Llibres i música en temps de desassossec. “Homenatgem el llibre”
L’aportació de la Facultat de Filosofia i Lletres en els moments estranys que vivim serà en forma de reflexions i consells literaris, filosòfics i musicals a l’entorn de la persona i de les pestes que ens afligeixen, col·lectives, però també individuals.
20/04/2020
El llibre no pot curar el cos, però sí que pot guarir l’ànima. “Los libros nos ayudan a sobrevivir en las grandes catástrofes históricas y en las pequeñas tragedias de nuestra vida. Como escribió Cheever: «No poseemos más conciencia que la literatura (…). La literatura ha sido la salvación de los condenados, ha inspirado y guiado a los amantes, vencido la desesperación, y tal vez en este caso pueda salvar al mundo»”. Són paraules del llibre d’Irene Vallejo “El infinito en un junco”. L’obra és un homenatge al llibre, que tanta companyia ens fa en aquests dies de reclusió, però també ho és a totes les persones que al llarg del temps n’han tingut cura: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants. Vallejo explica els diferents suports que ha rebut l’escriptura al llarg de la història, el procés de la transmissió manuscrita, en definitiva, la història del llibre des dels inicis fins a la impremta.
I ens parla dels clàssics, els que sempre admeten una relectura, els que han configurat les grans literatures. Si algun sentit tenen els clàssics és el de poder ser connectats amb el món actual i Vallejo ho aconsegueix quan esmenta Aristòfanes amb relació als processos judicials contra humoristes; quan parla de Safo i la veu literària de les dones, tan sovint silenciades, o d’ídols musicals com Franz Liszt o d’estrelles internacionals com Tit Livi i el fenomen fan. Heus-en aquí alguns fragments:
“Tras la Revolución Tecnológica que habían representado la escritura y el alfabeto, los sucesores de Alejandro pusieron en marcha un ambicioso proyecto de acumulación de conocimiento y acceso al saber. El Museo atrajo a los mejores científicos e inventores de la época (…). La Gran Biblioteca y su filial del Serapeo hicieron saltar los cerrojos que mantenían custodiadas todas las ideas y todos los hallazgos. La atmósfera electrizante en torno a aquellos rollos escritos y su acumulación (…) tuvo que ser algo similar a la explosión creativa que significan hoy internet y Silicon Valley”.
“En una Europa dominada por caudillos guerreros analfabetos, cuando el ocaso parece inevitable, las fábulas, ideas y mitos de Roma encuentran un paradójico refugio en los monasterios. Cada abadía, cada escuela, biblioteca y scriptorium alberga un destello del Museo de Alejandría (…). Allí, algunos monjes –y también monjas- se convierten en infatigables lectores, conservadores y artesanos librarios”.
“Aparecen entonces (…) las figuras de unos tercos soñadores, los humanistas, empeñados en restaurar el esplendor de la Antigüedad. Todos ellos se lanzan a leer, copiar, editar y comentar con pasión los textos paganos a su alcance –los restos del
naufragio- (…). Mientras tanto, un tallador de piedras preciosas llamado Gutenberg inventa un extraño copista de metal, que no descansa jamás (…). Los europeos recuperan el sueño alejandrino de las bibliotecas infinitas y el saber sin límites”.
“Y aunque la gente del futuro siglo XXI rendirá culto a las novedades y a las tecnologías –especialmente a unas raras tablillas iluminadas que acarician con las yemas de los dedos-, seguirán dando forma a sus ideas fundamentales sobre el poder, la ciudadanía, la responsabilidad, la violencia, el imperio, el lujo y la belleza en diálogo con los libros donde hablan los clásicos”.
Hi ha passatges emocionants: “Nunca olvidarás a quien te contó un buen cuento en la penumbra de una noche”. Molts de nosaltres ens vam enganxar a la lectura de la mà de qui ens havia explicat grans històries quan érem petits. I aquest costum l’hem contagiat als fills i esperem que aquests ho facin als seus en un cadena de transmissió que mai no s’esgoti.
Gemma Puigvert Planagumà (Dpt. de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)