Traspàs del professor Antoni Moliner

Fotografia de Antoni Moliner

Antoni Moliner Prada, catedràtic emèrit del departament d’Història Moderna i Contemporània ha mort a Alacant.

22/09/2020

“He treballat sempre on he viscut; m’he fet d’allà” són mots extrets de l’entrevista que la Facultat de Filosofia i Lletres li va fer amb motiu de la seva jubilació, en què posava de relleu la seva recerca en funció del lloc de residència: Mallorca, Alacant, Sabadell o Terrassa. Moliner (1948-2020) ha estat un humanista amb una profunda vocació per la docència, que va heretar dels seus pares, que eren mestres a Terrassa, i que va exercir en centres de secundària d’Alacant i Terrassa (IES Egara), fins que va aterrar a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1988, d’on havia estat estudiant. Hi ha donat classe a les facultats de Ciències de la Comunicació, Polítiques i Sociologia i Filosofia i Lletres. Reconeixia com a mestres Josep Fontana, Albert Balcells i Pierre Vilar.

Es va especialitzar en els estudis del segle XIX, la crisi de l’antic règim i la revolució liberal, sobre els quals ha publicat obres de referència com ara Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 (1989) i La Catalunya resistent a la dominació francesa, premi Xarxa (1989). Revolució francesa, la Guerra del francés i la historia de l’església del segle XIX han centrat el seu interès com a investigador. Un dels seves darreres publicacions ha estat Episcopado y secularización en la España del siglo XIX (Bellaterra 2016) i actualment estava treballant en una biografia de Josep Pont i Gol. Precisament

l’assaig biogràfic ha estat una altra de les seves passions, sempre centrat en personatges vuitcentistes: eclesiàstics (Joaquín Abarca, Josep Caixal, Antoni Maria Claret i el sabadellenc Fèlix Sardà i Salvany), polítics (Joaquín María López i Pere Felip Monlau) i personalitats de la guerra napoleònica (Lorenzo Calvo de Rozas, José María Blanco White, Vicente Cardoso i Francisco Copons).

És autor d’una vintena de llibres, més de vuitanta capítols de llibre i un centenar d’articles. IP de nombrosos projectes de recerca del Ministerio, va ser director del SGR finançat “Política, Institució i Corrupció a l’Època Contemporània” (PICEC) fins el moment de la jubilació. També va fer docència i recerca a universitats de Portugal (Lisboa), França (Sorbonne III) i Itàlia.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies