Bolívia en una cruïlla: científics alerten sobre un possible retrocés ambiental
Bolívia, un dels països més biodiversos del planeta, es troba en un punt crític.
Una carta publicada recentment a la revista científica Nature Ecology and Evolution i signada per un equip interdisciplinari de científics de Bolívia i Espanya alerta que l’accelerada desforestació, l’expansió d’infraestructures, la mineria il·legal i l’agricultura intensiva han portat molts ecosistemes d’aquest país al col·lapse, amb conseqüències profundes per al benestar humà, els pobles indígenes i la resiliència climàtica.
La carta, fruit d’una col·laboració estreta entre quatre científics bolivians i l’investigador Álvaro Fernández-Llamazares, de l'ICTA-UAB, analitza com la recent elecció d’un nou govern representa una oportunitat històrica per frenar el deteriorament ecològic i redefinir la trajectòria ambiental de Bolívia. No obstant això, la falta d’un programa ambiental clar i la intenció de reubicar el Ministeri de Medi Ambient i Aigua sota el Ministeri de Planificació del Desenvolupament podrien afeblir la governança ambiental en un moment especialment crític.
La missiva, liderada per la botànica boliviana Mónica Moraes, subratlla que, després de gairebé dues dècades de gestió del partit Movimiento al Socialismo, que promovia els ideals del seu famós «viure bé» i els drets de la mare terra, les polítiques d’expansió agroindustrial i extractiva han entrat en conflicte amb aquests principis.
La disminució dels ingressos per gas i la relaxació de la normativa sobre l’ús de la terra van facilitar l’expansió agrícola i minera, mentre que els incendis devastadors dels anys 2010, 2019 i 2024 van degradar àmplies zones del bosc sec de la regió de Chiquitania i van amenaçar milers de comunitats indígenes. Malgrat tenir una de les densitats de població més baixes del món, Bolívia ocupa actualment el tercer lloc mundial en pèrdua de boscos primaris des de 2020, i la feblesa en l’aplicació de lleis forestals juntament amb la fragmentació institucional han erosionat la visió ambiental del país.
Davant d’aquest escenari, el nou govern de centredreta, liderat per Rodrigo Paz, del Partido Demócrata Cristiano, hereta la responsabilitat d’aturar el deteriorament ecològic, conciliar prioritats econòmiques i ambientals, i restaurar la posició de Bolívia com a líder global en biodiversitat. No obstant això, els senyals no són encoratjadors: els plans inicials del nou govern podrien suposar un retrocés institucional significatiu en un moment crític per a la governança ambiental.
L’escrit proposa quatre línies estratègiques per afrontar la crisi: enfortir la governança ambiental mitjançant la restauració institucional i l’aplicació efectiva de la llei, aturar la desforestació amb regulacions estrictes i la zonificació del territori, protegir i empoderar els pobles indígenes de terres baixes com a guardians de la biodiversitat, i avançar cap a una transició ecològica justa que diversifiqui l’economia, restauri ecosistemes degradats i promogui mitjans de vida sostenibles basats en el bosc i l’agroecologia.
«Bolívia s’enfronta ara a una decisió que definirà el seu futur ecològic i social», destaquen els autors. «El país té l’oportunitat de revertir el deteriorament ambiental i reafirmar la seva credibilitat en fòrums internacionals, posant la natura en el centre de l’agenda de desenvolupament i benestar social».
Article de referència: Moraes R, M., Fernández-Llamazares, A., Aguirre, Luis F., Maillard O., Romero-Muñoz A., A potential turning point for Bolivia's biodiversity conservation. Nature Ecology and Evolution. https://doi.org/10.1038/s41559-025-02937-8