Una visió acadèmica a la sentència del procés

07/03/2021

El llibre “La sentència del procés, una aproximación académica” exposa, tal com adverteix el títol, una visió acadèmica a la STS 459/2019, coneguda com la sentència del procés. Es tracta d’una anàlisi de la decisió judicial per intentar donar respostes a la difícil lectura d’aquesta, tant pel que fa a la forma com al fons.

La publicació és un recull de les ponències exposades en el marc d’un seminari acadèmic del passat gener. On hi van participar juristes reconeguts com Enoch Albertí, Mercè Barceló, Mirentxu Corcoy, IIñaki Lasagabaster, Jordi Nieva, Joan J. Queralt o Esther Zapater.

Tot i el seu punt de vista acadèmic, el contingut del llibre va dirigit al públic general i interessat pel dret. La seva lectura ens donarà una perspectiva jurídica de les conseqüències penals i també ens facilitarà les eines per debatre amb profunditat sobre les implicacions jurídiques i polítiques de la confrontació entre el govern català i l’estat espanyol.

Els temes abordats són múltiples, tots organitzats i dirigits per Joan J. Queralt. Aquest caràcter interdisciplinari que garanteix una pluralitat de punts de vista el doten els autors, provinents de diferents disciplines. 

Precisament Margarita Bonet, en la ressenya publicada a la revista digital IBERICONNEC, en destaca aquesta pluralitat de visions: “una de les grans bondats del llibre és obrir-nos l'òptica; ja sigui des de la nostra pròpia disciplina incidint en aspectes que se'ns havien escapat en una primera lectura o, des de les altres, donant-nos elements per a comprendre gran part de la intrahistòria de la sentència”.

Entre els autors del llibre cal destacar-ne la tasca de les professores de la facultat Mercè Barceló i Esther Zapater.

Mercè Barceló és l’autora del capítol: “Una interpretació imprevisible amb fallida dels drets fonamentals a la legalitat penal i de reunió”. On aprofundeix, entre altres temes, en la condemna per sedició de dos activistes civils. La presència de Barceló en el llibre no és baladí, ja que és Catedràtica de Dret Constitucional a la UAB.

Una relació amb l’autònoma que ve de llarg, l’any 1985 es va graduar, i actualment és docent i investigadora de la Facultat de Dret. Com a investigadora, ha centrat la seva recerca en el Dret Públic de Catalunya, els drets i deures constitucionals, el dret processal constitucional, el sistema de fonts del dret i l'organització territorial de l'Estat. 

Però la seva òptica no es redueix a Catalunya, ja que Barceló va preparar la seva tesi doctoral al Max PlanckInstitut de Heidelberg (Alemanya), i titulada: “El Tribunal Constitucional Federal alemany: criteris jurisprudencials en la resolució de conflictes entre el Bund i els Länder”. 

A la seva àmplia trajectòria, cal destacar-hi que és membre del col·lectiu Praga i de l’equip d’observadors del Judici del Procés a través d’ITW. Responsabilitats que compagina amb ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. 

Esther Zapater  aborda “La qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a propòsit del cas Junqueras: ¿un assumpte de llarg recorregut?”, escrit a quatre mans amb Mirentxu Jordana. Ambdues juristes analitzen la qüestió prejudicial i obren el debat sobre la pertinença del seu plantejament.

Actualment, Zapater és Secretària General de la UAB,  responsable de les polítiques d’igualtat, i professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Ha estat Degana de la Facultat de Dret. També ha impartit docència, com a professora visitant, a universitats europees com Panthéon-Assas, Moscow State Law Academy o Toulouse-Capitole.

En l’actualitat també és membre de l’Observatori de Política Exterior, vinculat a l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i del grup Dones i Drets.

Entre les seves línies de recerca destaquen l’acció exterior de la Unió Europea, immigració, gènere i política energètica de la UE. Amb aquests coneixements, no és d’estranyar que sigui la directora de l’Institut de dret i Tecnologia i hagi col·laborat com a assessora de la Comissió de la Unió Europea en la Direcció General d’Energia. 

Com ja hem mencionat anteriorment, la revista digital IBERICONNEC (la secció en espanyol del projecte internacional ICONN, impulsada per l’Associació International de Public Law) ha publicat la ressenya del llibre elaborada per Margarita Bonet. Sota el títol “La STS 459/2019 o la crisis del Estado de Derecho. Reseña del libro “LA SENTENCIA DEL PROCÉS, una aproximación académica””, Bonet ens avança que el llibre pot llegir-se en diverses claus: “En primer lloc, la del cas concret, passarà a ser un dels moments més significatius de la història del Dret Espanyol contemporani. I segona, captar aspectes molt específics i fonamentals de l'Estat de Dret que estan a punt de trencar-se, si no ho han fet ja de tanta tensió i torsió a la qual han estat sotmesos”

Bonet es mostrava satisfeta de la confiança dipositada per ICON i en destacava la seva complexitat “aquest tipus de tasca és delicada perquè has de donar opinió tècnica sobre el llibre però no sobre el tema concret del llibre, ja que l'important no és la meva opinió sobre el tema sinó la feina dels companys” i també expressava la responsabilitat que sentia de “ser justa amb el llibre i amb els autors i, alhora, honesta en recomanar la lectura”. 

Tot i això, la ressenya de Bonet no és una sorpresa, la investigadora és autora de múltiples posts com a analista d’Agenda Pública.

Margarita Bonet porta una vida lligada a la UAB. Actualment és professora de Dret Penal, feina que exerceix des del 91. I l’any 1997 va doctorar-se, també a la nostra facultat, amb la tesi: "La víctima del delicte”. També forma part de l'equip de juristes experts d'analistes d'Agenda Pública. Ha desenvolupat les seves investigacions sobre menors, víctimes, sectes, i des del 2000 s’ha centrat en la relació entre els drets de les dones i el Dret Penal (Prostitució, tràfic de persones i violència masclista, entre altres).