No es pot superar l'assetjament sexual sense eliminar la violència de gènere aïlladora

11/12/2023

Amb prop de 90 assistents de molt diferents àmbits i facultats, el curs es va dividir en dues parts: la primera va aportar evidències científiques d'impacte social per a la prevenció i actuació davant la violència de gènere a nivell internacional i a les universitats catalanes; la segona es va centrar en el marc jurídic.

L’article 27.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans especifica que tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar en el procés científic i en els beneficis que d’ell en resultin. Conèixer les evidències científiques és, així, un dret de tota la ciutadania, però també és l’única manera d’evitar enganys, bulos o fakes que sovint corren en relació a les causes i la prevenció de la violència de gènere. Quan d’aquestes evidències se’n deriven actuacions que ja han demostrat que funcionen per la protecció i millora de la vida de les víctimes, podem parlar d’Evidències Científiques d’Impacte Social (Flecha, 2014).

Actuacions realitzades arreu del món, també a Catalunya i a la UAB, estan contribuint a avançar per superar l’assetjament sexual a la universitat. La clau: el concepte de Violència de Gènere Aïlladora encunyat per la comunitat científica internacional i que dona nom als atacs i represàlies que es llancen en contra de les persones que donen suport a les víctimes de violència de gènere per tal que es mantinguin aïllades (Vidu et al., 2021, p.178)

Aquest concepte ha orientat accions legislatives com la llei catalana 17/2020 (article 3. g) i la basca 1/2022 (article 50.4); i es va incorporar a la darrera modificació del protocol contra l’assetjament i la violència masclista de la UAB (del 14/12/2022), a la Política de la Facultat de Ciències davant les situacions d’assetjament, conductes sexuals inapropiades i discriminacions (aprovada en junta permanent el 24/1/2023). A més, ja forma part de les accions de visibilització i formació com les organitzades per la Biblioteca de Ciència i Tecnologia i la Facultat de Biociències; el Protocol de comunicació de casos i el Pla de Formació basat en evidències científiques internacionals sobre les actuacions d’èxit en la prevenció i intervenció davant l’assetjament sexual a la universitat, implementat de forma pionera a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (ambdós aprovats en junta de facultat el 4/5/2022).

La UAB ha trencat, així, el silenci que protegeix a les persones assetjadores i a aquelles que miren cap a una altra banda. Les i els qui ho estem fent possible ens hem convertit en Upstanders que, amb ciència i valentia, sabem com intervenir per contribuir de manera efectiva a la protecció de les víctimes i de les seves xarxes de suport.

D’acord amb la recerca (Valls et al., 2016; Melgar et al., 2021), entre els principals factors per prevenir-la s’hi troben la promoció de xarxes de solidaritat de víctimes; protegir a qui protegeix amb estratègies de seguretat per a les persones que donen suport a les víctimes; assegurar el compromís i l’aplicació de les polítiques que regeixen les institucions com la universitat; incorporar la violència de gènere aïlladora a les legislacions, protocols i establir com intervenir-hi.

A la UAB hem començat a actuar d’acord a aquestes contribucions científiques que fan possible al nostre alumnat i a totes les treballadores i treballadors de la universitat, comptar amb espais més segurs per desenvolupar l’activitat acadèmica amb llibertat i sense pors. L’única manera d’avançar cap a una l’excel·lència real: científica i humana.

Olga Serradell és professora TU de Sociologia, actualment Degana de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, i membre de la xarxa de suport “Me Too Universitat” a la qual pels 10 anys de la seva creació l’Agència SINC li va dedicar un reportatge.