Els pobles indígenes i les comunitats locals haurien de tenir més veu en les avaluacions globals sobre biodiversitat
Un nou estudi internacional en el que ha participat l’ICTA-UAB presenta un seguit d’indicacions per a una inclusió més sòlida i rigorosa dels coneixements dels pobles indígenes i de les comunitats locals dins de Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES).
L’estudi reconeix que l’IPBES és una institució capdavantera en el treball amb diversos sistemes de coneixement, i assenyala que ja s’està produint un canvi most positiu en la manera com funciona la plataforma, tot i que defensa que calen transformacions més ambicioses.
“Necessitem combinar sistemes de coneixement científics, indígenes i locals per entendre la complexitat de la pèrdua de biodiversitat. Calen perspectives diverses per evitar la reducció d’alternatives i possibilitar un canvi transformador cap a un món just i sostenible”, afirma Maria Tengö, investigadora del Stockholm Resilience Centre i autora principal de l’estudi.
Publicat a la revista People and Nature de la Societat Britànica d’Ecologia, l’estudi va reunir un equip internacional de científics i científiques d’Austràlia, Suècia, Alemanya i Espanya, així com membres de comunitats indígenes de Hawaii, les Filipines i Tailàndia.
“Una de les principals missions de l’IPBES és la producció d’informes sobre l’estat de la biodiversitat a nivell global”, explica l’investigador Álvaro Fernández-Llamazares de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi. “És importantíssim que aquests informes es fonamentin en tota l’evidència disponible, i això implica fer un esforç per assegurar-nos de que els coneixements indígenes i locals estiguin representats de forma acurada i respectuosa”.
Els autors van identificar que la fase de síntesi —quan la gran quantitat d’informació es resumeix en missatges clau per a la presa de decisions— és sovint el moment en què la diversitat de coneixements es perd o perd pes. Per afrontar aquest problema, es van proposar oferir recomanacions per fer que la síntesi permeti “entrellaçar diferents sistemes de coneixement” en les avaluacions globals de biodiversitat.
Una tasca complexa
Segons els autors, sintetitzar coneixements provinents de diferents actors és una tasca complexa, ja que implica conflictes de coneixement, tensions entre diversitat i consens, així com dinàmiques polítiques i de poder. Tot i això, existeixen poques orientacions a la literatura científica sobre com afrontar aquests reptes. Per això, aborden aquesta qüestió mitjançant una revisió bibliogràfica i reflexions de l’equip de coautors basades en la seva participació en tres avaluacions de l’IPBES.
Fernández-Llamazares ha contribuït aportant les seves observacions com a autor en dos d’aquests informes globals. “És fonament entendre la síntesi de forma molt més àmplia i inclusiva. La magnitud de la pèrdua de biodiversitat a nivell global ens exigeix que posem tot el coneixement existent sobre la taula i que siguem capaços de transmetre’l de forma efectiva i rigorosa”, explica Fernández-Llamazares.
Això inclou treballar amb actors diversos per abordar els desequilibris de poder; construir estructures de governança que incorporin justícia, drets i atenció a la reparació de traumes històrics, i crear espais per a una autèntica confrontació d’idees. Desenvolupar capacitats compartides de reflexió i aprenentatge és essencial per gestionar productivament els desacords. També ho és promoure el lideratge indígena i local, oferir oportunitats de finançament perquè les comunitats practiquin i apliquin els seus propis coneixements, i reconèixer que els diferents sistemes de coneixement poden relacionar-se amb el temps de maneres fonamentalment diferents.
Base Múltiple d’Evidències
La seva conclusió és clara: aplicar aquestes orientacions ajudarà que els esforços de coproducció de coneixement impulsin canvis realment transformadors, i no només avenços incrementals. Això és important perquè qualsevol procés científic i polític que aspiri a canvis profunds i duradors inevitablement trobarà narratives en conflicte i punts de vista oposats. Gestionar aquestes tensions de manera justa entre diferents formes de coneixement és precisament el que requereix una síntesi rigorosa i socialment justa.
Amb això en ment, els autors estan convençuts que la seva anàlisi té valor molt més enllà del mateix IPBES: “La nostra anàlisi ofereix orientacions explícites i ambicioses per introduir canvis a l’IPBES que permetin un camí eficaç cap al futur, molt oportunes per a la segona avaluació global que acaba de començar. Si s’apliquen àmpliament, aquestes mesures representarien un canvi sistèmic significatiu dins de l’IPBES, amb una gran rellevància per a altres plataformes de ciència, política i pràctica a escala local, regional i global.”
Article de referència: Tengö, M., Díaz-Reviriego, I., Fernández-Llamazares, Á., Malmer, P., Alangui, W. V., Pascua, P., Trakansuphakon, P., & Hill, R. (2026). Unpacking the task of synthesis when weaving knowledge systems for biodiversity assessments. People and Nature, 00, 1–18. https://doi.org/10.1002/pan3.70343