Poder controlar l’estrès redueix el seu impacte negatiu

Antonio Armario i Roser Nadal
L’exposició a l’estrès en l’adolescència incrementa la vulnerabilitat i el risc de patir psicopatologies en l’edat adulta. Investigadors de la UAB han observat, emprant models animals, que el fet de poder exercir control sobre la font d’estrès disminueix el seu impacte i podria reduir el risc de desenvolupar posteriorment aquests trastorns.

28/02/2019

Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc), liderats per Roser Nadal i Antonio Armario, han dut a terme un estudi sobre els factors que redueixen l’impacte de l’estrès. La recerca, publicada avui a Scientific Reports, ha emprat tres grups de rates mascles per mesurar aquest impacte. Un grup rebia durant l’adolescència diverses sessions d’estrès que podia controlar (aturar o prevenir) realitzant una determinada conducta. Un segon grup rebia exactament la mateixa quantitat d’estrès que el primer grup però la seva conducta no tenia cap conseqüència (estrès incontrolable). I un tercer grup actuava com a control i no rebia estrès.

Durant l’exposició a l’estrès, els investigadors quantificaven la seva intensitat tot mesurant l’activació endocrina per mitjà de l’activitat de l’eix hipotàlem-pituïtari-adrenal (HPA). A l’etapa adulta es van realitzar diversos experiments mesurant diverses variables cognitives i l’expressió dels receptors de dopamina tipus 2 a l’estriat dorsal, una àrea cerebral important per a les conductes mesurades. Part d’aquestes dades formen part de la tesi doctoral de la investigadora de l’INc Maria Sanchís Ollé, primera autora del treball.

Els resultats van indicar que l’activació HPA induïda per l’estrès controlable i incontrolable era igual durant la primera sessió d’exposició. Però amb l’experiència repetida de control el grup d’estrès controlable mostrà una resposta atenuada. A l’etapa adulta els animals que havien estat exposats a l’estrès incontrolable durant la seva adolescència van desenvolupar un increment en la impulsivitat motora i una disminució de la flexibilitat cognitiva, efectes que no s’evidenciaven en aquells animals sotmesos a estrès controlable. En altres aspectes (atenció i impulsivitat cognitiva) no es va observar un impacte de l’estrès. Paral·lelament, els efectes conductuals de l’estrès incontrolable es van associar amb un increment en el nombre de receptors dopaminèrgics tipus 2 a l’estriat dorsomedial (però no en altres subdivisions), estructura implicada en la impulsivitat i la inflexibilitat cognitiva.

“Malgrat que l’exposició a situacions d’estrès exerceix efectes negatius a curt i a llarg termini en la conducta i la fisiologia, hi ha diversos factors que podrien mitigar el seu impacte. Nosaltres hem observat que un d’aquests factors és la possibilitat d’exercir control sobre la font d’estrès”, afirma Roser Nadal.

El treball té diverses implicacions preventives en suggerir que les estratègies adreçades a incrementar la percepció de controlabilitat de l’estrès durant l’adolescència podrien mitigar l’impacte negatiu de les experiències estressants a l’etapa adulta i reduir la vulnerabilitat a algunes psicopatologies.


Referència:

María Sanchis-Ollé; Silvia Fuentes; Jesús Úbeda-Contreras, Jaume F Lalanza; Arnau Ramos-Prats; Antonio Armario i Roser Nadal. Controllability affects endocrine response of adolescent male rats to stress as well as impulsivity and behavioral flexibility during adulthood. Scientific Reports. Volume 9, Article number: 3180 (2019). https://rdcu.be/boOGj