Un viatge dels Estats Units al País del Loira de la mà de dues de les guanyadores dels Jocs Florals

14/05/2021

A la Facultat de Traducció i Interpretació la passió per les lletres és innata, i una bona mostra en són dues de les guanyadores dels Jocs Florals de l’Autònoma d’aquest any. Tant l’Edurne Sanz com la Maria Batle estudien el Grau en Traducció i Interpretació i, a més a més, són lletraferides de mena. Mentre que l’Edurne és la guanyadora d’aquest any de la categoria de traducció del francès amb un text situat a la regió del País del Loira, la Maria ha guanyat la categoria de creació de relat en català amb “Un dimarts qualsevol”, situada a l’altra banda de l’Atlàntic.

Totes dues es van assabentar de la convocatòria dels Jocs Florals d’enguany a través de les xarxes socials de la Facultat, si bé van seguir camins molt diferents:

Maria: “Va ser bastant improvisat, ja que en principi enguany no m’hi volia presentar perquè tenia altres projectes en marxa. Estava escrivint un relat per un altre concurs literari i, mentre hi treballava, va començar a néixer la història de n’Annabel i na Shannon. En veure que agafava forma i que encara era a temps de presentar-la als Jocs Florals, em vaig animar i vaig decidir participar al concurs.”

Edurne: “Quan vaig fer un cop d’ull als textos en anglès i en francès, em va cridar l’atenció que fossin tan diferents des del punt de vista de l’estil i em va semblar un repte participar a totes dues categories. Finalment, he tingut la sort de rebre el premi en la modalitat de francès.”

Com va ser el procés d’elaborar les obres que vau presentar cadascuna?

Maria: “Per escriure «Un dimarts qualsevol» m’hi vaig estar un mes, aproximadament. He de dir que, normalment, per escriure relats estic molt més temps. És per això que dic que aquest relat, en certa manera, va sortir sol, molt natural. Com que el volia ambientar als EUA durant els anys seixanta, vaig haver de fer recerca sobre aquesta època: societat, costums, ideologies, comerços, moda, pentinats, etc. Abans de començar el relat, vaig escriure unes quantes pàgines sobre les dues protagonistes, i d’aquesta manera vaig treballar el desenvolupament de na Shannon i, sobre tot, el de n’Annabel. Vaig escriure el relat gairebé d’una tirada i després el vaig deixar «reposar» per llegir-lo dies després amb més claredat. Sempre que qued estancada o acab un relat faig això, i he de dir que realment m’ajuda molt per desfer bloquejos i fer la revisió final de l’escrit.”

Edurne: “Vaig traduir el text en un parell de dies, però com que hi havia uns quants fragments complicats pel que fa a la documentació i a l’expressió, la fase de revisió es va allargar bastant. Apart del diccionari bilingüe francès-castellà, vaig fer servir molt el monolingüe de francès. Com que en aquest text els paisatges tenen molt de protagonisme, també vaig consultar Google Maps, així com diverses pàgines web sobre història i geografia.”

 

Què en vau aprendre i què és el que més us va agradar de fer les vostres respectives obres?

Maria: “El que més em va agradar va ser crear el personatge de n’Annabel i escriure sobre ella. Quan vaig començar a escriure aquesta història, escrivia des d’una perspectiva més allunyada de l’experiència de n’Annabel. Així com hi treballava, però, vaig trobar-me en la necessitat de convertir la veu narradora en un mirall de les emocions de la protagonista, i d’aquesta manera és com el relat es va consolidar. Ara bé, el que volia fer no era descriure al cent per cent els pensaments de n’Annabel, sinó fer servir la tècnica del show, don’t tell («ensenya-m’ho, no m’ho expliquis»), la qual permet als lectors viure el relat mitjançant les accions, les paraules i les emocions enlloc de mitjançant la descripció o l’exposició de l’autor. Aquesta tècnica em fascina, i per això em va encantar treballar-la i aplicar-la a aquesta història. Definitivament, ha estat un gran aprenentatge.”

Edurne: “ Aquest projecte és la meva primera traducció del francès i he hagut d’aplicar els coneixements que he après a la facultat a una combinació lingüística diferent. També va ser un repte intentar reflectir l’estil de l’autor, Julien Gracq, que m’ha semblat força dens i oníric. Curiosament, vaig passar un estiu a Vendée, una de les zones descrites al text, i això va ser un avantatge a l’hora de resoldre les referències geogràfiques i històriques.”

No perdeu cap oportunitat que tingueu d’escriure o de traduir!

El missatge final de la Maria i l’Edurne per a tots els seus companys és molt clar: sempre que es pugui, si se’n gaudeix, s’ha d’escriure i traduir. Totes dues acaben amb la mateixa conclusió: els Jocs Florals de l’Autònoma són una oportunitat ideal per a fer-ho, una porta oberta a la universitat per gaudir de la nostra passió per les lletres. Us hi esperem l’any que ve!