Neix una xarxa europea d'infraestructures de recerca de biotecnologia industrial

Planta pilot de fermentació
Planta pilot de fermentació de la UAB.
Setze universitats i centres d'investigació europeus, entre elles la UAB, obriran l'accés a les seves instal·lacions al personal investigador i a empreses del camp de la biotecnologia industrial, en el marc del projecte europeu IBISBA 1.0 (Industrial Biotechnology Innovation and Synthetic Biology Accelerator 1.0). 

29/05/2018

El projecte, que durarà quatre anys i tindrà un pressupost de cinc milions d'euros, vol que es desenvolupin projectes innovadors que augmentin l'eficiència, competitivitat i sostenibilitat dels processos bioproductius i, alhora, promoure la transició cap a la bioeconomia.

"La biotecnologia és una oportunitat única per substituir processos químics per altres més sostenibles basats en l'ús de matèries primeres renovables. L'ús de la ciència i l'enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l'obtenció de productes químics com biocombustibles", explica Joan Albiol, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB. "Europa és líder en aquest camp, però per promoure la transició cap a la bioeconomia, necessitem produir bioprocessos més innovadors i per aconseguir-ho, la biotecnologia industrial ha d'estar recolzada per una infraestructura de recerca organitzada que ofereixi serveis de recerca transnacional", afirma Albiol.

L'IBISBA 1.0 integra infraestructures i laboratoris d'institucions punteres en biotecnologia de França, Bèlgica, Alemanya, Finlàndia, Espanya, Itàlia, Grècia, el Regne Unit i els Països Baixos. Totes elles posen a l'abast les seves instal·lacions per promoure la recerca i la innovació en el desenvolupament de bioprocessos, oferint tecnologies i equipaments d'avantguarda que cobreixen una gran varietat d'operacions i disciplines experimentals. La UAB aportarà la Planta Pilot de Fermentació i diferents laboratoris del Departament d'Enginyeria Química Biològica i Ambiental.

A través del llançament de cinc convocatòries, l'IBISBA 1.0 obrirà l'accés a aquestes instal·lacions de forma gratuïta. S'estima que, al llarg del projecte, al voltant d'un centenar d'investigadors es beneficiaran de les infraestructures d'aquests centres punters.

Un dels grans objectius del projecte és millorar també els processos d'R+D de les empreses i fer que la biotecnologia sigui més atractiva i menys costosa per al sector manufacturer. Per això, l'IBISBA 1.0 pretén facilitar també l'accés de la indústria a la seva oferta integrada d'instal·lacions d'última generació. Amb l'única restricció que no es podran oferir serveis a empreses del mateix país. En aquesta activitat hi tindrà un paper rellevant el Parc de Recerca UAB, que serà l'encarregat de dinamitzar la transferència de coneixement entre el personal investigador i la indústria.

Millorar els bioprocessos
Per tal de poder oferir un servei integrat, bona part de l'activitat del projecte es dedicarà a posar a punt metodologies que siguin reproduïbles a qualsevol dels laboratoris de la xarxa, amb un nivell de qualitat equivalent. A més a més, es portarà a terme el que s'anomena cicle DBTL (Design-Build-Test-Learn) en la biologia sintètica, que permet l'autoaprenentatge de nous coneixements per incorporar-los en els següents dissenys. És a dir, es prendrà un procés com a model i se seguiran totes les etapes del cicle a diferents laboratoris de l'IBISBA.

D'aquesta manera, uns laboratoris dissenyaran les modificacions genètiques, uns altres construiran les soques productores, uns altres les faran servir per produir el producte i, finalment, les dades seran analitzades amb la intenció d'optimitzar el procés i repetir el cicle de manera millorada. “Donada l'alta tecnologia i automatització implicades, així com la distribució de processos a diferents laboratoris europeus, aquesta tasca es presenta com tot un repte, però permetrà assegurar que el servei ofert a la indústria, per qualsevol dels laboratoris, es troba dins dels més alts nivells de qualitat de la Unió Europea”, destaca Joan Albiol.

Exemples i casos d'èxit
Els productes que poden desenvolupar-se per mitjà de la biotecnologia industrial són molt variats. Per exemple, permet crear processos a partir de matèries primeres renovables d'origen vegetal en substitució d'altres basades en el petroli i els seus derivats, tant per obtenir biocombustibles com productes químics. Altres àmbits d'aplicació són els conservants, els additius en l'alimentació i els productes farmacèutics d'ús massiu, com els antibiòtics.

Alguns casos d'èxit que ja s'han fet a les infraestructures de l'IBISBA són el desenvolupament d'una tecnologia enzimàtica més eficient i sostenible per a la biodegradació de plàstics, el disseny d'una ruta metabòlica més òptima per a obtenir la molècula DHB (important per a la indústria d'alimentació animal), l'optimització d'un procés industrial per produir amoebae (un biocida natural capaç d'eliminar el risc de legionel·la present en els biofilms), el desenvolupament de processos enzimàtics en medis no aquosos, la producció d'enzims recombinants coneguts com a ‘lipases' (presents en alguns productes de neteja), o el desenvolupament d'un llevat capaç d'utilitzar el CO2 per produir diferents molècules d'alt valor en la indústria química.

Institucions participants
A més de la Universitat Autònoma de Barcelona, formen part del projecte IBISBA 1.0 el Centre d’Investigacions Biològiques (CIB) i el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC); l'Institut National de Recerca Agronòmica (INRA), l'Institut Nacional de Ciències Aplicades de Toulouse (INSA), la Universitat de Nantes i el Comissariat d'Energia Atòmica i Energies Alternatives (CEA) i l'INRA Transfert S.A, de França; l’Institut Flamenc d'Investigació Tecnològica (VITO), de Bèlgica; Fraunhofer-Gesellschaft i les empreses Knime.Com i Lifeglimmer, d’Alemanya; el Centre d'Investigació Tècnica de Finlàndia (VTT), el Consell Nacional de la Recerca (CNR), d’Itàlia; la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, de Grècia; la Universitat de Manchester, del Regne Unit, i la Universitat de Wageningen, dels Països Baixos.