Proposen que els llibres de text d'ESO incorporin 10 criteris clau de justícia global

DecalegLlibresTextEsoEscolaCulturaPau
El decàleg inclou exemples. Aquí, "Com qüestionar els relats oficials amb l'ús de les fonts i preguntes reflexives?"

Com humanitzar les persones vençudes? Com trencar estereotips de gènere? Com imaginar futurs alternatius? Aquests són alguns dels plantejaments que un grup d’investigadors de la UAB proposen incorporar als llibres de text de CC. Socials d’ESO, per una educació més crítica i transformadora, en el marc del decàleg amb 10 criteris de justícia global, fruït d'una recerca.

14/05/2020

Amb aquests criteris pretenen convidar a la comunitat educativa a plantejar-se una sèrie de preguntes claus en el moment que vivim.

El Decàleg de Criteris de Justícia Global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de Ciències Socials elaborat pels investigadors del grup de recerca de la UAB GREDICS de la Facultat de Ciències de l’Educació i de l'Escola Cultura de Pau, és un dels resultats del projecte “Entre línies”, que vol incidir en les editorials de llibres de text i en el professorat i famílies per incorporar valors de justícia global com la justícia social, equitat de gènere, pau, interculturalitat, democràcia o respecte als drets humans, en els materials didàctics de Ciències Socials a l’ESO.

El decàleg –un document de 52 pàgines, en obert i gratuït- incorpora exemples reals de materials publicats per editorials de llibres de text, universitats i entitats socials, amb comentaris explícits sobre de quina manera es podrien acabar incorporant.

S'adreça tant a les persones que creen materials curriculars com a aquelles que els utilitzen. La voluntat és que, d'una banda, serveixi d'orientació a les persones que dissenyen materials, per tal que incorporin els criteris de justícia global de forma més significativa als materials curriculars. D'altra banda, pretén aportar pistes per tal que qui utilitza aquests materials curriculars els pugui avaluar críticament i prengui decisions sobre el seu ús.

Està elaborat pels investigadors Mariona Massip, Cécile Barbeito, Sònia Bartolomé, Neus González-Monforti Antoni Santisteban, del grup de recerca GREDICS i de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. 

“El creixement incessant de les desigualtats, l’augment de discursos xenòfobs en l’esfera pública o la pervivència de les violències masclistes, entre d’altres, formen part d’una realitat social que reclama recursos educatius que incorporin de forma decidida les diferents perspectives de justícia global”, explica la investigadora Cécile Barbeito.

Consideren que els materials curriculars haurien de ser dissenyats, avaluats i utilitzats a partir de 10 perspectives clau, interrelacionades: humanitzadora, de gènere, d’alteritat, intercultural, de temes controvertits, de pensament crític, de pau, d’economia sostenible, de futur i transformadora.

En el document hi ha una explicació bàsica de cada una d’aquestes perspectives: els plantejaments, les referències teòriques principals, algunes dades de recerques i els reptes educatius que suposen.

“Cal ressaltar que la tasca educativa no només depèn de l’existència d’uns bons recursos didàctics, sinó també de l’ús que facin els docents d’aquests materials. Per això aquest document també pretén educar la mirada per a que el professorat identifiqui més fàcilment l’aplicació pràctica dels criteris que formulem”, explica Cécile Barbeito, una de les investigadores que ha desenvolupat el decàleg.

Amb aquests criteris pretenen convidar a la comunitat educativa a plantejar-se una sèrie de preguntes: Es posen a les persones suficientment al centre del relat, fent visibles a persones i grups invisibles? Hi ha una perspectiva de gènere prou transversal? Es defineixen les identitats des de l’alteritat? Es tracten les diverses cultures des del diàleg entre iguals? El desenvolupament econòmic es planteja des de paràmetres de sostenibilitat? S’aborden els continguts ressaltant les controvèrsies que generen? Les activitats permeten formar un pensament divergent? S’estudien els conflictes de forma que s’afavoreixi la cultura de pau? S’estudien períodes o situacions de pau i convivència? Es fan activitats d’educació per al futur, plantejant futurs possibles, probables i desitjables? Els coneixements permetran a l’alumnat participar com a ciutadania i pro- posar canvis socials?

Els 10 punts del decàleg

Els horitzons que han guiat el plantejament del decàleg es troben en els plantejaments de l’educació per a la justícia global i la ciutadania democràtica marcats per la UNESCO en l’Agenda 2030 i els Drets humans i, en el context de la recerca en didàctica de les ciències socials i les anàlisis de l’Observatori de llibres de text.

1-Perspectiva Humanitzadora:

Posa les persones al centre del coneixement social, entenent que les temàtiques que aborden no haurien de respondre als interessos i visions dels Estats o corporacions ni grups socials determinats, sinó que haurien de donar resposta a les necessitats de les persones, i projectant una visió de la societat no excloent, on tothom sigui protagonista, fent visibles als invisibles.

2-Perspectiva de Gènere

Entenent la societat com a plural i diversa, on totes les persones són tingudes en compte i considerades com a agents, i que és necessari analitzar i aprendre a conviure conjuntament de manera pacífica i democràtica.

