Revelen com els petits mamífers encongeixen el cervell per sobreviure al fred
Un equip internacional d'investigadors, amb participació de la UAB, ha publicat a la revista Molecular Biology and Evolution un treball que explica els orígens evolutius del fenomen de Dehnel, una adaptació estacional única en petits mamífers que implica la capacitat de reduir i recuperar el volum i la funció del cervell.
15/01/2026
El fenomen de Dehnel és un cas de plasticitat extrema a través del qual alguns mamífers redueixen i regeneren el seu cervell segons l'estació. Aquest mecanisme permet a espècies com la musaranya comuna reduir fins a un 30 % la mida del cervell, el crani i altres òrgans durant l'hivern per estalviar energia en condicions de fred extrem i escassetat d'aliment. A la primavera, aquests teixits es regeneren, la qual cosa converteix aquest fenomen en un exemple excepcional de plasticitat fisiològica. A més, hi ha estudis comparatius que mostren que no és exclusiu de les musaranyes: talps europeus i mustèlids (com ara mosteles) també presenten reduccions cerebrals estacionals, cosa que amplia el marc evolutiu d'aquesta estratègia a mamífers de metabolisme elevat.
Mitjançant genòmica comparativa i anàlisi d'expressió gènica en teixits clau, com l'hipotàlem, l'equip ha identificat gens associats a diversos processos fonamentals, com l’homeòstasi energètica i la senyalització del calci, essencials per ajustar el balanç energètic en entorns exigents; la integritat de la barrera hematoencefàlica, que assegura un control eficient de les molècules que accedeixen al cervell durant el cicle estacional, i la regulació de l'aigua, implicada en la pèrdua reversible de volum cerebral sense mort cel·lular, una troballa clau per entendre com s'aconsegueix aquesta adaptació.
"Aquest treball ofereix una visió integrada, evolutiva i molecular del fenomen de Dehnel. La identificació de mecanismes relacionats amb la regulació energètica al cervell obre noves preguntes sobre la plasticitat tissular en mamífers i la seva potencial aplicació biomèdica", destaca Aurora Ruiz-Herrera, professora del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia, investigadora de l'IBB-UAB i ICREA Acadèmia.
La plasticitat que reflecteix el fenomen de Dehnel influeix en la supervivència, la reproducció i la resiliència davant de la variabilitat climàtica. Tot i que es tracta d'espècies no humanes, comprendre els mecanismes que permeten reduccions reversibles del volum cerebral sense dany permanent podria inspirar noves línies de recerca en neurologia i metabolisme, segons explica l'equip d'investigació. «El paper de gens relacionats amb l’homeòstasi energètica i la barrera hematoencefàlica apunta a possibles biomarcadors i dianes terapèutiques per a malalties neurodegeneratives, sempre amb la prudència necessària en l'extrapolació a humans», assenyala Aurora Ruiz-Herrera.
Article de referència: Thomas WR et al. «Genomic comparisons shed light on the adaptive basis of brain size plasticity and chromosomal instability in the Eurasian common shrew». Mol Biol Evol. 2026 Jan 9. doi: 10.1093/molbev/msag006.