Natàlia Majó: “Afrontar les malalties del futur serà cada cop més complicat si no s’inverteix més en Sanitat Animal”
05/12/2019
Segons els últims informes del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), sis de cada deu casos de malalties infeccioses que afecten els humans, sorgeixen de la transmissió animal, una raó important perquè s'inverteixi a investigar-les. Hi ha algunes malalties anomenades Zoonòtiques, que es poden transmetre dels animals a les persones i que poden suposar un gran perill per la salut humana, com ara bé la grip aviar, la tuberculosi o les malalties priòniques.
Natàlia Majó, cap del programa de Sanitat Animal del IRTA i amb experiència com a professora del Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de veterinària, i investigadora en malalties víriques aviaries, recalca que és bàsic estudiar i conèixer aquestes malalties i els seus mecanismes de transmissió. També ressalta que "Un clar exemple són les malalties transmeses per vectors, com els mosquits, o bé les resistències antimicrobianes, que constantment plantegen reptes de com tractarem les malalties, tant en els animals com en les persones, en un futur".
Al IRTA-CReSA, on es desenvolupa la investigació principal del programa de Sanitat Animal del IRTA, també investiguen les malalties infeccioses provocades per virus i bacteris que afecten sobretot als animals de granja destinats al consum humà, però també als animals salvatges.
Tot i això, Majó explica que la situació per treballar no és la ideal, perquè falten recursos per investigar. "Necessitem més inversió i atraure talent". Això, en el nostre cas és molt difícil, perquè la sanitat animal està dins de l'àmbit de la salut i en moltes ocasions competim, com a recursos d'investigació, amb la salut humana", denuncia.
Per aquesta raó, demana als polítics, les empreses i la societat que comprenguin perquè és necessari invertir en la investigació de la sanitat animal. "El principal problema que tenim és que els recursos més importants ens arriben quan hi ha alarmes sanitàries o brots importants, és a dir, quan l'impacte ja ha provocat conseqüències. Si nosaltres som capaços de donar resposta a aquestes alarmes, és gràcies a tots els anys previs d'investigació que hem fet per conèixer millor una malaltia o per millorar les tècniques de diagnòstic. És a dir, gràcies a una investigació bàsica que requereix anys de dedicació, pel que necessitem una inversió prèvia per estar realment preparats per quan ens arribin noves malalties. Si no és així, no podrem fer-ho", adverteix.
Majó també parla sobre el paper de la bioseguretat "cada vegada més important pel control de les malalties", no només en els laboratoris sinó també en les granges". Posa com a exemple la salmonel·losi, un gran problema, i una de les principals causes de la gastroenteritis en les persones. Gràcies a la implantació de la bioseguretat en les granges d'aus de corral, van aconseguir reduir molt els nivells d'aquest microorganisme en les granges i en conseqüència, a les persones.
"Com a docent, en l'àmbit de les aus de corral, he pogut comprovar que actualment hi ha més consciència de les mesures de bioseguretat i control, i també es té més coneixement de les vies de dispersió i transmissió dels patògens. Fa tres anys, quan portava l'alumnat a visitar granges entràvem sense problema. En canvi, actualment, cada vegada són més estrictes amb els accessos", Afegeix.