Nico Carpentier parla dels mitjans de proximitat a la Facultat

Nico Carpentier
La conferència va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat i va comptar amb la presència d’una norantena d’estudiants. Carpentier va destacar que Espanya és un cas especial, perquè altres països europeus no tenen tanta tradició pel que fa a la comunicació del tercer sector, que és el nom que també reben els mitjans sense ànim de lucre.

20/12/2019

Per Carpentier és important ressaltar que els mitjans del tercer sector operen de forma organitzada, sigui informalment o formalment, tenen un nivell de col·laboració amb un objectiu en ment. Són mitjans molt diversos i per això els termes que s’utilitzen per definir-los varien arreu del món, però tots tenen una base en comú. El professor de la Universitat Charles de Praga sosté que són la unió de quatre conceptes:

Donen un servei a la comunitat. Aquests mitjans normalment són locals i tenen relació amb més d'una comunitat i defensen el seu dret a comunicar-se per si mateixos. La participació juga un rol molt important, ja que permet a la gent decidir de forma conjunta i és una forma de compartir el poder. Però, aconseguir aquesta participació és a vegades difícil per la manca d'habilitats digitals.

Entra en joc la societat civil. L’àrea de democratització des d’on actuen les persones, és el que trobem entre el domini privat i el públic.

Són mitjans diferenciats dels tradicionals, perquè actuen de forma independent al mercat i estan lligats a la societat civil. Són la prova de l’existència d’una tercera sortida fora dels mitjans tradicionals i els estatals. 

Per acabar, són com un rizoma: són part d’una major xarxa d’organitzacions de la societat civil on trobem cruïlles de diferents tipus de moviments i lluites. Aquesta diversitat que els enriqueix es converteix, a vegades, en un repte a l’hora d’arribar a un punt comú. 

Nico Carpentier és un reconegut acadèmic en comunicació, mitjans de comunicació, política i cultura. És docent de la Universitat Charles de Praga i a més, ocupa càrrecs a temps parcial a la Vrije Universiteit de Brussel·les (VUB) i a la Universitat d'Uppsala, com a investigador principal. A més, és investigador de la Universitat de Tecnologia de Xipre i de la Loughborough University. Actualment, és president de la Secció de Recerca en Comunicació Participativa a l'IAMCR (Associació Internacional per a la Recerca en Mitjans de Comunicació).


Aquí podeu veure l'entrevista que ens va concedir: