Sessió de debat sobre el còmic Corto Maltès a la Facultat

29/05/2023

La sessió es va estructurar a partir d’una primera intervenció d’un ponent expert en l’obra d’Hugo Pratt, el crític d’art i gestor cultural Paco Linares Picó, membre de la societat Cong S.A., que gestiona internacionalment el llegat del dibuixant italià. A continuació, quatre professors de la Facultat van fer sengles reflexions més curtes analitzant l’obra de Pratt, i en concret la sèrie del Corto Maltès, des de diferents angles sociològics i politològics. Ací us en fem un breu resum.

Paco Linares Micó va mostrar, a través d’una molt interessant aproximació biogràfica, els itineraris creuats entre l’autor, Hugo Pratt, i el personatge del Corto Maltès. Va iniciar el relat amb el naixement del dibuixant a la Venècia del 1927, en plena expansió del feixisme italià i en el si d’una família plenament involucrada en la política del moment, motiu pel qual el seu pare és destinat a Etiòpia formant part de l’exèrcit colonial. Això fa que Hugo Pratt passés la seva adolescència en aquella part d’Àfrica, on descobrí una diversitat de cultures i formes de vida, cosa que es reflectirà en tota la seva obra posterior.

Pratt roman a Etiòpia fins que hi arriba l’exèrcit anglès i en foragita els italians, però en aquell moment el futur dibuixant ja havia après a relativitzar les pàtries i a adaptar-se a les situacions canviants. El seu pare mor a Etiòpia mentre ell retorna a Venècia amb la resta de la família, on contribueix a l’entrada dels aliats a la ciutat i es ressitua entre el caos del moment. La Itàlia de la postguerra és un lloc difícil i ple de penúries, però Hugo Pratt i uns quants amics que tot just acaben d’assolir la majoria d’edat decideixen posar en marxa una revista de còmic infantil, que té un cert èxit i els permet un bon aprenentatge a base de copiar els còmics americans d’abans de la guerra (Milton Caniff, Will Eisner, etc.).

Hugo Pratt parteix d’un important bagatge lector (Conrad, London, Stevenson, etc.), va veure molt cinema dels anys 30 i 40, i va consumir molt còmic dels anys 20 i 30. A partir d’aquí, va generar una obra molt personal, plena d’aventures exòtiques i amb una acusada actitud que desafiava tots els dogmes del moment, en la que hi va barrejar nombrosos episodis autobiogràfics fins arribar a un punt en el que costa destriar quan parlen els seus personatges i quan parla ell.

Paco Linares Micó va explicar com un editor argentí va contractar aquell grup de joves dibuixants i guionistes de Venècia i se’ls va endur a Buenos Aires, on durant els anys 50 hi havia una indústria editorial i de còmic molt potent. Hugo Pratt va viure dècada i mitja a Argentina i va col·laborar amb les principals revistes i guionistes, en particular amb Héctor Oesterheld, amb qui desenvolupa diverses històries que han esdevingut clàssiques, com Sgt. Kirk o Ernie Pike. Són històries on el personatge principal adopta el punt de vista dels antagonistes i en fa de portaveu. Són personatges híbrids, que a través de mecanismes d’empatia passen voluntàriament del centre als marges, renuncien a certs privilegis per tal de solidaritzar-se amb els grups oprimits, motiu pel qual encara són més molestos per a l’ordre establert.

És a finals dels anys 60 quan Hugo Pratt, després del periple argentí i d’una breu estada a Londres, retorna a Itàlia contractat per un nou editor que li dona carta blanda. És aleshores quan produeix ‘La balada de la mar salada’ (1967), una llarga història que transcorre en els preliminars de la I Guerra Mundial en territoris del Pacífic. És allà on fa la primera aparició el personatge del Corto Maltès, com un personatge secundari. Però el magnetisme que li sap atorgar Pratt, tant estèticament (Paco Linares va dir que estava basat en l’actor Burt Lancaster) com per actituds, el convertirà en el protagonista d’una llarga sèrie que es recopilarà en 12 àlbums publicats al llarg de quasi tres dècades, fins la mort de l’autor el 1995. Tot i que Hugo Pratt va seguir dibuixant altres històries i personatges, la popularitat del Corto Maltès va eclipsar bona part de la seva obra per al públic en general.

