Llibres i música en temps de desassossec. “Lao Tse ens il·lumina”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
24/04/2020
Ara que vivim sota l'assot d'una pandèmia originada a la Xina, pot ser un bon moment per a deixar estar el nostre etnocentrisme i dirigir la nostra mirada cap a l'Àsia Oriental. De la Xina no només ha vingut el SARS-CoV-2 (lleig a morir fins en el nom), sinó també molts segles de pensament que han estat, són i seran profitosos per a tota la humanitat. Aquí esquivaré la temptació de recomanar-vos “Historia del pensamiento chino”, d'Anne Cheng, la darrera doctora Honoris Causa per la UAB: no és la mena d'obra per a esbargir-se durant un confinament. També evitaré “L'art de la guerra” de Sun Tzu, perquè –a part que el llibre ja ha estat massa grapejat per impostors de tota jeia– hi ha passatges que, posats en relació amb el combat contra el virus, ens podrien desanimar:
故曰：知彼知己，百戰不殆；不知彼而知己，一勝一負；不知彼，不知己，每戰必殆
(Aquest va de conèixer-se a si mateix i conèixer l'enemic: si no coneixes l'enemic però et coneixes a tu mateix, encara pots guanyar alguna batalla; si no coneixes l'enemic ni a tu mateix, sucumbiràs en totes.)
Per estalviar riscos, us recomanaré el “Daodejing” (Llibre del 'dao' i del 'de', o del camí i de la virtut), el text clau del taoisme, obra del llegendari Laozi (o Lao Tse), possible contemporani de Confuci, que podeu llegir gràcies a les excel·lents traduccions (tant al català com al castellà) d'antics UABites. Si el concepte de ‘dao’ se us resisteix (com expliquen Seán Golden i Marisa Presas, és "la font que es troba en l'origen de totes les coses canviants"), no cal que us hi amoïneu. El missatge de fons de Laozi és diàfan: quan el món segueix el ‘dao’, tot rutlla; quan el món no el segueix... Tot el “Daodejing” destil·la aquesta contenció que la nostra societat contemporània s'ha dedicat intensament a no servar. "Val més renunciar a temps que omplir la copa a vessar", diu el mestre Laozi. Cal reconèixer que nosaltres l'hem ben vessada. "Forçar la plenitud és accelerar la decadència", ens adverteix. No és aquí exactament on som? Us animo de tot cor a seguir espigolant el llibre. L'únic risc que correu ja us el dic ara: ensopegar una frase que us arregli el dia.
Albert Branchadell Gallo (Dpt. de Filologia Catalana-Degà de la FTI)