Un nou biomarcador en sang permet diagnosticar Alzheimer en estadis primerencs
17/05/2019
La malaltia d'Alzheimer és la principal causa de demència i, fins ara, no existeix cap tractament efectiu que pugui prevenir, retardar o aturar la seva progressió. Sabem que la malaltia té una etapa prodròmica (amb símptomes inicials que precedeixen a la malaltia) extensa que dura entre 15 i 20 anys abans que es manifestin els signes clínics. Per visualitzar un futur tractament efectiu, és necessari poder diagnosticar amb precisió la malaltia d'Alzheimer en les seves etapes més primerenques. En l'actualitat, no existeix un biomarcador que pugui usar-se per al diagnòstic prodròmic de la malaltia d'Alzheimer com a part de les proves clíniques de rutina. La detecció del pèptid β-amiloide o de tau per tomografia per emissió de positrons o en el líquid cefaloraquidi, permet avaluar la progressió de la malaltia. No obstant això, les tècniques implicades tenen un alt cost econòmic i són invasives, el que els fa inadequats per a les anàlisis de rutina.
Investigadors de l'Institut de Neurociències de la UAB (INc) i del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED) i altres col·laboradors, encapçalats per la investigadora de l'INc Dolors Siedlecki-Wullich, han publicat aquesta setmana un article en el que identifiquen una signatura molecular basada en microRNAs (petites molècules d'RNA), en plasma, composta per miR-92-3p, miR-181c-5p i miR-210-3p. Els autors han trobat un augment significatiu en els nivells plasmàtics d'aquests microRNAs en pacients amb deteriorament cognitiu lleu i Alzheimer. A més, les dades preliminars suggereixen que aquesta signatura de miRNAs podria utilitzar-se per predir la progressió del deteriorament cognitiu lleu cap al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer.
"Hem identificat un biomarcador rendible basat en una anàlisi de sang que milloraria el reclutament de participants en assaigs clínics, impulsant l'avanç terapèutic de la malaltia d'Alzheimer. A més, permetria als pacients i les seves famílies beneficiar-se d'una aplicació més primerenca de les teràpies no farmacològiques utilitzades per mantenir la funció cognitiva, millorant la qualitat general de vida de pacients amb la malaltia", explica l'investigador de l'Institut de Neurociències de la UAB José Rodríguez.
Per a Dolors Siedlecki-Wullich "aquestes observacions abonarien el desenvolupament futur d'un kit molecular que podria proporcionar un mètode senzill, mínimament invasiu, eficaç i assequible per al diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer en les seves etapes més primerenques en l'examen clínic de rutina que es practica a tothom".
A l'article, publicat aquesta setmana a Alzheimer 's Research & Therapy, han participat investigadors de l'Institut de Neurociències de la UAB; del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB; del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED); del Research Center and Memory Clinic, Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades de la Universitat Internacional de Catalunya; del Departament de Neurologia de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, adscrit a la UAB; i del Departament de Neurociències de l'Albert Einstein College of Medicine de Nova York (EUA).
Article de referència:
Siedlecki-Wullich D, Catala-Solsona J, Fabregas C, Hernandez I, Clarimón J, Lleó A, Boada M, Saura CA, Rodriguez-Alvarez J and Miñano-Molina AJ. Alteration of microRNAs related to synaptic function as potential plasma Biomarkers for Alzheimer disease. Alzheimer Res & Ther 11:46 (2019)