Paco Linares Micó va explicar també les característiques gràfiques de l’obra de Pratt. A través de l’anàlisi de diverses pàgines i vinyetes del Corto Maltès, ens va mostrar algunes de les seves aportacions tècniques que el van convertir en mestre de l’art seqüencial. La rellevància estètica i artística de l’obra ha fet que hagi sigut el primer autor de còmic que ha estat programat per grans museus internacionals.

Per finalitzar la seva exposició, Paco Linares Micó va insistir en el concepte de cultura popular i en els intents de certs sectors de separar-la de l’alta cultura. En aquest sentit, el Corto Maltès seria un intent d’esborrar aquests límits i d’apostar per una cultura de qualitat que arribi a tothom. El món del còmic ha hagut de lluitar molt per treure’s l’etiqueta de cultura inferior o infantil, i autors com Hugo Pratt ja fa dècades que van demostrar que és una forma d’expressió tan exigent i elaborada com ho pot ser la literatura o el cine, amb capacitat d’arribar a molta gent. Tot i això, també és cert que per a consumir art seqüencial es requereix un aprenentatge que del que no tothom disposa. Potser d’aquí les reticències d’alguns sectors socials per aproximar-se a aquest mitjà d’expressió

Després d’un breu debat, va arribar el moment de les intervencions del professorat de la Facultat.

La dimensió de gènere

Va començar la professora Pilar Carrasquer (professora de sociologia del treball, vida quotidiana i gènere) amb una mirada en clau de gènere de la sèrie del Corto Maltès. Va remarcar la singularitat de les relacions entre homes i dones que s’hi representen, amb unes dones fortes i una masculinitat no hegemònica que contrasten amb el context històric en el que transcorren les aventures (en la cruïlla entre el segle llarg i el segle curt, en termes de Hobsbawm). La Pilar va definir el Corto Maltès com un pària culte, solitari i sense domicili, que es va trobant en situacions de conflictes en la perifèria del capitalisme, on ensopega amb dones impossibles per a ell, que fan verosímil la seva solitud.

Pilar Carrasquer va posar diversos exemples de personatges femenins interessants que apareixen en la sèrie, la majoria immerses en processos de redefinició de la seva estructura social. És el cas, per exemple, de Marina Seminova, que va considerar com un bon retrat de la classe ociosa de Veblen, és una dona culta que mira de buscar-se la vida en un context en el que la seva classe social està en decliu. O Banshee Ohara, una dona petitburgesa activista en el conflicte irlandès que rebutja unir-se a Corto per tal de no provocar-li desgràcies. O el cas de Shangai Lil, una revolucionària xinesa que posa per davant el canvi social del seu país. En tots els casos, elles sempre tenen l’última paraula, i aquesta paraula acostuma a ser “NO”. Tenint en compte que són obres publicades durant els anys 70 i 80 del segle passat, amb uns personatges ubicats als anys 10 i 20, s’hi presenten unes relacions de gènere molt innovadores i actuals, totalment allunyades dels estereotips masclistes que acostumen a omplir bona part de la indústria cultural. D’acord amb la Pilar Carrasquer, aquesta extraordinària modernitat del Corto Maltès i de l’autor, sovint no és reconeguda pels crítics contemporanis, sovint menys moderns i més normatius que el propi Corto i Pratt.

El canvi social

Alejandro Godino, investigador postdoctoral del QUIT, va plantejar l’anàlisi des de les teories del canvi social. Va iniciar l’exposició comparant el Corto Maltès amb els superherois americans (Superman, Batman, Capità Amèrica, etc.), els quals acostumen a protagonitzar unes històries on algun “dolent” genera un conflicte i els herois fan el possible per resoldre’l i tornar a l’ordre de les coses inicial. D’alguna manera, els superherois de Marvel i DC serien els que vetllen per que no hi hagi canvi social, per que les coses segueixin com estaven.

