Llibres i música en temps de desassossec: “Teatre a domicili. Per a un nou model dual”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
25/05/2020
Una de les frustracions més grans alhora d’ensenyar teatre (i de fer recerca) és l’escassetat de filmacions. La majoria de produccions no deixen cap rastre audiovisual més enllà dels tràilers, últimament força habituals, i d’entrevistes. YouTube també va ple de filmacions pirates de tota mena d’espectacles, fetes per espectadors amb mans tremoloses i tècnica amateur. Les companyies teatrals es resisteixen a oferir vídeos de produccions completes per una barreja de qüestions: manca de pressupost, les més petites, desig de protegir l’esforç fet i, sobre tot, por d’allunyar l’espectador. Ara que els espectadors estem lluny per culpa del tancament dels teatres degut a la crisi del Covid-19 és, però, un bon moment per repensar aquesta estratègia. Potser ha arribat el moment de pensar en el teatre de manera dual: espectacle en directe a la sala, però també en diferit a domicili.
Des que ha començat la crisi molts teatres arreu del món han començat a oferir les seves filmacions a internet, sovint en períodes limitats que poden anar de les 48 hores als 30 dies. Gaudint des del sofà de casa meva de la meravellosa producció d’ “Antony and Cleopatra” oferta aquesta setmana pel National Theatre de Londres –amb Ralph Fiennes i Sophie Okonedo declamant vers shakespearià amb extraordinària passió– he desitjat que el costum d’oferir gran i petit teatre ‘online’ segueixi. Penso que l’espectador que vegi en vídeo una obra que li agradi anirà a veure-la en viu, si pot. Si no li interessa, es tracta segurament d’un espectador que tampoc no hagués anat a la sala. Cal pensar també que el teatre treballa bàsicament per a un entorn proper que el limita necessàriament. Hi ha espectadors entregats a la causa que es desplacen de comarca o de país per veure una obra, però cal arribar als qui no poden fer aquest sacrificis–o no volen.
A més dels canals YouTube i els webs de diverses companyies que ofereixen aquestes setmanes obres de text, musicals, òperes i ballet (tot és teatre...), ja hi ha plataformes de pagament que ofereixen la possibilitat de veure teatre a domicili (com ara Broadway HD pels musicals). TV3 ha ofert algunes obres també, encara disponibles al seu apartat ‘A la Carta’, iniciativa que caldria fer permanent. El Ministerio de Cultura i Deporte ofereix a la seva extensa Teatroteca una amplíssima selecció de gèneres teatrals, dels clàssics a la Zarzuela, passant per la dansa. La pregunta és per què no hauria de ser el teatre part habitual de les plataformes en ‘streaming’. Netflix, per exemple, no es cansa d’oferir monòlegs de còmics americans. La resposta és que tot depèn de si l’espectador demana veure teatre a domicili. Ara és el moment de fer-ho.
Sara Martín Alegre (Departament de Filologia Anglesa i Germanística)