Llibres i música en temps de desassossec. “Les oques van descalces”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
30/03/2020
Algunes tonades populars tenen un origen que ens fa somriure. Heus-ne aquí una. L’any 1679 es desfermà a Viena una gran epidèmia de pesta bubònica. El nombre de víctimes era tan gran que s’abocaven els cadàvers en rases a cel obert. Un músic, de nom Augustin, anava amunt i avall de les muralles tocant el sac de gemecs i el convidaven a beure de franc. Un dia estava tan borratxo que va caure en rodó. Els morbers el cregueren mort i l’apilonaren entre difunts fora de la muralla. L’endemà Augustin despertà esglaiat, agafà la gaita i continuà tocant com si res: portava tant d’alcohol dins que la pesta no l’afectà. Segons la tradició popular, d’aquesta dita en sorgí una cançó, entonada encara avui a les cerveseries: “Oh du lieber Augustin, alles ist hin”. https://www.youtube.com/watch?v=YMVFL1yAw9E
Superada l’epidèmia, a Viena es van aixecar l’església de Sant Carles Borromeu i la “Pestsäule” o columna de la pesta. I també en restà la tonada, que serví d’inspiració a molts arranjaments, per exemple, les variacions per a orquestra que va compondre J. N. Hummel (1778-1837), deixeble de Mozart (ca. 1803): https://www.youtube.com/watch?v=mLdwTtdl2cQ&frags=pl%2Cw, o la melodia que entona Gretel a la primera escena de l’òpera infantil “Hänsel und Gretel” (1891-2) d’E. Humperdinck, amb aquest text (adaptació de J. Maragall): “Noia, noia, noia, què hi ha en el paller? Les oques van descalces i els ànecs també. Que els faci sabates aquell sabater”.
L’any 1910, Gustav Mahler, en una sessió de psicoanàlisi amb Sigmund Freud, recordà una escena d’infància. En una baralla familiar escapà corrents, rodolà pel carrer i ensopegà amb un orgue de maneta que tocava la tonada “Ach, du lieber Augustin”. Freud considerà que aquest fet l’havia marcat per la vida i que, per això, tenia tendència a introduir marxes i música de carrer en les seves simfonies.
La cantarella, amb lletres diferents, ha perdurat en moltes cultures. A Catalunya la melodia s’ha adaptat per a diverses tonades infantils, la més coneguda de les quals: “Les oques van descalces (ter) / les oques van descalces, i els ànecs també (bis) // Els comprarem sabates (ter) / els comprarem sabates, i mitjons també (bis) ”, amb el text adaptat per a “Hänsel und Gretel” de J. Maragall. https://www.youtube.com/watch?v=orq4pNpkDg4
La cerveseria americana Anheuser-Busch encarregà un anunci (1904) on en sentim citats fragments: https://www.youtube.com/watch?v=BOxrFGXQrzY; E. W. Emo va rodar una pel·lícula sobre la llegenda, el 1940; els Monty Python la van reproduir en un curt i, fins i tot, els Beatles la tocaven als estudis d’Abbey Road per distreure’s. N’hi ha una versió rock de Bill Haley: https://www.youtube.com/watch?v=vPx48CFdK4E&index=191&list=LL9xUDLHAYPbEktP1-_4KXaA.
La cançó, distanciada cada cop més de la tragèdia, s’assembla a un anticòs, però generat en el nostre record, en una clau musical que obre una finestra a l’esperança.
Francesc Cortès Mir (Departament d’Art i de Musicologia)