenten la biodiversitat, la pesca, contribueixen a regular el clima i garanteixen la seguretat alimentària de milions de persones arreu del món. Malgrat això, continuen estant infravalorades i sovint queden al marge de les polítiques de governança marina.
La revisió sintetitza exemples documentats a Austràlia i a Amèrica del Nord que mostren com nombrosos pobles indígenes han desenvolupat al llarg de generacions pràctiques de custòdia basades en relacions de reciprocitat amb el medi marí. Aquestes pràctiques inclouen protocols de recol·lecció sostenible, vedes estacionals, protecció de llocs sagrats, restriccions a la caça de grans herbívors marins com les tortugues marines, els manatís i els dugongs, així com iniciatives liderades per comunitats indígenes de cartografia cultural, seguiment i restauració.
«Les praderies marines no s'han d'entendre únicament com a ecosistemes que cal protegir. Per a molts pobles indígenes formen part d'un paisatge cultural viu, on persones, plantes i animals mantenen relacions de reciprocitat i cura mútua. Incorporar aquesta manera d'entendre i gestionar el medi marí és fonamental per construir estratègies de conservació més justes i eficaces», explica Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi.
L'estudi també analitza com el colonialisme, juntament amb sistemes de governança centralitzats, va debilitar moltes d'aquestes pràctiques tradicionals de custòdia, provocant la pèrdua de coneixements i de sistemes de governança que havien contribuït durant segles a conservar aquests ecosistemes.
Al mateix temps, la revisió documenta un nombre creixent d'iniciatives de restauració liderades per pobles indígenes que combinen els coneixements tradicionals amb el monitoreig científic. Segons els autors, aquestes iniciatives obtenen resultats ecològics positius, alhora que restauren les relacions culturals amb les praderies marines, reforcen la transmissió intergeneracional del coneixement i afavoreixen models de governança marina més justos i resilients.
A partir de les evidències recopilades, els investigadors defensen que garantir el futur de les praderies marines requereix una transformació profunda de la governança dels oceans. Entre les prioritats identificades destaquen el reconeixement dels drets i de la tinença indígena sobre els territoris marins, la coproducció de coneixement entre els pobles indígenes i la ciència marina, la incorporació a les polítiques i a la pràctica de models de governança relacional basats en el parentiu i la reciprocitat, i el suport sostingut a les iniciatives de custòdia liderades per pobles indígenes mitjançant finançament estable i suport institucional.
Segons els autors, incorporar aquests models de cura a la governança marina ofereix una via per garantir tant la conservació de les praderies marines com la continuïtat de les cultures que n'han tingut cura durant generacions, alhora que contribueix a una conservació de la biodiversitat més justa i resilient.
Article de referència: Manca, F., Fernández-Llamazares, A., De la Torre-Castro, M., et. (2026) Indigenous Peoples’ stewardship of seagrass ecosystems. Current Opinion in Environmental Sustainability, https://doi.org/10.1016/j.cosust.2026.101686