És un plantejament que no es dona en la sèrie del Corto Maltès. Tot i que també hi ha personatges heroics, predominen les situacions en les que les pròpies estructures socials faciliten l’eclosió dels conflictes, i els personatges fan el que poden per buscar-se la vida enmig de l’enrenou. Unes situacions en les que el Corto Maltès hi juga un paper més d’observador que d’agent, es podria dir que acompanya l’acció que ell rarament inicia.

En aquest sentit, Alejandro Godino va situar el Corto Maltès en l’òptica de les teories del conflicte i el va definir com un escèptic davant els dogmatismes de la seva època, cosa que el feia un personatge incòmode per a tots els bàndols en conflicte, però al mateix temps molt proper a les persones concretes.

La mirada postcolonial en comparació amb Tintin

Francesc Serra, professor de Relacions Internacionals, va fer una comparativa del Corto Maltès amb Tintin, un altre dels clàssics del còmic europeu. Tot i que tenen plantejaments similars, amb històries plenes de viatges i d’aventures exòtiques, que com els novel·listes clàsics del gènere (Salgari, Verne, Kipling, London, etc.) tenen una visió molt eurocèntrica. El ponent va fer notar les principals diferències, començant pels autors: mentre Hugo Pratt tenia uns orígens familiars molt cosmopolites, i la seva infantesa i adolescència van tenir lloc en llocs molt dispars, Hergè provenia d’una família belga conservadora i es va formar ideològicament en el feixisme (cosa que queda palesa en les seves primeres obres). Mentre Tintin no aporta gaires personatges reals en les seves aventures, el Corto Maltès en canvi està rodejat de personatges com John Reed, Hemingway, Stalin, etc.

Un altres aspecte clau és que el Corto Maltès no té una residència fixa, mentre Tintin sempre torna al castell de Moulinsard. El missatge de Tintin és que s’ha de viatjar, conèixer altres cultures i viure aventures, per a després tornar a la normalitat de la pròpia llar. En canvi, El Corto Maltès mai no torna, està sempre en el viatge. Tots dos sempre busquen tresors, però la diferència és que Tintin els troba, mentre que el Corto els busca tota la vida i no els troba o, quan ho fa, són d’algú altre. El seu tresor és el viatge, el camí.

Finalment, tant un com l’altre posen sempre pel davant el valor de l’amistat. Els amics de Tintin són sempre bons. En canvi els del Corto no, de vegades són uns criminals, però ell és molt respectuós amb tothom que troba, amb les dones, amb l’entorn, amb els amics, amb les cultures. Això el fa dubtar contínuament de si mateix, amb una mena de tristesa vitalista des de la que ho qüestiona tot.

La transició ecosocial

Finalment, Josep Espluga va fer una intervenció per assenyalar els aspectes del Corto Maltés que poden ser interpretats des de la crisi ecològica i les propostes de transició ecosocial. Va centrar la seva atenció en els aspectes energètics i va mostrar com, durant l’època biogràfica fictícia del Corto Maltès, la font predominant d’energia era el carbó que feia funcionar les màquines de vapor. Ell viu en plena època de la primera globalització econòmica i per això les històries van plenes de vaixells de vapor que recorren el món amunt i avall. La primera vegada en la història en la que s’estableixen rutes comercials ordinàries i freqüents entre continents. Cosa que possibilita les primeres grans migracions. Tanmateix, el Corto Maltès es desplaça sempre amb un veler, és a dir, amb energia eòlica renovable. Una forma de no dependre dels combustibles fòssils.

Un altre aspecte remarcat per Espluga és el fet que el capitalisme industrial no es pot entendre sense l’explotació de les colònies per part de les metròpolis europees. L’acció de les històries del Corto Maltès transcorren sempre en els intersticis del món colonial, i gairebé sempre dona protagonisme als moviments de resistència anti-colonials. Sovint hi apareixen alguns dels mecanismes del poder colonial, com l’esclavatge o l’acaparament de terres. Uns temes que amb la crisi ecosocial actual han tornat a primera línia de preocupació política i social.