Tres nous ajuts ICREA Acadèmia per a personal acadèmic de la Facultat de Filosofia i Lletres

14/03/2024

Amb els ajuts ICREA Acadèmia, el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat afavoreix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa l’activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. Cada persona seleccionada rep 40.000 euros anuals durant un període de cinc anys per a la seva investigació. Aquests ajuts estan destinats exclusivament al personal acadèmic universitari que imparteix docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.

Tot seguit, esmentem el personal investigador de la Facultat de Filosofia i Lletres que ha rebut l’ajut.

Agustí Nieto-Galan. És catedràtic d’Història de la Ciència i investigador ICREA Acadèmia en les convocatòries de 2009, 2018 i 2023 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat director de l’Institut d’Història de la Ciència (iHC) de la UAB en el període 2020-2023.

Enginyer químic (URL) i llicenciat i doctor en Història (UB), es va formar com a historiador de la ciència a la Modern History Faculty de la Universitat d’Oxford i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques (CNRS) a París. Ha escrit extensament sobre la història de la química, la història de la divulgació de la ciència (segles XVIII-XX) i la història urbana de la ciència. En aquest context, destaquen els seus llibres Science in the Public Sphere (Routledge, 2016); Barcelona: An urban history of science and modernity (1888-1929) (Routledge, 2016, amb Oliver Hochadel), i, més recentment, The Land of the Hunger Artists (Cambridge, 2023).

El professor Nieto-Galan ha treballat també en l’anàlisi històrica de les relacions entre ciència i política al segle XX, una línia de recerca que ha donat fruits com ara els llibres The Politics of Chemistry (Cambridge, 2019) o Tóxicos invisibles (Icaria, 2020, amb Ximo Guillem-Llobat). Actualment, ha iniciat un nou projecte de recerca sobre la història dels acadèmics (i científics) refugiats en les dècades centrals del segle XX, en col·laboració amb la Bodleian Library i el Linacre College de la Universitat d’Oxford.

Helena Kirchner. Doctora en Història Medieval, és catedràtica d’aquesta disciplina al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. El seu camp de recerca principal és la història i arqueologia agràries de les societats medievals. Més específicament, ha fet estudis sobre els espais de cultiu d’Al-Andalus i l’impacte que van tenir les conquestes feudals en aquests espais. Ha dut a terme recerca sobre aquestes qüestions a les illes Balears, el País Valencià, Andalusia, Catalunya i el Iemen. Aquesta línia de recerca actualment es troba especialment potenciada pel projecte europeu del qual és investigadora principal, que porta per títol «Re-thinking the Green Revolution in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries) » (HEU-101071726-MEDGREENREV) (ERC Synergy Grant). Aquest projecte pretén estudiar la revolució verda medieval mitjançant la integració d’un corpus molt robust de dades bioarqueològiques i paleoambientals en el registre arqueològic i documental escrit.

Un altre camp en el qual ha fet contribucions rellevants és el de la ceràmica andalusina. Actualment dirigeix les excavacions al Pla d’Almatà (Balaguer), un jaciment arqueològic excepcional, de 27 ha, d’una ciutat andalusina abandonada en el moment de la conquesta cristiana.

La seva formació està vinculada a la UAB, on es va llicenciar i doctorar en Història. Posteriorment va fer estades postdoctorals a la Università degli Studi de Siena (Itàlia) i al Centre National d’Études Agronomiques des Régions Chaudes (CNEARC) (Montpeller, França). Més recentment ha fet una estada a l’Institute of Archaeology (Universitat d’Oxford, el Regne Unit).

Sílvia Gómez Mestres és professora agregada del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. Doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, ha fet estades de recerca predoctoral al Laboratori d’Antropologia Jurídica de la Université Paris-1, Panthéon-Sorbonne (França) i a la École d’Hautes Études en Sciences Sociales (França), i estades postdoctorals al CNRS (França), a la Universitat d'Oslo (Noruega), la Universitat IPB de Bogor (Indonèsia), i a l’Institut de Ciències del Mar-CSIC; entre altres estades en centres europeus com a professora visitant. Actualment coordina una unitat de recerca en ciències socials marines (Sea Peoples Lab). Participa com a membre convidada en grups d’experts de l’International Council for the Exploration of the Sea (ICES), és membre col·laboradora sobre els ecosistemes marins i pesca d’Alimentta Think Tank per a la transició alimentària, i participa regularment en les reunions de STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), de la Comissió Europea, al Joint Research Center (JRC).

Té més de 20 anys d’experiència en estudis en àrees marines protegides i en comunitats costaneres i pesqueres a Europa, amb algunes contribucions a l’Àrtic, l’Amèrica Llatina i Àsia. Ha treballat sobre els drets de la pesca a petita escala, les dimensions socioeconòmiques de la pesca, la governança marina, els mercats sostenibles de productes del mar, i el patrimoni cultural marítim. En la seva recerca aplica un enfocament transdisciplinari, col·laborant principalment amb biòlegs marins, geògrafs, economistes i juristes mediambientals. En els darrers anys s’ha centrat a examinar les relacions socioecològiques entre els humans i els mars i oceans; i les implicacions de la justícia sociocultural en l’economia blava, particularment, en el context de les noves relacions d’explotació dels mars i oceans. Els seus plans de recerca es desenvolupen a la cruïlla del Nord Global i el Sud Global en diferents llocs interconnectats per la crisi socioecològica, per tal de proporcionar-ne una anàlisi substancial sota l’enfocament dels drets humans i ambientals i, d’aquesta manera, contribuir al debat internacional sobre la gestió i governança marines, avançar en el coneixement i instigar les poblacions humanes per fer el canvi i la transició cap a un desenvolupament marítim i costaner just, equitatiu, inclusiu i sostenible per als humans i el medi ambient.