3- Perspectiva d’Alteritat

Abordar els reptes que impliquen les identitats. Entendre les multiperspectives, treballar l’empatia, contraposar relats i vivències o posar en entredit els discursos centrats en l’oposició entre el nosaltres i els altres és essencial en les perspectives d’alteritat i en la construcció d’un context més inclusiu i just.

4- Perspectiva Intercultural

Posar en relació les alteritats des de la perspectiva de les construccions culturals en un marc de relació, diàleg i convivència.

5-Perspectiva de Temes Controvertits

Partir de situacions actuals o problematitzar els continguts plantejant preguntes significatives i motivadores que permetin aproximar-se i apropiar-se de la realitat és un element clau per a la formació d’una ciutadania crítica.

6- Perspectiva de Pensament Crític

Fonamental per una ciutadania que no sigui manipulable, capaç de posicionar-se i interpretar el món, així com de proposar i desenvolupar idees per un món més just i equitatiu.

7- Perspectiva de Pau

Convida a denunciar la violència - i en particular la violència més directa, com és la guerra- i els efectes que aquesta té sobre les persones.

8- Perspectiva d’Economia Sostenible

Convida a ser més conscients de les interdependències de factors i de les pròpies responsabilitats en els models econòmics vigents, així com de les seves conseqüències pel planeta en general i per a les persones en concret.  

9- Perspectiva de Futur

Donar espais per pensar el futur, per imaginar-lo, per posar en relació les voluntats i les incerteses, la individualitat i la col·lectivitat.

10- Perspectiva Transformadora

Enfocada a l’acció i la participació, entenent que la construcció d’una realitat més justa passa no només pels aprenentatges, sinó sobretot per la capacitat d’aplicar-los a les realitats properes i la vida pròpia per tal de transformar-les.

Qui ha fet aquest decàleg?

Aquest decàleg s’emmarca en el projecte “Entre Línies”, que vol incidir en els continguts dels materials didàctics que es dissenyen i s’utilitzen a les aules en general, i en les classes de ciències socials en particular. La iniciativa s’ha dut a terme a partir del treball conjunt de l’Escola de la Cultura de la Pau i el Grup GREDICS de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials, amb la col·laboració de GRICCSO (grup de docents de secundària de ciències socials, Rosa Sensat) i el finançament de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Observatori de llibres de text, impulsat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i executat per l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, realitza des del 2011 unes anàlisis exhaustives dels continguts, imatges i activitats que es presenten als llibres de text de ciències socials d’Educació Secundària Obligatòria. Tenen per objectiu facilitar la incorporació dels criteris de l’educació per la pau i justícia global en els llibres de text.

Per altra banda, el grup GREDICS de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials, de la UAB, desenvolupa des de fa anys línies d’investigació centrades en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials, com a base per a la formació d’una ciutadania crítica, participativa, democràtica, global i compromesa amb la justícia social.

Què justificia incorporar la mirada de “justicia global”?

Per als investigadors, el que justifica incorporar la mirada de “justícia global” és l’enfocament competencial, inspirat en recomanacions de la UE i instaurat per les dues últimes lleis educatives “proposa (i demana) una relació més potent entre el coneixement i la realitat, una vinculació més estreta dels diferents tipus de sabers, una clara orientació de treball educatiu cap a la pràctica i, finalment, la formació de persones autònomes, crítiques i capaces de donar resposta als reptes, problemes i situacions de la vida. Per altra banda, segons els investigadors-autors del decàleg, els reptes socials actuals demanen respostes urgents.

El projecte “Entre Línies”

El projecte “Entre Línies” es planteja que l’assignatura de Ciències Socials s’imparteixi de forma més crítica i transformadora. Aquest objectiu general es persegueix des del curs 2018-2019, mitjançant dues línies d’actuació: d'una banda, la incidència en editorials de llibres de text, mitjançant l’assessorament a editorials de llibres de text sobre com incorporar criteris d’educació crítica i transformadora als llibres i la definició del “Decàleg de Criteris de Justícia Global” pels llibres de text de ciències socials i altres materials didàctics, consensuat amb diferents actors educatius, que ara s’acaba de publicar; i d'altra banda, laincidència en la formació de professorat de llengua i ciències socials, mitjançant la interlocució amb professorat i coordinadors dels Màsters de professorat de secundària de la UAB i de la UB per incloure criteris d’educació crítica i transformadora , i la formació de futur professorat sobre els criteris de justícia global.

MÉS INFORMACIÓ:

Projecte "Entre Línies": https://escolapau.uab.cat/ca/entre-linies-justicia-global-als-llibres-de-text-de-ciencies-socials/

Decàleg: https://ddd.uab.cat/record/220972

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Treball digne i creixement econòmic
  • Reducció de les desigualtats
  • Pau, justícia i institucions sòlides
  • Igualtat de gènere
  • Fi de la pobresa
  • Fam zero
  • Energia neta i assequible
  • Educació de qualitat
  • Ciutats i comunitats sostenibles
  • Acció climàtica