Textos i músiques per a una pandèmia en veu d’estudiant: “Necessitat d'un temps d'oci per retrobar-nos amb el sentit de la vida”
La Facultat de Filosofia i Lletres dona veu a l’estudiantat perquè publiqui les seves reflexions, els seus consells de lectura o música, fruit de la situació que ens toca viure des de fa mig any. Els textos només responen a les opinions pròpies.
03/12/2020
Segons Carlos Fernández Liria, només hi ha una cosa més important que viure, un motiu per estar viu. Nosaltres, els humans, ens passem hores i hores de la nostra curta vida experimentant allò que molts anomenem ‘filosofar’. Qui filosofa es troba en tensió entre dos abismes: el coneixement i la ignorància. D'aquesta manera, el dubte i la curiositat són dues de les nostres habilitats inherents com bé mostra Plató en el "Discurs de Diotima". Ens preguntem per allò que no ens serveix per a sobreviure perquè necessitem trobar allò que ens done una raó per a viure. En aquests moments d'incertesa, crisi i tristesa, cal que ens reformulem de forma personal el sentit de les nostres vides.
La majoria de nosaltres hem somiat durant molts anys entrar a la universitat. "Els millors anys de la teua vida" ens deien. I, malauradament, ens hem trobat en un escenari totalment distint. Les classes presencials s'han eliminat i amb elles tots els avantatges de la universitat presencial. No coneixem a la major part de la classe i, tristament, els debats (tan necessaris en la nostra facultat) han de ser via digital. Tothom sap ben bé que la nostra condició no té res a veure en la d'una persona nascuda al primer terç del segle XX, ni de bon tros. Igualment, aquesta situació ens afecta d'una manera força negativa. La falta de sentit en els ulls de
l'alumnat és evident, el qual ha vist en moltes ocasions frustrades totes les seues il·lusions en el món del saber.
Per aquest motiu, agraïsc profundament el nou espai de la nostra facultat. Un lloc on poder recomanar referents estètics per entendre un poc més aquest món simbòlic en el qual vivim. Sempre que entrem en una crisi existencial podrem recórrer als consells que ens van deixar per escrit aquells que ja van afrontar cara a cara aquests problemes. Segons Joan Fuster, quan llegim els clàssics no ho fem en voluntat d'evasió com s'ha arribat a dir sinó més aviat en ànsies d'entendre el present. Al final, tant els grecs com nosaltres, tenim les mateixes preocupacions: com ser feliços, quin és el secret d'una vida plena, per què tenim por, etc. I avui en dia, per què cal rellegir aquest inusual diccionari?
El 1964 es va publicar al País Valencià un llibre que només estava disponible per a la gent ociosa. Joan Fuster publicà, així doncs, evocant el Diccionari Filosòfic de Voltaire, el "Diccionari per a ociosos". I per què trià aquest nom, provocador? Doncs perquè la Filosofia, la pregunta vital, neix del moment de calma en el qual ens preguntem tot allò que ens distingeix com a espècie. Cal que entre totes les activitats que inunden la nostra vida, aconseguim un temps per a no fer absolutament res. Llegir i pensar amb la mirada perduda per retrobar-nos amb tot allò que ens fa humans. La Filosofia, des dels seus orígens ha estat en l'oci i mai en la seua negació. I necessitem que aquesta torne a eixir als carrers com veiem en el llibre de Eduardo Infante "Filosofía en la calle".
Per concloure, la meua recomanació personal és treure un temps d'oci per llegir al valencià. Llegir gradualment mentre es reflexiona sobre tot allò que ens envolta durant la vetllada. Deconstruir-se per tornar-se a construir posteriorment. En aquesta societat de l'espectacle que defineix Guy Debord, hem d'aprendre a fugir de la massa per reencontrar-nos a nosaltres mateixa. I aquest acte, baix el meu judici, només s'aconsegueix en un temps lliure, ociós. Amb calma.
Ximo Palau Marzà (Estudiant de Filosofia i Antropologia)